Mig any i Porrat multitudinari
Centenars de pegolins i pegolines van eixir al fora per gaudir de la festa que treien al carrer tan els moros i cristians com carreters dissabte per la nit i diumenge de matí. El bon oratge va acompanyar eixes ganes de participar de les dues festes.
Pego és un poble fester des de l´arrel més profunda, això per tothom és ben conegut. Aquest cap de setmana s´ha pogut comprovar una vegada més. Dissabte a la nit, després d´omplir bé l´estòmag i pujar els ànims a les càbiles, totes les filaes es van trobar al Pla de la Font per a desfilar, omplint de solemnitat, alegria i, com no, de música els carrers del centre del poble i acabar la cercavila a la carpa preparada per a l´ocasió a la Plaça de l´Antic Regne de València. Allí, la bonança meteorològica, va propiciar que molts pegolins i pegolines s´uniren a la festa de moros i cristians per a gaudir d´aquest mig any, data que marca el “by pass” de la festivitat que, a juny, esclatarà com una flor de primavera. Conversa, música i ball van omplir de vida la nit de dissabte a la nit i fins a ben entrada la matinada la carpa que va resguardar moros i cristians i tothom qui es va acostar.
D´altra banda, diumenge de matí el camí de Benitjat era un anar i vindre de gent amb animals o sense ells. El sol brillava tènuament, però la temperatura càlida va convidar a molts pegolins i pegolines a acostar-se fins a Sant Antoni per passejar, per relacionar-se, per pegar les tres voltes a l´ermita i evitar el mal de panxa per a tot l´any, per a comprar eixos dolços gegants que només trobem al Porrat i, com no, per a beneir els seus animals. Els carreters van començar la festa dissabte de nit, sopant en germanor al costat de l´ermita i diumenge de matí, en romeria pujaren els seus cavalls més mudats que un margalló per a ser beneïts per Sant Antoni i així saber-los protegits per a tot l´any. Un any més, l´èxit de públic d´aquesta diada, fa comprovar l´arrelament del patró dels animals a Pego.
D´altra banda, diumenge de matí el camí de Benitjat era un anar i vindre de gent amb animals o sense ells. El sol brillava tènuament, però la temperatura càlida va convidar a molts pegolins i pegolines a acostar-se fins a Sant Antoni per passejar, per relacionar-se, per pegar les tres voltes a l´ermita i evitar el mal de panxa per a tot l´any, per a comprar eixos dolços gegants que només trobem al Porrat i, com no, per a beneir els seus animals. Els carreters van començar la festa dissabte de nit, sopant en germanor al costat de l´ermita i diumenge de matí, en romeria pujaren els seus cavalls més mudats que un margalló per a ser beneïts per Sant Antoni i així saber-los protegits per a tot l´any. Un any més, l´èxit de públic d´aquesta diada, fa comprovar l´arrelament del patró dels animals a Pego.