Grans reptes per al mercat municipal de Pego
Ahir es presentaven els resultats de l´estudi que ha realitzat investratègia per a saber els hàbits de compra dels consumidors locals i visitants, sobretot en relació a la compra de béns, l´alimentària. Els resultats a grans trets ens mostren que existeix un entorn tremendament competitiu i que en general els consumidors estan satisfets per l´oferta comercial. La nota més negativa, que Mercadona és la superfície més beneficiada en el pastís de les vendes.
Quina és la salut del petit comerç alimentari de Pego? Això és el que ahir per la nit es va explicar a la Casa de Cultura. Toni Marqués, director de l´empresa Investratègia va desgranar el panorama local dels hàbits de compra dels habitants i dels visitants de Pego. Els resultats de l´estudi s´han basat en les enquestes telefòniques realitzades aleatòriament a 205 persones de Pego sobre els hàbits de compra, la valoració de l´oferta i les quotes d´aquesta, a més de l´acceptació de la possible reforma del mercat municipal. També s´han realitzat 200 enquestes telefòniques a visitants del municipi per a conèixer els seus hàbits de compra i la seua atracció comercial. En general la gent està satisfeta amb l´oferta comercial i la relació d´aquesta oferta amb l´entorn és tremendament competitiva.
La Regidoria de Promoció Econòmica de l´Ajuntament de Pego ha realitzat aquest estudi, subvencionat per la Conselleria, per tal d´esbrinar si és viable realitzar una major reforma del mercat municipal, en el que actualment ja s´ha executat una important inversió consistorial per a garantir la higiene i la qualitat del local. L´estudi és el primer pas per a saber com invertir en el sector. El titular de la regidoria, el nacionalista Joan Carles Cambrils és optimista després de coneguts els resultats de l´estudi per l´alternativa que ha de constituir el comerç de Pego i la importància que hauria de tenir el centre del poble i els seus carrers.
Si el mercat municipal es renovara la gent consumiria allí, sobretot les famílies amb un nombre important de membres. D´altra banda, la compra més típica, actualment, és la compra forta setmanal, ja que la realitza un 65% de la població, sobretot la gent jove i ve a tenir una despesa mitjana de 87 euros. La compra quotidiana, la que es va dia a dia, la realitzen un menor percentatge de gent i la mitjana de despesa és del 20 euros, tot i que normalment és en aquest tipus de compra on la gent es decideix per comprar al mercat municipal i al comerç tradicional en general.
Mercadona és el més beneficiat en les compres fortes, un 59% de la població compra allí. La tenda tradicional ven un 9,96% i el mercat municipal és freqüentat per un 0,46%. Hem de tenir en comptes que aquest espai només obri una vegada a la setmana, el dijous, en un horari de matí. El més positiu d´aquesta quota de mercat és que la satisfacció dels consumidors fa que la evasió siga mínima, només del 0´78%. La tenda tradicional i el mercat augmenten la seua afluència amb les compres quotidianes.
Preu i qualitat són els eixos que mouen els consumidors a anar al mercat municipal. Mercadona atrau per la varietat de productes i l´aparcament. La tenda tradicional per la proximitat.
Les propostes per a millorar eixe mercat municipal són crear serveis complementaris, una nova imatge: moderna, pròxima i vital. També s´hauria de crear un sistema de gestió adequat i la redacció del reglament. La recerca de finançament també és una de les propostes que es suggereixen des d´Investratègia.
Els comerciants que anit es van apropar a la conferència informativa sobre la salut del comerç minorista a Pego van assenyalar la importància de l´aparcament perquè hi haja una major influència de consumidors al mercat municipal i a la resta del comerç tradicional.
La Regidoria de Promoció Econòmica de l´Ajuntament de Pego ha realitzat aquest estudi, subvencionat per la Conselleria, per tal d´esbrinar si és viable realitzar una major reforma del mercat municipal, en el que actualment ja s´ha executat una important inversió consistorial per a garantir la higiene i la qualitat del local. L´estudi és el primer pas per a saber com invertir en el sector. El titular de la regidoria, el nacionalista Joan Carles Cambrils és optimista després de coneguts els resultats de l´estudi per l´alternativa que ha de constituir el comerç de Pego i la importància que hauria de tenir el centre del poble i els seus carrers.
Si el mercat municipal es renovara la gent consumiria allí, sobretot les famílies amb un nombre important de membres. D´altra banda, la compra més típica, actualment, és la compra forta setmanal, ja que la realitza un 65% de la població, sobretot la gent jove i ve a tenir una despesa mitjana de 87 euros. La compra quotidiana, la que es va dia a dia, la realitzen un menor percentatge de gent i la mitjana de despesa és del 20 euros, tot i que normalment és en aquest tipus de compra on la gent es decideix per comprar al mercat municipal i al comerç tradicional en general.
Mercadona és el més beneficiat en les compres fortes, un 59% de la població compra allí. La tenda tradicional ven un 9,96% i el mercat municipal és freqüentat per un 0,46%. Hem de tenir en comptes que aquest espai només obri una vegada a la setmana, el dijous, en un horari de matí. El més positiu d´aquesta quota de mercat és que la satisfacció dels consumidors fa que la evasió siga mínima, només del 0´78%. La tenda tradicional i el mercat augmenten la seua afluència amb les compres quotidianes.
Preu i qualitat són els eixos que mouen els consumidors a anar al mercat municipal. Mercadona atrau per la varietat de productes i l´aparcament. La tenda tradicional per la proximitat.
Les propostes per a millorar eixe mercat municipal són crear serveis complementaris, una nova imatge: moderna, pròxima i vital. També s´hauria de crear un sistema de gestió adequat i la redacció del reglament. La recerca de finançament també és una de les propostes que es suggereixen des d´Investratègia.
Els comerciants que anit es van apropar a la conferència informativa sobre la salut del comerç minorista a Pego van assenyalar la importància de l´aparcament perquè hi haja una major influència de consumidors al mercat municipal i a la resta del comerç tradicional.