A Pego creixen les veus que diuen no contra la violència de gènere
El 25 de novembre es van reproduir, a la Marina Alta, els actes de rebuig i denúncia contra la violència cap a les dones. A Pego, per desé any consecutiu, el Grup de Dones Cabal, amb el recolzament de la regidoria de Dona, concentrava la ciutadania pegolina a la Plaça del Mercat i cridava a l’uníson ‘Totes i tots som dones maltractades. Denunciem”. Alhora s’encenia un ciri per cadascuna de les dones assassinades en mans de les seues parelles o exparelles.
“Tots i totes som dones maltractades. Denunciem”, va ser la petició, feta a l’uníson, que es va produir en finalitzar la concentració en contra de la violència cap a les dones que va tenir lloc a Pego el passat divendres, 25 de novembre, Dia Mundial contra la violència de gènere. Per desé any consecutiu, el Grup de Dones Cabal, convocava a la ciutadania pegolina a participar en aquest acte de rebuig i denúncia contra la violència masclista. Recolzava l’acte la regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Pego.
En aquest 2011 va créixer el nombre de persones que diuen no a la violència de gènere i el dol s’estenia per quasi tota la Plaça del Mercat de Pego. Al centre de l’espai, el signe de la dona dibuixat amb ciris rojos, un per cadascuna de les dones assassinades pels seus marits o exmarits.
El regidor de la Dona, Enrique Moll, agafa la paraula per a agrair la presència de la gent compromesa amb les dones anònimes que pateixen la violència de gènere. Moll, en el seu discurs va rebel•lar algunes dades que produeixen calfreds. “A Espanya en 2011 han estat assassinades més de 50 dones per les seues parelles i exparelles –la última, que no estava inclosa en aqueixes xifres, ahir diumenge a Mataró. Milers han recorregut a la protecció legal. Quasi 150.000 han presentat denúncies als jutjats. 95.000 dones tenen protecció judicial. Quasi 300.000 han telefonat al 016, telèfon d’atenció gratuïta a dones maltractades”. Unes dades, que assegurava el regidor de la Dona que “es fa necessari que ens parem a pensar que és necessari demostrar que no hi estem d’acord. Que volem donar-li la volta a aquestos números. I que a poc a poc estem treballant per educar i conscienciar a la societat de què és un problema de tots i, per tant, si no treballem units, no el podrem véncer.”
Apuntava Enrique Moll a la por com “un factor retardant en l’eradicació d’aquesta lacra”. No obstant, posava l’accent en la denúncia com “l’únic camí” per aconseguir l’eliminació total d’aquest tipus de violència. Incidia Moll en el fet que podem denunciar “qualsevol cosa, el lladruc d’un gos, el soroll d’una orquestra o d’una moto”, contràriament asseverava el socialista, “”no som capaços d’escoltar i denunciar les veus de les persones que realment ho necessiten. Si amaguem aquestes situacions, serà molt difícil solucionar-les. Hem de ser valents, trencar el silenci i fer sentir les nostres veus”.
Continuant amb aquesta idea de vèncer, conjuntament, la por de la violència de gènere, Enrique Moll llançava que “no podem ignorar situacions que es produeixen al nostre voltant, al treball, al nostre carrer, situacions que dia a dia es donen també al nostre poble i que encara que girem la cara es queden ahí”. I és que segons dades de la Policia Local de Pego a Pego actualment hi ha quatre ordres d’allunyament en vigor, només la punt de l’iceberg dels casos que encara no s’han denunciat. Apel•lava Moll a que “tota la societat ha de fer-se responsable perquè el silenci no és bo per a ningú”.
A continuació va agafar la paraula una jove que va llegir una carta redactada per una dona maltractada i dirigida al seu agressor. Començava la carta afirmant que “si hi ha amor no pot haver violència […] L’amor és dedicació a la teua parella. L’amor no és renunciar, no és entregar […] Jo no sóc teua, això és fals i l’única entrega que dec fer és entregar-me a mi mateixa”. Tot això contraposat al fet que el marit la tracta com una xiqueta, sentint-se superior a ella. Que afirma que l’amor és renunciar, entregar-se, i per tant, es creu posseïdor de la seua muller”.
El final de la carta, esperançador. La dona maltractada que, suposadament, escriu aquest text, afirma que “no va a ser fàcil, però vull ser jo. Tinc ganes de viure i tornar a somriure”. Assegura el text que “és alarmant l’enorme xifra de dones que sofreixen violència a sa casa, sense poder dir ni una sola paraula”. La remitent s’atreveix a donar un consell a totes aquelles dones maltractades: “Que denuncien. Que no tinguen por. Que d’esta s’ix, tot i que el camí siga dur”. I respecte a l’agressor, assegura la carta que “és ell el que no sap viure” sense la seua dona.
Conxa del Ruste, com a membre del Grup de Dones Cabal, plantejava el model de societat que a ella li agradaria per tal d’extrapolar-lo. Aquest model no vol “prínceps blaus per a les dones. Ni ventafocs salvades per prínceps blaus. Ni Blancaneus tretes dels seus malsons pels prínceps blaus. No ens fan falta els prínceps de cap de classe”, sentenciava del Ruste. I continuava afirmant que “volem una societat més igualitària. Volem homes i dones corresponsables en la seua faena. Volem una societat on tots puguem ser més feliços. On el masclisme no tinga cap refugi. On la violència cap a les dones no siga res més que el record d’un passat obscur i tenebrós. Ens falta relacions més igualitàries entre homes i dones que ens enriquisquen a tots més”, asseverava Conxa del Ruste.
En veu de Cabal, Conxa del Ruste, afirmava que “volem que no avance mai de la vida el model de relació, dona submisa o dona ‘florero’ – home dominant, home que decidix per la dona, mascle protector, sobreprotector”. Tot el contrari és el que proposava del Ruste, les dones volem “tindre companys de viatge”. I assegurava que “la felicitat és una conjunta i compartida”.
Acabava les intervencions, breument, Mercé Sastre, Policia Local encarregada del seguiment dels casos de violència de gènere a Pego recordant que la Policia Local de Pego té la porta oberta les 24h. del dia els 365 dies de l’any.
A la concentració va assistir una representació de cadascun dels partits polítics que formen part de la corporació municipal de l’Ajuntament de Pego.
“Tots i totes som dones maltractades. Denunciem”, va ser la petició, feta a l’uníson, que es va produir en finalitzar la concentració en contra de la violència cap a les dones que va tenir lloc a Pego el passat divendres, 25 de novembre, Dia Mundial contra la violència de gènere. Per desé any consecutiu, el Grup de Dones Cabal, convocava a la ciutadania pegolina a participar en aquest acte de rebuig i denúncia contra la violència masclista. Recolzava l’acte la regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Pego.
En aquest 2011 va créixer el nombre de persones que diuen no a la violència de gènere i el dol s’estenia per quasi tota la Plaça del Mercat de Pego. Al centre de l’espai, el signe de la dona dibuixat amb ciris rojos, un per cadascuna de les dones assassinades pels seus marits o exmarits.
El regidor de la Dona, Enrique Moll, agafa la paraula per a agrair la presència de la gent compromesa amb les dones anònimes que pateixen la violència de gènere. Moll, en el seu discurs va rebel•lar algunes dades que produeixen calfreds. “A Espanya en 2011 han estat assassinades més de 50 dones per les seues parelles i exparelles –la última, que no estava inclosa en aqueixes xifres, ahir diumenge a Mataró. Milers han recorregut a la protecció legal. Quasi 150.000 han presentat denúncies als jutjats. 95.000 dones tenen protecció judicial. Quasi 300.000 han telefonat al 016, telèfon d’atenció gratuïta a dones maltractades”. Unes dades, que assegurava el regidor de la Dona que “es fa necessari que ens parem a pensar que és necessari demostrar que no hi estem d’acord. Que volem donar-li la volta a aquestos números. I que a poc a poc estem treballant per educar i conscienciar a la societat de què és un problema de tots i, per tant, si no treballem units, no el podrem véncer.”
Apuntava Enrique Moll a la por com “un factor retardant en l’eradicació d’aquesta lacra”. No obstant, posava l’accent en la denúncia com “l’únic camí” per aconseguir l’eliminació total d’aquest tipus de violència. Incidia Moll en el fet que podem denunciar “qualsevol cosa, el lladruc d’un gos, el soroll d’una orquestra o d’una moto”, contràriament asseverava el socialista, “”no som capaços d’escoltar i denunciar les veus de les persones que realment ho necessiten. Si amaguem aquestes situacions, serà molt difícil solucionar-les. Hem de ser valents, trencar el silenci i fer sentir les nostres veus”.
Continuant amb aquesta idea de vèncer, conjuntament, la por de la violència de gènere, Enrique Moll llançava que “no podem ignorar situacions que es produeixen al nostre voltant, al treball, al nostre carrer, situacions que dia a dia es donen també al nostre poble i que encara que girem la cara es queden ahí”. I és que segons dades de la Policia Local de Pego a Pego actualment hi ha quatre ordres d’allunyament en vigor, només la punt de l’iceberg dels casos que encara no s’han denunciat. Apel•lava Moll a que “tota la societat ha de fer-se responsable perquè el silenci no és bo per a ningú”.
A continuació va agafar la paraula una jove que va llegir una carta redactada per una dona maltractada i dirigida al seu agressor. Començava la carta afirmant que “si hi ha amor no pot haver violència […] L’amor és dedicació a la teua parella. L’amor no és renunciar, no és entregar […] Jo no sóc teua, això és fals i l’única entrega que dec fer és entregar-me a mi mateixa”. Tot això contraposat al fet que el marit la tracta com una xiqueta, sentint-se superior a ella. Que afirma que l’amor és renunciar, entregar-se, i per tant, es creu posseïdor de la seua muller”.
El final de la carta, esperançador. La dona maltractada que, suposadament, escriu aquest text, afirma que “no va a ser fàcil, però vull ser jo. Tinc ganes de viure i tornar a somriure”. Assegura el text que “és alarmant l’enorme xifra de dones que sofreixen violència a sa casa, sense poder dir ni una sola paraula”. La remitent s’atreveix a donar un consell a totes aquelles dones maltractades: “Que denuncien. Que no tinguen por. Que d’esta s’ix, tot i que el camí siga dur”. I respecte a l’agressor, assegura la carta que “és ell el que no sap viure” sense la seua dona.
Conxa del Ruste, com a membre del Grup de Dones Cabal, plantejava el model de societat que a ella li agradaria per tal d’extrapolar-lo. Aquest model no vol “prínceps blaus per a les dones. Ni ventafocs salvades per prínceps blaus. Ni Blancaneus tretes dels seus malsons pels prínceps blaus. No ens fan falta els prínceps de cap de classe”, sentenciava del Ruste. I continuava afirmant que “volem una societat més igualitària. Volem homes i dones corresponsables en la seua faena. Volem una societat on tots puguem ser més feliços. On el masclisme no tinga cap refugi. On la violència cap a les dones no siga res més que el record d’un passat obscur i tenebrós. Ens falta relacions més igualitàries entre homes i dones que ens enriquisquen a tots més”, asseverava Conxa del Ruste.
En veu de Cabal, Conxa del Ruste, afirmava que “volem que no avance mai de la vida el model de relació, dona submisa o dona ‘florero’ – home dominant, home que decidix per la dona, mascle protector, sobreprotector”. Tot el contrari és el que proposava del Ruste, les dones volem “tindre companys de viatge”. I assegurava que “la felicitat és una conjunta i compartida”.
Acabava les intervencions, breument, Mercé Sastre, Policia Local encarregada del seguiment dels casos de violència de gènere a Pego recordant que la Policia Local de Pego té la porta oberta les 24h. del dia els 365 dies de l’any.
A la concentració va assistir una representació de cadascun dels partits polítics que formen part de la corporació municipal de l’Ajuntament de Pego.