Adéu als Moros i Cristians de Pego 2013
Quatre intenssos dies de festa. Quatre dies amb dos estrelles sobreeixint per sobre de la resta: Cristina Santamaria, per part de les Ha-ben-sahines i Inma Sanchis per part de les Algarades. Dos boatos que van alçar l’admiració de tot el públic en general. Enguany amb focs d’artifici i el bol de la campana de Sant Josep en arribar les capitanes al Pla de la Font. Un any inoblidable per a elles, per al Rubio i per a Pego en general.
9 dies de fira i 4 de Moros i Cristians. Ahir cap a les 23 hores Pego s’acomiadava definitavament de les seues Festes 2013. Ho feia amb l’alegria de la capitania cristiana. Amb l’emoció continguda de la seua capitana, Inma Sanchis, en nomenar les seues companyes de filada. Enrere quedava l’entrada mora, amb ‘el Rubio’ com a cap de Batedor dels Negrers i Cristiana Santamaria com a capitana de les tropes mores; l’entradeta amb el suport de totes les tropes a les seues capitanes i les seues filades al ritme de ‘Cisco’ i la ‘Creu Daurada’ i la XXI Desfilada Infantil amb la sang més jove assegurant el futur de la festa de Moros i Cristians de Pego.
Des què les noves tecnologies no deixen d’ocupar espai en la vida quotidiana de la gent, la festa és com si s’hagués multiplicat, són si s’amplificara. Les càmeres s’han multiplicat entre el públic que mira i les fotos ràpidament es publiquen a les xarxes socials, unes més públiques com facebook, twitter o youtube (si són vídeos) o pel sistema de comunicació que ara s’ha imposat, pel wassap, més privat. El cas és que les festes ara prenen una dimensió que fins ara no es coneixia i arriben a molts més llocs. És com si allargaren la seua durada.
Les Festes de Pego començaren oficialment el dissabte 22 de juny i en 2013 acabaren ahir diumenge 30 de juny, amb Moros i Cristians. Estos últims han viscut quatre intenssíssims dies de festa, totes i cadascuna de les filades. No obstant això, ha estat un any ben especial per a Ha-ben-sahines, pel bàndol moro i Algarades, pel bàndol cristià. Les seues capitanes començaren a lluir com cal divendres a la nit, amb l’entradeta, que arribava a tot el seu esplendor al Pla de la Font.
Una vegada totes les tropes concentrades i agrupades, les Ha-ben-sahines s’organitzaven per a escortar Cristiana Santamaria, que amb el seu cor fucsia va deixar tothom bocabadat per la bellesa i l’alegria que desprenia. Totes elles desfilaren al ritme de ‘Cisco’, interpretada per totes les bandes.
En acabar la marxa mora, era el torn d’Algarades, guerreres cristianes amb la fortalesa de les generacions joves i madures, vestides per a la lluita. Amb l’algarabia continguda, quadraren protegint la seua capitana, jove, valenta i amb molta presència per donar la batalla a les tropes rivals. Ho feren a ritme de ‘La Creu Daurada’, intepretada, de nou, per totes les bandes.
Dissabte, va tenir lloc l’entrada mora. Encapçalava la desfilada la ‘filà’ Al-garrapets, seguida de Beduines, Coscolls, Al Hagamba Muza, Feixucs, Alaçdrach i tancava l’entrada mora, la capitania 2013, Ha-ben-sahines. Obria el boato moro la percussió de ‘soroll i color’, un grup de dones, amigues de la Capitana 2013, creat per a l’ocasió que va sonar com el seu nom indica. La seguia un grup de dansa amb reminiscències africanes, d’animals de terra i de desert. Era l’avantsala del cap batedor dels Negrers: ‘el Rubio’, amb un maquillatge espectacular es mostrava exultant d’energia i alegria, orgullós de ser representant dels Negrers que el custodiaven.
El banderí de les Ha-ben-sahines, era la transició entre l’esquadra masculina i les femenines.
L’avantguarda d’estes, un grup de ballarines demostrant com de captivadora és la dansa del ventre.
La sang més familiar protegia de prop la capitana Ha-ben-sahina, Cristina Santamaria i la seua filla.
El fucsia les cobria per donar-los la lluminositat requerida per a l’ocasió. Magestuoses saludaven els subdits que les admiraven al passar.
Cristina era entretinguda per acròbates que, en alguns moments, ens recordaven les muixerangues actuals, però amb un punt més d’agilitat i pericia. Al darrere, la primera esquadra de les Ha-ben-sahines, somrients, atentes…
Les seguien ‘Terra i espills’, dos elements que recordaven a la lluna i un satèl·lit amb molt d’equilibri. Tancava el boato de la ‘filà’ capitana Ha-ben-sahines, la segona esquadra de guerreres, ataviades per retre homenatge a la seua capitana de 2013.
El fil conductor, la marxa composada especialment per a l’ocasió per Carlos Pellicer, ‘Ha-ben-sahines’.
Cristina Santamaria, en arribar al Pla de la Font es va trobar amb la benvinguda d’un castell d’artificis i el bol de la campana de l’ermita de Sant Josep i en acabar, tant ella com abans ‘el Rubio’ es van sentir acollits pels aplaudiments de tots els Negrers i totes les Ha-ben-sahines que ja havien arribat a la fi del viatge.
Diumenge, obria l’entrada cristiana la ‘filà’ Conqueridores, seguida d’Arrapades, Albardins (que enguany complien 20 anys com ve recordaven les seues samarretes), Almogàvers, Inquisidors, Templàries i la capitania 2013, Algarades. Una filada que complia la majoria d’edat coincidint amb la seua tercera capitania i ho feia apostant per la barreja de generacions, amb la suma de forces “dels més menuts i de la gent més gran, des de l’escola a la granja, de la taverna a la batalla, envoltada de música i color, ens presentaven la triomfal Capitana Algarada Inma Sanchis Pérez”.
El boato va tenir la guerra sumant per cada esquadra que va desfilar. Però abans d’això el públic va poder veure una escola de l’època, amb pissara i pupitres, que l’educació no falte.
I unes educadíssimes 70 oques que van meravellar tothom amb la seua obediència i el seu bon fer.
Les seguien les joves malaball, amb aspecte cendrós, però molt de ritme. I un petit homenatge als grans invents de la història, com el prototip d’avió de Leonardo Da Vinci. A continuació, la força i l’energia de les joves Algarades, guerreres preparades per al que es presente.
Seguint-les, el públic trobava una taverna amb dones madures, però amb una estranya presència per als nostres dies. Anaven repassant les rodalies del terme de Pego, situant les muntanyes més importants per a preparar-se per a la guerra.
Subtils moviments les seguien: malaball insinuava amargar-se per no ser detectades per l’enemic, per conèixer els seus secrets sense ser vistes. Ho feien precedint les arqueres Algarades.
Entre elles i les mercenàries morisques, la capitana Cristiana, Inma Sanchis Pérez, escortada per les guerreres de més confiança, per les que ho saben tot i no diuen res.
Inma, espectacular, lluia i dominava l’horitzó dalt d’un feroç lleó alat que imposava de lluny. Tancava la desfilada de la capitania cristiana 2013, Algarades, una esquadra de mercenàries morisques, negres com el carbó, desconegudes per a propis i estranys, que només amb la seua presència ja espantaven l’enemic.
Inma Sanchis, com també passara dissabte, en arribar al Pla de la Font va ser rebuda per focs d’artifici i l’algarabia de la campana de l’ermita de Sant Josep i en arribar al final del Passeig, els aplaudiments de companyes encantades i cansades de l’energia deixada pel camí.
9 dies de fira i 4 de Moros i Cristians. Ahir cap a les 23 hores Pego s’acomiadava definitavament de les seues Festes 2013. Ho feia amb l’alegria de la capitania cristiana. Amb l’emoció continguda de la seua capitana, Inma Sanchis, en nomenar les seues companyes de filada. Enrere quedava l’entrada mora, amb ‘el Rubio’ com a cap de Batedor dels Negrers i Cristiana Santamaria com a capitana de les tropes mores; l’entradeta amb el suport de totes les tropes a les seues capitanes i les seues filades al ritme de ‘Cisco’ i la ‘Creu Daurada’ i la XXI Desfilada Infantil amb la sang més jove assegurant el futur de la festa de Moros i Cristians de Pego.
Des què les noves tecnologies no deixen d’ocupar espai en la vida quotidiana de la gent, la festa és com si s’hagués multiplicat, són si s’amplificara. Les càmeres s’han multiplicat entre el públic que mira i les fotos ràpidament es publiquen a les xarxes socials, unes més públiques com facebook, twitter o youtube (si són vídeos) o pel sistema de comunicació que ara s’ha imposat, pel wassap, més privat. El cas és que les festes ara prenen una dimensió que fins ara no es coneixia i arriben a molts més llocs. És com si allargaren la seua durada.
Les Festes de Pego començaren oficialment el dissabte 22 de juny i en 2013 acabaren ahir diumenge 30 de juny, amb Moros i Cristians. Estos últims han viscut quatre intenssíssims dies de festa, totes i cadascuna de les filades. No obstant això, ha estat un any ben especial per a Ha-ben-sahines, pel bàndol moro i Algarades, pel bàndol cristià. Les seues capitanes començaren a lluir com cal divendres a la nit, amb l’entradeta, que arribava a tot el seu esplendor al Pla de la Font.
Una vegada totes les tropes concentrades i agrupades, les Ha-ben-sahines s’organitzaven per a escortar Cristiana Santamaria, que amb el seu cor fucsia va deixar tothom bocabadat per la bellesa i l’alegria que desprenia. Totes elles desfilaren al ritme de ‘Cisco’, interpretada per totes les bandes.
En acabar la marxa mora, era el torn d’Algarades, guerreres cristianes amb la fortalesa de les generacions joves i madures, vestides per a la lluita. Amb l’algarabia continguda, quadraren protegint la seua capitana, jove, valenta i amb molta presència per donar la batalla a les tropes rivals. Ho feren a ritme de ‘La Creu Daurada’, intepretada, de nou, per totes les bandes.
Dissabte, va tenir lloc l’entrada mora. Encapçalava la desfilada la ‘filà’ Al-garrapets, seguida de Beduines, Coscolls, Al Hagamba Muza, Feixucs, Alaçdrach i tancava l’entrada mora, la capitania 2013, Ha-ben-sahines. Obria el boato moro la percussió de ‘soroll i color’, un grup de dones, amigues de la Capitana 2013, creat per a l’ocasió que va sonar com el seu nom indica. La seguia un grup de dansa amb reminiscències africanes, d’animals de terra i de desert. Era l’avantsala del cap batedor dels Negrers: ‘el Rubio’, amb un maquillatge espectacular es mostrava exultant d’energia i alegria, orgullós de ser representant dels Negrers que el custodiaven.
El banderí de les Ha-ben-sahines, era la transició entre l’esquadra masculina i les femenines.
L’avantguarda d’estes, un grup de ballarines demostrant com de captivadora és la dansa del ventre.
La sang més familiar protegia de prop la capitana Ha-ben-sahina, Cristina Santamaria i la seua filla.
El fucsia les cobria per donar-los la lluminositat requerida per a l’ocasió. Magestuoses saludaven els subdits que les admiraven al passar.
Cristina era entretinguda per acròbates que, en alguns moments, ens recordaven les muixerangues actuals, però amb un punt més d’agilitat i pericia. Al darrere, la primera esquadra de les Ha-ben-sahines, somrients, atentes…
Les seguien ‘Terra i espills’, dos elements que recordaven a la lluna i un satèl·lit amb molt d’equilibri. Tancava el boato de la ‘filà’ capitana Ha-ben-sahines, la segona esquadra de guerreres, ataviades per retre homenatge a la seua capitana de 2013.
El fil conductor, la marxa composada especialment per a l’ocasió per Carlos Pellicer, ‘Ha-ben-sahines’.
Cristina Santamaria, en arribar al Pla de la Font es va trobar amb la benvinguda d’un castell d’artificis i el bol de la campana de l’ermita de Sant Josep i en acabar, tant ella com abans ‘el Rubio’ es van sentir acollits pels aplaudiments de tots els Negrers i totes les Ha-ben-sahines que ja havien arribat a la fi del viatge.
Diumenge, obria l’entrada cristiana la ‘filà’ Conqueridores, seguida d’Arrapades, Albardins (que enguany complien 20 anys com ve recordaven les seues samarretes), Almogàvers, Inquisidors, Templàries i la capitania 2013, Algarades. Una filada que complia la majoria d’edat coincidint amb la seua tercera capitania i ho feia apostant per la barreja de generacions, amb la suma de forces “dels més menuts i de la gent més gran, des de l’escola a la granja, de la taverna a la batalla, envoltada de música i color, ens presentaven la triomfal Capitana Algarada Inma Sanchis Pérez”.
El boato va tenir la guerra sumant per cada esquadra que va desfilar. Però abans d’això el públic va poder veure una escola de l’època, amb pissara i pupitres, que l’educació no falte.
I unes educadíssimes 70 oques que van meravellar tothom amb la seua obediència i el seu bon fer.
Les seguien les joves malaball, amb aspecte cendrós, però molt de ritme. I un petit homenatge als grans invents de la història, com el prototip d’avió de Leonardo Da Vinci. A continuació, la força i l’energia de les joves Algarades, guerreres preparades per al que es presente.
Seguint-les, el públic trobava una taverna amb dones madures, però amb una estranya presència per als nostres dies. Anaven repassant les rodalies del terme de Pego, situant les muntanyes més importants per a preparar-se per a la guerra.
Subtils moviments les seguien: malaball insinuava amargar-se per no ser detectades per l’enemic, per conèixer els seus secrets sense ser vistes. Ho feien precedint les arqueres Algarades.
Entre elles i les mercenàries morisques, la capitana Cristiana, Inma Sanchis Pérez, escortada per les guerreres de més confiança, per les que ho saben tot i no diuen res.
Inma, espectacular, lluia i dominava l’horitzó dalt d’un feroç lleó alat que imposava de lluny. Tancava la desfilada de la capitania cristiana 2013, Algarades, una esquadra de mercenàries morisques, negres com el carbó, desconegudes per a propis i estranys, que només amb la seua presència ja espantaven l’enemic.
Inma Sanchis, com també passara dissabte, en arribar al Pla de la Font va ser rebuda per focs d’artifici i l’algarabia de la campana de l’ermita de Sant Josep i en arribar al final del Passeig, els aplaudiments de companyes encantades i cansades de l’energia deixada pel camí.