Alta tensió a la Comunitat de Regants de les Terres Arrosseres de Pego
Diumenge el saló d’actes de la Cambra Agrària estava ple, un fet poc habitual en les Juntes Generals Ordinàries de la Comunitat de Regants. Només este detall feia intuir que hi hauria debat. I així va ser. Només començar la Junta es va demanar la seua anul·lació. Esta no es va acceptar.
Diumenge passat la Comunitat de Regants de les Terres Arrosseres de Pego tenia Junta General Ordinària. Una junta que, ja abans de començar, comentaven que no havia tingut suficient publicitat. A més, corria el rumor que anava a ser tensa i en començar la sessió el rumor va esdevenir realitat. Només el fet que el saló d’actes de la cambra agrària estigués ple, ja ho apuntava.
La primera intervenció va ser per a demanar la nul·litat de la convocatòria basant-se en distints articles de les ordenances i del reglament. Apuntava la demandant de la nul·litat que constara en acta per, si no s’estimava la petició, poder utilitzar-ho «per a efectes de la impugnació». La presidència no va acceptar la demanda de nul·litat i la Junta de Regants de les Terres Arrosseres de Pego va continuar.
Abans de començar a debatre el punt número 1 de l’ordre del dia també es va demanar a la secretària que es detallara el nombre d’assistents i els vots que cadascun d’ells representava perquè l’assemblea es pogués constituir. Esta demanda tampoc no es va satisfer. En relació a esta qüestió, més endavant, es va sol·licitar l’elaboració d’un cens actualitzat amb propietaris, arrendaments, cultivadors, etc.
Esta va ser la línia de la Junta General Ordinària de la Comunitat de Regants de les Terres Arrosseres que va pujar de to en el segon punt de l’ordre del dia, referit a les altes i baixes de membres del sindicat de reg. Segons els estatuts de la Comunitat de Regants —que són del 1923—, seran baixa aquells membres del sindicat que no estiguen al corrent de pagament. Amb esta base, la presidència va decidir que es donaren de baixa aquells propietaris o cultivadors que no estaven al corrent a data de 31 de gener de 2016.
Davant l’elecció d’esta data —per a molts arbitrària— i més tenint en compte que, segons es va indicar en aquell moment, alguns grups o propietaris allí presents també tenien deutes en la Comunitat de Regants durant el mes de març, es va plantejar a la presidència: 1) si el cessament per deutes amb la Comunitat no era immediat i 2) perquè es continuava convocant els donats de baixa a les assemblees del sindicat. També els van acusar de “tirar fora a l’oposició i no a la resta”.
I el problema d’on ve? Segons José Maria Pascual «tot anava bé fins que van arribar les complicacions per falta de pagament», perquè «si no paguem no podem tirar avant». Els que no pagaven, detallava, deien que era a falta d’uns papers i, «la sorpresa va vindre a l’estiu» quan encara no havien pagat. Fins a eixe moment, assegurava «tots havíem sigut amics i companys». En consultar els advocats de la Comunitat de Regants, estos els van dir que els que no pagaven estaven «burlant-se» i els van aconsellar que els obligaren a pagar el que devien.
Segons l’altra part, representants del Pasiego, “som 8 grups” els que estan demanant que s’aclarisquen els comptes de 2013, 2014 i 2015. Ho han fet en 16 ocasions i a març de 2016 encara no s’han presentat eixos rendiments de comptes. També des de 2013 estan sol·licitant una auditoria externa.
Explicava una de les advocades presents que quan van entrar a la Comunitat de Regants van anar pagant les quotes, alhora que van demanar informes de costos mensuals. Se’ls va dir que se’ls donarien però, passat el temps, els informes no han estat aportats. És en 2015 quan, explica, es van plantar i van decidir que, «fins que no es presenten eixos comptes no paguem». Asseverava la representant que «volem pagar» i afegia que «volem cultivar arròs, pagar i fer un pressupost clar».
Va explicar la representant del Pasiego que van presentar un burofax «perquè no se’ns fa cas». Eixe burofax «diu que hi ha una sèrie de txecs al comptador que sumen en 2013, 27.000€, que no se sap on han anat» I el mateix passa amb 2014, sumant la mateixa quantitat que en 2013, 27.000€ més. És aleshores quan la resta de grups van plantar les orelles. I és per això que es demana una auditoria com “Déu mana”. Perquè asseguren que la presentada per la presidència no és una auditoria, sinó una suma i resta del que la presidència li ha dictat a la persona contractada per fer-la. Repetixen els advocats que, «fins que no s’aclarisquen els comptes no va a pagar-se».
Per part de la presidència s’advertix que, si no es paga el que es deu enguany no es podrà fer arròs perquè no es pot fer front a les factures.
La secretària de la Comunitat de Regants, Maite Ferrándiz, defensava la seua actuació i la del president i advertia que «algú haurà de demostrar algun dia les acusacions que van dient-se pel poble perquè no són certes». A més, afirmava que «no s’ha fet cap cosa, ni per part del president, ni meua com a secretària, que no haja comptant amb la corresponent consulta».
En esta Junta General Ordinària de la Comunitat de Regants va aparèixer un tercer actor, Pau Folqués, com a representant de xicotets propietaris als qui se’ls han ocupat les terres «a canvi de res», és a dir, que no reben cap compensació per eixa ocupació. Explicava que l’any passat va anar a denunciar que li havien ocupat la terra. Si hagués tirat endavant eixa denúncia, assegura que en 2015 no s’hagués pogut cultivar arròs. Era per això que demanava entrar a formar part de la Junta General Ordinària de la Comunitat de Regants. També demanava que, aquells que estigueren ocupant terres per a fer arròs, que es posaren en contacte amb els propietaris per negociar un arrendament. Als cultivadors la petició els va semblar raonable.
Curiosament els punts es van anar aprovant sense votació.
Diumenge passat la Comunitat de Regants de les Terres Arrosseres de Pego tenia Junta General Ordinària. Una junta que, ja abans de començar, comentaven que no havia tingut suficient publicitat. A més, corria el rumor que anava a ser tensa i en començar la sessió el rumor va esdevenir realitat. Només el fet que el saló d’actes de la cambra agrària estigués ple, ja ho apuntava.
La primera intervenció va ser per a demanar la nul·litat de la convocatòria basant-se en distints articles de les ordenances i del reglament. Apuntava la demandant de la nul·litat que constara en acta per, si no s’estimava la petició, poder utilitzar-ho «per a efectes de la impugnació». La presidència no va acceptar la demanda de nul·litat i la Junta de Regants de les Terres Arrosseres de Pego va continuar.
Abans de començar a debatre el punt número 1 de l’ordre del dia també es va demanar a la secretària que es detallara el nombre d’assistents i els vots que cadascun d’ells representava perquè l’assemblea es pogués constituir. Esta demanda tampoc no es va satisfer. En relació a esta qüestió, més endavant, es va sol·licitar l’elaboració d’un cens actualitzat amb propietaris, arrendaments, cultivadors, etc.
Esta va ser la línia de la Junta General Ordinària de la Comunitat de Regants de les Terres Arrosseres que va pujar de to en el segon punt de l’ordre del dia, referit a les altes i baixes de membres del sindicat de reg. Segons els estatuts de la Comunitat de Regants —que són del 1923—, seran baixa aquells membres del sindicat que no estiguen al corrent de pagament. Amb esta base, la presidència va decidir que es donaren de baixa aquells propietaris o cultivadors que no estaven al corrent a data de 31 de gener de 2016.
Davant l’elecció d’esta data —per a molts arbitrària— i més tenint en compte que, segons es va indicar en aquell moment, alguns grups o propietaris allí presents també tenien deutes en la Comunitat de Regants durant el mes de març, es va plantejar a la presidència: 1) si el cessament per deutes amb la Comunitat no era immediat i 2) perquè es continuava convocant els donats de baixa a les assemblees del sindicat. També els van acusar de “tirar fora a l’oposició i no a la resta”.
I el problema d’on ve? Segons José Maria Pascual «tot anava bé fins que van arribar les complicacions per falta de pagament», perquè «si no paguem no podem tirar avant». Els que no pagaven, detallava, deien que era a falta d’uns papers i, «la sorpresa va vindre a l’estiu» quan encara no havien pagat. Fins a eixe moment, assegurava «tots havíem sigut amics i companys». En consultar els advocats de la Comunitat de Regants, estos els van dir que els que no pagaven estaven «burlant-se» i els van aconsellar que els obligaren a pagar el que devien.
Segons l’altra part, representants del Pasiego, “som 8 grups” els que estan demanant que s’aclarisquen els comptes de 2013, 2014 i 2015. Ho han fet en 16 ocasions i a març de 2016 encara no s’han presentat eixos rendiments de comptes. També des de 2013 estan sol·licitant una auditoria externa.
Explicava una de les advocades presents que quan van entrar a la Comunitat de Regants van anar pagant les quotes, alhora que van demanar informes de costos mensuals. Se’ls va dir que se’ls donarien però, passat el temps, els informes no han estat aportats. És en 2015 quan, explica, es van plantar i van decidir que, «fins que no es presenten eixos comptes no paguem». Asseverava la representant que «volem pagar» i afegia que «volem cultivar arròs, pagar i fer un pressupost clar».
Va explicar la representant del Pasiego que van presentar un burofax «perquè no se’ns fa cas». Eixe burofax «diu que hi ha una sèrie de txecs al comptador que sumen en 2013, 27.000€, que no se sap on han anat» I el mateix passa amb 2014, sumant la mateixa quantitat que en 2013, 27.000€ més. És aleshores quan la resta de grups van plantar les orelles. I és per això que es demana una auditoria com “Déu mana”. Perquè asseguren que la presentada per la presidència no és una auditoria, sinó una suma i resta del que la presidència li ha dictat a la persona contractada per fer-la. Repetixen els advocats que, «fins que no s’aclarisquen els comptes no va a pagar-se».
Per part de la presidència s’advertix que, si no es paga el que es deu enguany no es podrà fer arròs perquè no es pot fer front a les factures.
La secretària de la Comunitat de Regants, Maite Ferrándiz, defensava la seua actuació i la del president i advertia que «algú haurà de demostrar algun dia les acusacions que van dient-se pel poble perquè no són certes». A més, afirmava que «no s’ha fet cap cosa, ni per part del president, ni meua com a secretària, que no haja comptant amb la corresponent consulta».
En esta Junta General Ordinària de la Comunitat de Regants va aparèixer un tercer actor, Pau Folqués, com a representant de xicotets propietaris als qui se’ls han ocupat les terres «a canvi de res», és a dir, que no reben cap compensació per eixa ocupació. Explicava que l’any passat va anar a denunciar que li havien ocupat la terra. Si hagués tirat endavant eixa denúncia, assegura que en 2015 no s’hagués pogut cultivar arròs. Era per això que demanava entrar a formar part de la Junta General Ordinària de la Comunitat de Regants. També demanava que, aquells que estigueren ocupant terres per a fer arròs, que es posaren en contacte amb els propietaris per negociar un arrendament. Als cultivadors la petició els va semblar raonable.
Curiosament els punts es van anar aprovant sense votació.