Amb Pinyata, Pego tanca el període carnestolenc
Milers de pegolins i pegolines prengueren els carrers del municipi per a participar de la darrera festa del Carnestoltes de Pego. En acabar la desfilada fúnebre, els participants van continuar la festa als carrers del poble i als pubs.
A ritme de tambors i dolçaines començava la Pinyata de 2013 en la que milers de pegolins i de pegolines van tornar a participar vestits de dol, amb el negre dominant els carrers per on passava la cercavila. I entre el negre… esguits de colors vius per a donar a entendre que el dol amaga l’alegria d’En Carnestoltes.
La Pinyata és, sobretot, una festa que gaudim la gent de Pego. És, com ens explicaven alguns dels participants, “una nit molt especial on la gent ha d’estar disfressada, preparada, ha d’estar a tope”. Pinyata significa, “dol, foc, burrera…”.
L’aura que envolta Pinyata fa que sempre, els pegolines i les pegolines, atraguen nous convidats que es mostren sorpresos per les vivències que ofereix l’enterro de la sardina. Veuen la festa com “una canya; amb molta música”. Sorprén que la gent de totes les edats participe de la festa. I es troben comparacions que ens poden semblar estranyes com és la d’un colombià que idenficava la Pinyata com una “pseudoimitació de les falles”, suposem que per allò del foc i la crema de les sardines i taüts al Pla de la Font.
Normalment, eixes persones que proven la Pinyata, solen repetir. Perquè troben “molta festa” i, cal subratllar, que “tot el món és amic de tot el món”, almenys durant eixa nit i matinada. Ens quedem en la frase que “la Pinyata és el més ideal que té Pego”.
A ritme de tambors i dolçaines començava la Pinyata de 2013 en la que milers de pegolins i de pegolines van tornar a participar vestits de dol, amb el negre dominant els carrers per on passava la cercavila. I entre el negre… esguits de colors vius per a donar a entendre que el dol amaga l’alegria d’En Carnestoltes.
La Pinyata és, sobretot, una festa que gaudim la gent de Pego. És, com ens explicaven alguns dels participants, “una nit molt especial on la gent ha d’estar disfressada, preparada, ha d’estar a tope”. Pinyata significa, “dol, foc, burrera…”.
L’aura que envolta Pinyata fa que sempre, els pegolines i les pegolines, atraguen nous convidats que es mostren sorpresos per les vivències que ofereix l’enterro de la sardina. Veuen la festa com “una canya; amb molta música”. Sorprén que la gent de totes les edats participe de la festa. I es troben comparacions que ens poden semblar estranyes com és la d’un colombià que idenficava la Pinyata com una “pseudoimitació de les falles”, suposem que per allò del foc i la crema de les sardines i taüts al Pla de la Font.
Normalment, eixes persones que proven la Pinyata, solen repetir. Perquè troben “molta festa” i, cal subratllar, que “tot el món és amic de tot el món”, almenys durant eixa nit i matinada. Ens quedem en la frase que “la Pinyata és el més ideal que té Pego”.