Aquest cap de setmana et proposem… | Ruta de les Fonts

I, abans d’endinçar-nos per sendes i caminals, vull fer un incís. De segur que tots els pegolins sabem quina és la ruta cap al nostre castell, però… sabem com es diu eixe camí per on passem? Sí, eixe que és una continuació del Carrer Músic Alfonso Oltra Lluch, una vegada passes la circumvalació (Av. Il·lustrat Joan Sala).  Sí, el camí que duu fins els dos depòsits d’aigua. Eixe camí, encara que vos parega extrany, és el camí vell d’Ebo. Resulta curiós, ja què la carretera actual d’Ebo passa molt més lluny.

En aquest mapa es pot veure el camí vell d’Ebo i l’actual carretera d’Ebo. Tal i com es pot apreciar, la zona més propera a Pego canvia totalment el seu traçat, mentre que una vegada arribem al PK22, l’actual carretera passa pel camí vell. En canvi, el camí vell més proper a Pego ha quedat en desús, però està catalogada com a via pequària. En la zona més habitada, que coincidix des de Pego fins a Ambra, continua mantenint-se el seu traçat original.

Seguirem aquest camí fins que ens toparem amb un corral que a la seua esquerre té un entrador on fica “Bassa de Rupais”. Efectivament, l’element més d’estacat d’aquesta parada és la bassa de Rupais. No és que tinga res en particular, però es nodrix d’una font, que també rep el nom de la partida on es troba (Rupais) que duu aigua constantment.

Continuem. Ens trobem a l’encreuament entre el camí de Castelló i el camí Port de Sagra. Continuarem pel segon.

Aclariment: No anem a fer molt de cas dels noms d’aquestos camins ja que ens podem liar. T’explique. Ambdós camins formen part del camí de Sagra (antic camí per on s’anava a Sagra. Actualment s’utilitza la CV-715). Aquest camí és una via pequària, i canvia de nom al seu pas per les partides que travessa: camí de Sant Pere (Cooperativa), de Benitxat (Sant Sebastià), camí de Cotes, de Castelló, Port de Sagra…

Altres observacions: D’ací fins la font del baladrar, el paissatge agrícola canvia un poc. Estem pujant d’altitut, i a pesar que el cultiu més comú ací és el de cítrics, abans no ho era. Abans l’agricultura pegolina girava en torn les olives i els garrofes. De fet, en aquesta zona encara es conserven parcel·les amb plantacions d’antics garrofers i oliveres amb unes grans soques que, almenys jo, no estic acostumat a veure.

Seguim les indicacions de la ruta que ens trobarem al llarg del trajecte. Més endavant, passant pel barranc de Benigànim, ens trobarem un altre encreuament. En aquest punt de la ruta, és igual per on tirem. És una ruta circular que va a la Font del Baladrar. Si continues recte, aniràs pel camí Port de Sagra, mentre que si gires cap a la dreta, aniràs per l’assagador de la Font del Baladrar (vía pequària).

 

Nosaltres anirem pel camí Port de Sagra (que com recordes és el camí vell de Sagra), que el seguirem fins que s’encreue amb l’altre extrem de l’assagador de la Font del Baladrar (resulta un poc confús però recorda que estem en una ruta circular). En aquest punt et trobaràs amb un camí asfaltat que et duu a la Font del Baladar. No obstant, és un camí privat. La via pequària es troba a l’esquerre i seguix un traçat paralel al camí privat. No obstant, avise (quien avisa no es traidor) que aquest tram es troba molt mal condicionat.

I per fi arribem a la font del Baladrar. Com podràs observar, la font forma part d’una zona recreativa, que en el seu dia l’ajuntament va condicionar com a berenador. A pesar que és una zona molt menudeta, té el seu encant. No obstant, es troba molt deteriorada i malgrat que té un mirador al mediterrani, les seues vistes no és que impressionen molt.

Una vegada arribem a l’encreuament que comentàvem abans, continuarem pel camí de Sagra en direcció al poble (Recorda, aquest camí rep diversos noms, guiat pels senyals senderistes i no pels noms de camins). Aquesta part de la ruta tal vegada els pegolins consideren que no té encant, però la gent que no estiga acostumada a aquest paisatge agrícola de cítrics, s’enamorarà al passar per aquests camins coberts amb grans marges de pedra, rodejats de tarongers i amb la possibilitat de respirant aroma de la flor de taronger.

A l’encreuament entre el camí de Cotes (camí vell de Sagra) i de Benumeia es troba a mà esquerre l’Ermita de Sant Sebastià. No anem a entrar en molt de detall, ja que en altres publicacions la comentarem a fons. Sols dir que es tracta d’una ermita del segle s.XVII, que es va construir sobre l’antiga mesquita de l’antic poblat morisc de Benumeia. Amb la desamortització de Madoz de 1855 va passar a mans privades i actualment necessita una restauració. El seu accés està restringit.

Continuarem pel camí de Cotes, que és per on veníem, fins a l’encreuament amb el Camí de Sant Antoni (també conegut com camí vell de les Séquies), de Benituba i Sant Pere (Camí vell de Sagra, en direcció cap a Favara i la cooperativa).

Tirarem pel camí de Benituba i, una vegada dins del casc urbà, continuarem pel carrer Murla fins arribar al nostre punt d’inici, la plaça del Convent.

Nota: Algunes variants d’aquesta ruta, s’inicien al Pla de la Font, on es troba la famosa Font dels 4 xorros. A pesar que la seua aigua no està potabilitzada (és a dir, la seua aigua no està tractada ni ha sigut exposada a controls de qualitat), era una font on antigament els veïns pegolins agafaven l’aigua per abastir les seues cases. Tot i que la seua ubicació no és l’original, doncs va ser traslladada quan la zona va ser ubanitzada al segle XX, l’aigua va ser recanalitzada fins on es troba actualment, és per això que els seus xorros brollen amb la mateixa força que abans. Si no sou de Pego, vos recomane que la visiteu a la tornada, o a l’inici, com vos parega.