Avanços en infertilitat a la comarca
L´Institut de Reproducció de la Marina Alta ha aconseguit el primer embaràs del programa de donació d´òvuls de la comarca. Aquest és un pas més que ve a sumar-se a les altres taxes d´embaràs obtingudes en cicles de Fecundació in Vitro i a unes taxes d´embaràs del 100% en cicles de transferència d´embrions congelats.
El passat mes d’agost, l’Institut de Reproducció de la Marina Alta (IREMA), ubicat en l’hospital Aquari de Beniarbeig, va aconseguir un embaràs després del primer cicle d’ovodonació realitzat a la comarca. Un pas més que ve a sumar-se a les altes taxes d’embaràs obtingudes en cicles Fecundació In Vitro i a unes taxes d’embaràs del 100% en cicles de transferència d’embrions congelats.
La futura mare, que pateix menopausa precoç, havia perdut l’esperança, ja que s’havia sotmés a diversos tractaments en diferents centres de reproducció assistida de la comunitat sense quedar embarassada. No obstant, gràcies a l’ajuda d’IREMA, ha aconseguit realitzar el seu somni: arribar a ser mare.
El doctor Hernández, Director del Laboratori de Fecundació In Vitro d’IREMA, ens explica en què consisteix el procés: “Els cicles d’ovodonació són tractaments a què moltes dones recorren per diferents motius: l’ovari deixa de funcionar de forma precoç, (com en el cas d’esta pacient), menopausa, absència d’ovaris i edat avançada, que està associada a una molt baixa qualitat ovocitària. Amb el tractament d’ovodonació, estes dones poden aconseguir una gestació més enllà dels 45 anys. A més es tracta d’un tractament molt senzill i poc molest per a la dona, ja que la medicació únicament consisteix en l’aplicació de pegats transdèrmics la funció de la qual és preparar a l’úter per a rebre a l’embrió”.
Per a dur a terme un cicle d’ovodonació, primer se sincronitzen els cicles menstruals de la donant amb els de la pacient. Una vegada que s’extrauen els òvuls de la donant, estos són fecundats en el laboratori amb els espermatozous del baró (o amb semen de donant, si el baró fóra estèril), aconseguint-se embrions que seran transferits a l’úter de la pacient al segon o tercer dia de desenvolupament embrionari.
Les taxes d’èxit que s’obtenen amb els tractaments d’ovodonació són les més altes de tots els tractaments de reproducció assistida, amb unes taxes d’embaràs per cicle superiors al 60% i unes taxes d’avortament relativament baixes.
Esta elevada taxa d’èxit es deu, sobretot, que les donants són dones jóvens i sanes i, per tant, la qualitat dels òvuls que s’obtenen és molt bona. Si bé l’actual llei de reproducció assistida posa els 35 anys com a límit superior d’edat per a les donants, la gran majoria tenen entre 23 i 29 anys, per la qual cosa la qualitat dels òvuls és excel•lent. A més, les donants són sotmeses a exàmens mèdics molt estrictes per a descartar la presència de malalties infeccioses i genètiques.
Les donants d’òvuls reben una compensació econòmica per realitzar l’ovodonació. No obstant, la llei de reproducció assistida vigent estableix que “esta compensació és resarcitòria i va encaminada a compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que es puguen derivar de la donació i no podrà suposar incentiu econòmic per a esta”.
El passat mes d’agost, l’Institut de Reproducció de la Marina Alta (IREMA), ubicat en l’hospital Aquari de Beniarbeig, va aconseguir un embaràs després del primer cicle d’ovodonació realitzat a la comarca. Un pas més que ve a sumar-se a les altes taxes d’embaràs obtingudes en cicles Fecundació In Vitro i a unes taxes d’embaràs del 100% en cicles de transferència d’embrions congelats.
La futura mare, que pateix menopausa precoç, havia perdut l’esperança, ja que s’havia sotmés a diversos tractaments en diferents centres de reproducció assistida de la comunitat sense quedar embarassada. No obstant, gràcies a l’ajuda d’IREMA, ha aconseguit realitzar el seu somni: arribar a ser mare.
El doctor Hernández, Director del Laboratori de Fecundació In Vitro d’IREMA, ens explica en què consisteix el procés: “Els cicles d’ovodonació són tractaments a què moltes dones recorren per diferents motius: l’ovari deixa de funcionar de forma precoç, (com en el cas d’esta pacient), menopausa, absència d’ovaris i edat avançada, que està associada a una molt baixa qualitat ovocitària. Amb el tractament d’ovodonació, estes dones poden aconseguir una gestació més enllà dels 45 anys. A més es tracta d’un tractament molt senzill i poc molest per a la dona, ja que la medicació únicament consisteix en l’aplicació de pegats transdèrmics la funció de la qual és preparar a l’úter per a rebre a l’embrió”.
Per a dur a terme un cicle d’ovodonació, primer se sincronitzen els cicles menstruals de la donant amb els de la pacient. Una vegada que s’extrauen els òvuls de la donant, estos són fecundats en el laboratori amb els espermatozous del baró (o amb semen de donant, si el baró fóra estèril), aconseguint-se embrions que seran transferits a l’úter de la pacient al segon o tercer dia de desenvolupament embrionari.
Les taxes d’èxit que s’obtenen amb els tractaments d’ovodonació són les més altes de tots els tractaments de reproducció assistida, amb unes taxes d’embaràs per cicle superiors al 60% i unes taxes d’avortament relativament baixes.
Esta elevada taxa d’èxit es deu, sobretot, que les donants són dones jóvens i sanes i, per tant, la qualitat dels òvuls que s’obtenen és molt bona. Si bé l’actual llei de reproducció assistida posa els 35 anys com a límit superior d’edat per a les donants, la gran majoria tenen entre 23 i 29 anys, per la qual cosa la qualitat dels òvuls és excel•lent. A més, les donants són sotmeses a exàmens mèdics molt estrictes per a descartar la presència de malalties infeccioses i genètiques.
Les donants d’òvuls reben una compensació econòmica per realitzar l’ovodonació. No obstant, la llei de reproducció assistida vigent estableix que “esta compensació és resarcitòria i va encaminada a compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que es puguen derivar de la donació i no podrà suposar incentiu econòmic per a esta”.