Bromera edita el premi Estellés de poesia de la pegolina Isabel Garcia Canet
La primera dona en guanyar aquest prestigiós certamen de poesia amb ‘L’os de la música’; un poemari que tracta la fortuna i la derrota, tant física com emocional de l’ésser lluitador i il•lusionat, exposat a explorar el viatge entre dues ciutats en les quals la força imprevisible de l’amor, del llenguatge de la natura, de la pròpia identitat i de la poesia sempre hi són presents.
Bromera, l’editorial d’Alzira acaba de treure a llum pública, dins de la col•lecció de poesia, el darrer Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot. En aquesta ocasió es tracta de L’os de la música d’Isabel García Canet, un poemari que tracta la fortuna i la derrota, tant física com emocional de l’ésser lluitador i il•lusionat, exposat a explorar el viatge entre dues ciutats en les quals la força imprevisible de l’amor, del llenguatge de la natura, de la pròpia identitat i de la poesia sempre hi són presents.
L’autora dedica aquest treball als membres de la seua família més pròxima i inicia el recorregut poètic, després d’haver-se fet ressò de les cites de Nietzsche, Baudelaire, Montale, Plató i el propi Vicent Andrés Estellés.
La pegolina Isabel García Canet, és llicenciada en Filologia Catalana i actualment està finalitzant un màster de professora per a secundària en l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de València.
Els seus poemes han estat traduïts al francés, a l’anglés, al castellà, a l’italià, al portugués i al noruec. Pels seues poemaris ha rebut diversos guardons, com ara el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2008 pel poemari ‘Claustre’ que es va endur el Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó.
Pel que fa al Premi Vicent Andrés Estellés, Isabel Garcia Canet, que es va presentar al certamen, sense massa pretensions, ja que “el llibre el vaig enviar a corre-cuita dos dies abans que s’acabara el termini perquè era el Premi Vicent Andrés Estellés i em feia moltíssima il•lusió”, declarava a mitjans de desembre de 2010, poc després d’haver-se conegut la resolució del jurat a les nostres companyes de Burjassot Ràdio. De fet la poetessa confessava que en aquesta ocasió no havia passat els poemes a ningú perquè els llegira i li donara opinió abans de presentar l’original al certamen.
Explicava Isabel Garcia Canet desvetllava que “hi ha una part de l’os que és el que sosté la realitat i després hi ha una música que és com si fora el nervi, el que li dóna el sentit”. Així, el títol del llibre, ‘L’os de la música’ significa per a l’autora “50.000 coses”.
Confessava també Garcia Canet que ‘L’os de la música’ “naix d’un viatge d’Erasmus a París i, naix un poc d’una relació sentimental amb una persona del Principat, i allà, quan es peguen a la taula diuen l’os de la música no el dolor de la sogra i a mi em va fer gràcia això. I a partir d’ahí va creixent eixa imatge en vivències que tinc a París”.
Bromera, l’editorial d’Alzira acaba de treure a llum pública, dins de la col•lecció de poesia, el darrer Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot. En aquesta ocasió es tracta de L’os de la música d’Isabel García Canet, un poemari que tracta la fortuna i la derrota, tant física com emocional de l’ésser lluitador i il•lusionat, exposat a explorar el viatge entre dues ciutats en les quals la força imprevisible de l’amor, del llenguatge de la natura, de la pròpia identitat i de la poesia sempre hi són presents.
L’autora dedica aquest treball als membres de la seua família més pròxima i inicia el recorregut poètic, després d’haver-se fet ressò de les cites de Nietzsche, Baudelaire, Montale, Plató i el propi Vicent Andrés Estellés.
La pegolina Isabel García Canet, és llicenciada en Filologia Catalana i actualment està finalitzant un màster de professora per a secundària en l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de València.
Els seus poemes han estat traduïts al francés, a l’anglés, al castellà, a l’italià, al portugués i al noruec. Pels seues poemaris ha rebut diversos guardons, com ara el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2008 pel poemari ‘Claustre’ que es va endur el Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó.
Pel que fa al Premi Vicent Andrés Estellés, Isabel Garcia Canet, que es va presentar al certamen, sense massa pretensions, ja que “el llibre el vaig enviar a corre-cuita dos dies abans que s’acabara el termini perquè era el Premi Vicent Andrés Estellés i em feia moltíssima il•lusió”, declarava a mitjans de desembre de 2010, poc després d’haver-se conegut la resolució del jurat a les nostres companyes de Burjassot Ràdio. De fet la poetessa confessava que en aquesta ocasió no havia passat els poemes a ningú perquè els llegira i li donara opinió abans de presentar l’original al certamen.
Explicava Isabel Garcia Canet desvetllava que “hi ha una part de l’os que és el que sosté la realitat i després hi ha una música que és com si fora el nervi, el que li dóna el sentit”. Així, el títol del llibre, ‘L’os de la música’ significa per a l’autora “50.000 coses”.
Confessava també Garcia Canet que ‘L’os de la música’ “naix d’un viatge d’Erasmus a París i, naix un poc d’una relació sentimental amb una persona del Principat, i allà, quan es peguen a la taula diuen l’os de la música no el dolor de la sogra i a mi em va fer gràcia això. I a partir d’ahí va creixent eixa imatge en vivències que tinc a París”.