Cadena de solidaritat amb les pacients de càncer de mama a través dels ‘Cors Solidaris’ del CEAM de Pego

Ahir al CEAM de Pego es va fer una entrega simbòlica d’un dels 30 coixins en forma de cor que han estat confeccionats per voluntàries i que seran destinats a pacients de càncer de mama que estiguen en fase de postoperatori. El coixí cor se li va lliurar a l’Associació Esperança i, posteriorment, al Centre de Salut, que els farà arribar a les seues destinatàries. Este projecte és fruit d’un conveni entre la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i l’Obra Social ‘La Caixa’.

Ahir per la vesprada el CEAM de Pego estava ple de gent que tenia ganes d’escoltar el coordinador del Centre de Salut de Pego parlar sobre exploració mamària i osteoporosi, però sobretot, estava ple de gent que no volia perdre’s el moment en que 30 coixins en forma de cor, confeccionats per voluntàries del CEAM, eren donats a l’Associació Esperança i, posteriorment, al Centre de Salut perquè els feren arribar a pacients amb càncer de mama acabades d’operar. A primera fila estaven les autoritats locals, l’alcalde de Pego, Enrique Moll, la regidora de Serveis Socials, Rebeca Bañuls i la regidora d’Obres i Serveis, Alícia Siscar, que tampoc van voler perdre’s eixe moment.

Estos ‘Cors solidaris’ s’han fet al CEAM de Pego gràcies a un conveni signat entre la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i l’Obra Social ‘La Caixa’ dins les accions locals de la Fundació La Caixa que són accions que entren dins el programa de persones majors i que són de voluntariat. Dos de les seues representants, Bea i Rocio, ahir van estar present en l’entrega dels coixins i van explicar que és una iniciativa que tots els CEAM volen fer perquè la filosofia que duu darrere és pura sensibilitat. De fet, confessava que tenen cua per a continuar desenvolupant el projecte en altres CEAM.

Pel que fa a la forma de cor dels coixins, Bea, la representant de l’Obra Social ‘La Caixa’ explicava que «té un doble sentit perquè en realitat el cor el que fa és posar-se baix de l’axil·la» i perquè siga el més còmode possible eixe cor «té un pes determinat i una tela determinada perquè no done al·lèrgia, té una mida determinada. Està tot quasi científicament fet perquè siga el més confortable possible per al postoperatori de les dones».

Rocio, l’altra representant de la Fundació La Caixa, hi va destacar «el valor de les persones que fan possible el projecte».

Les voluntàries del CEAM, les artífex dels coixins en forma de cor que alleujaran els mals de les dones acabades d’operar per càncer de mama, van ser protagonistes ahir de vesprada. La seua representant, Xaro Piera, va ser l’encarregada de donar un d’eixos coixins màgics al president de l’Associació Esperança, Fernando Tamarit. Xaro va explicar que quan els van comunicar que formaven part del projecte i els van explicar en què consistia, «se’ns va encongir el cor en un puny». No obstant això, «de seguida ens vam bolcar». I descobria que en cada cor han escrit un missatge d’esperança «perquè les persones que reben el cor, sàpiguen que estem en elles». Llegiu un d’eixos missatge que deia: «Somriu a la vida, mai et rendisques».

Desvelava el president de l’Associació Esperança en agafar el cor fet per les voluntàries del CEAM que, en conèixer-se que el CEAM de Pego era un dels escollits per fer els ‘Cors Solidaris’ «va sobrar gent i tot» que es va oferir a cosir-los. Comentava Fernando Tamarit que el cor pareixia de veritat i a més, servix per a alleugerir el dolor de la malaltia. És per això que estava convençut que este cor «servirà per a enfortir-les molt» perquè no només rebran el cor, sinó també un missatge «que és una espenta a la il·lusió i una espenta a les ganes de viure».

L’Associació Esperança lliurava el cor al coordinador del Centre de Salut de Pego, al doctor Carlos Juan, perquè este el fera arribar al Servei d’Oncologia de l’Hospital de Dénia. Tot i que el doctor Juan deixava la porta oberta a repartir eixos cors des de les zones bàsiques perquè seria un repartiment més familiar, al seu entendre. Abans d’això, però, explicava que quan per primera vegada Esmeralda, la treballadora social del CEAM li va exposar el projecte no sabia massa bé en què consistia, però, a mesura que el va anar coneixent se’n va adonar de com «d’important i de com de sensible que és». Ressaltava que «este tipus d’accions […] és el que ens fa grans a les persones».

Considerava el doctor Carlos Juan que la idea de dur els cors al Servei d’Oncologia de l’Hospital de Dénia que és on operen és bona. No obstant això, posava damunt la taula una altra opció «podem fer ús del Centre de Salut de Pego i repartir els cors per totes les zones bàsiques que tenim de salut al departament». I esta idea la llançava pensant que eixe repartiment seria «més familiar» perquè s’entén que «el centre de salut és un espai com més familiar. Ens coneixem més i la relació entre els pacients i infermeria i el metge és diferent a la que es puga tindre a l’hospital». Ressaltava, però, que allò important «és que arriben a les persones que realment el necessiten, que el van a gastar i que van a llegir el missatge i se’ls va a posar el cor enorme».