«Cal extremar les precaucions per a evitar infeccions, ferides o el contacte directe amb l’aigua» de les zones afectades per la DANA, és el consell del catedràtic d’Història de la Ciència, Josep Bernabeu

Més d’una setmana després que la gota freda desbordara rius i barrancs arrasant tot el que trobava al pas, continuen amuntegats mobles, fem i fang als carrers de les poblacions afectades. I això provoca riscos per a la salut com ara l’aparició de la legionel·la en el control de l’aigua, per exemple. Per això Bernabeu demanava precaució.
_____________________

Ha passat més d’una setmana des que el desbordament del riu Magre i el barranc del Poio van assolar multitud de pobles que encara hui no han tornat a la normalitat i, tot fa preveure que hi tardaran a recuperar-la. Els carrers principals, habitualment més amples, estan tots o quasi tots transitables, però encara queden molts carrers, molts barris per netejar i allí s’acumula molt de fang, mobles trets de les cases, possible aigua estancada i també el fem que es va produint en el dia a dia perquè els serveis de neteja estan desbordats. Tots estos factors provoquen insalubritat, com indicava el catedràtic en Història de la Ciència, Josep Bernabeu.

Assenyalava Bernabeu que després d’una setmana de les inundacions, «el fang i l’aigua mostren símptomes creixents de toxicitat». Al que s’afegix que «hi ha molta matèria orgànica en procés de putrefacció i això fa que les possibilitats de contagiar-se siguen molt altes». Per això, aconsellava «extremar les precaucions per a evitar infeccions, ferides o el contacte directe amb el fang o l’aigua». Cal anar ben protegit/da amb tot el cos cobert, a més d’amb ulleres de protecció, guants de material resistent, mascaretes, amb un bon calçat, si pot ser impermeable i, si es pot, amb protecció també al cap.

El catedràtic en Història de la Ciència apuntava que «les tasques de retirada de fang, aigua i residus, així com la posterior neteja i desinfecció les han de fer professionals o personal amb formació i mitjans», per això afirmava que «és evident que no s’ha fet una bona gestió» i apuntava que «ara la prioritat és protegir la salut de la població dels municipis afectats i del personal i del voluntariat que estan treballant sobre el terreny».

Advertia també Josep Bernabeu que les persones vulnerables haurien de ser evacuades fins que es recupere la salubritat i les condicions d’habitabilitat de les seues cases. Així mateix, indicava que totes aquelles persones que estiguen treballant a la zona afectada «ha de comptar amb equips individuals de protecció i ser avaluats des del punt de vista sanitari, per exemple pel que fa a les vacunes com la del tètan i el seu estat de salut».

En este sentit, el grup de coordinació de la resposta de salut pública a la DANA que ha castigat la Comunitat Valenciana, format per Ministeri i Conselleria, ha activat un protocol de vigilància epidemiològica diària per l’emergència sanitària. Este pla inclou una avaluació diària de la situació, amb l’objectiu de detectar de manera precoç qualsevol brot d’infecció com ara gastroenteritis, leptospirosis o pneumònia en persones exposades a les zones inundades, monitorar-ne l’evolució i implementar mesures de control per a previndre brots.

Així mateix, s’ha reforçat la disponibilitat de vacunes als centres de salut, especialment les que podrien ser necessàries per un augment de la demanda (tètan, diftèria) o possibles brots (hepatitis A).

Entre les recomanacions d’este grup de coordinació també està que cal acudir immediatament a un centre de salut si es detecten alguns dels símptomes següents: febra elevada i persistent; diarrea i vòmits persistents i especialment intensos o amb canvi de color en femta i orina; dolor abdominal intens; color groguenc de la pell i els ulls; dificultat respiratòria; erupcions roges a la pell; dolor de cap persistent i anòmal; rigidesa al coll extraordinària; confusió, desorientació o agitació de nova aparició; ferides obertes infectades, i estrés i ansietat fora de l’habitual.