Calp, denominació única per a la ciutat del Penyal d’Ifach
Això és el que va aprovar el govern municipal, BNV, PSD i PP, en el darrer plenari ordinari amb els vots en contra dels socialistes que rebutgen la proposta i demanen que es faça una consulta ciutadana.
A juny de 2007 coneixíem a la comarca que l’Acadèmia Valenciana de Llengua havia aprovat la denominació valenciana de la localitat de Xaló i per tant, aquest topònim era l’oficial. Ara s’ha donat un altre cas com aquest però en este cas ha estat ratificat el topònim valencià de Calp pel plenari de la localitat en la seua darrera sessió. L’elecció, però, no va estar exempta de polèmica, ja que el punt va estar aprovat pels grups polítics que conformen el govern municipal, BNV, PSD i PP, a més van tenir el suport de la nacionalista Antonia Avargues. Per la seua banda, el PSPV es va posicionar en contra.
La proposta de la denominació valenciana de Calp va ser presentada pel seu actual alcalde, el nacionalista Ximo Tur, basant-se en què la denominació oficial dels municipis és competència de la Generalitat Valenciana i que el Decret 58/1992 estableix que la toponímia s’adequarà a la tradició històrica i lingüística de la cada localitat.
Per tal d’iniciar l’expedient de valencianització del nom de Calp com a denominació única, l’Ajuntament va comptar amb un informe redactat per Francesc Joan Monjo i Dalmau, historiador que pertany a l’Institut d’Estudis Calpins. Monjo realitza, en aquest informe, una anàlisi del topònim al llarg de la història i recorda que únicament es va anomenar a la localitat ‘Calpe’ “en circumstàncies polítiques adverses a la cultura del poble valencià”.
És per això que en l’informe es conclou que Calp és la denominació que “s’adequa a la tradició històrica i lingüística del municipi. Apareix en tota la documentació de l’Edat Mitjana i a partir de la incorporació del municipi al regne cristià de València (el 1244) comença a aparèixer en totes les fonts escrites el nom valencià”. En aquest informe també s’apunta que la denominació islàmica va ser Calp i durant el període dels segles XIII al XVII tots els documents relacionats amb la localitat arrepleguen el topònim valencià.
Davant les conclusions d’aquest informe la major part dels partits polítics Calp van votar a favor de la denominació única, excepte del PSPV perquè, segons el seu portaveu, Luis Serna la proposta era “tendenciosa, parcial i incongruent”. Els socialistes van apuntar que l’expedient era incomplet i van reclamar més informes que completaren la documentació adjunta i elaborada per l’historiador local Francesc Monjo, així com l’acta en què es va aprovar la doble denominació de la localitat.
Finalment la proposta va prosperar, per majoria absoluta, per a quedar durant un període terminat en exposició pública. La Generalitat és ara qui té l’última paraula.
La proposta de la denominació valenciana de Calp va ser presentada pel seu actual alcalde, el nacionalista Ximo Tur, basant-se en què la denominació oficial dels municipis és competència de la Generalitat Valenciana i que el Decret 58/1992 estableix que la toponímia s’adequarà a la tradició històrica i lingüística de la cada localitat.
Per tal d’iniciar l’expedient de valencianització del nom de Calp com a denominació única, l’Ajuntament va comptar amb un informe redactat per Francesc Joan Monjo i Dalmau, historiador que pertany a l’Institut d’Estudis Calpins. Monjo realitza, en aquest informe, una anàlisi del topònim al llarg de la història i recorda que únicament es va anomenar a la localitat ‘Calpe’ “en circumstàncies polítiques adverses a la cultura del poble valencià”.
És per això que en l’informe es conclou que Calp és la denominació que “s’adequa a la tradició històrica i lingüística del municipi. Apareix en tota la documentació de l’Edat Mitjana i a partir de la incorporació del municipi al regne cristià de València (el 1244) comença a aparèixer en totes les fonts escrites el nom valencià”. En aquest informe també s’apunta que la denominació islàmica va ser Calp i durant el període dels segles XIII al XVII tots els documents relacionats amb la localitat arrepleguen el topònim valencià.
Davant les conclusions d’aquest informe la major part dels partits polítics Calp van votar a favor de la denominació única, excepte del PSPV perquè, segons el seu portaveu, Luis Serna la proposta era “tendenciosa, parcial i incongruent”. Els socialistes van apuntar que l’expedient era incomplet i van reclamar més informes que completaren la documentació adjunta i elaborada per l’historiador local Francesc Monjo, així com l’acta en què es va aprovar la doble denominació de la localitat.
Finalment la proposta va prosperar, per majoria absoluta, per a quedar durant un període terminat en exposició pública. La Generalitat és ara qui té l’última paraula.