Calp, El Verger, Els Poblets, Ebo i Beniarbeig cobren més de 1.000 euros a cada veí en impostos a l’any
Dénia, Xàbia, Benissa, Teulada i Pego ingressen més per persona que València o Alacant. Ebo cobra 10 vegades més que la veïna Laguar
El pagament d’impostos és una obligació de tot veí, però no és igual en un lloc que un altre. A vegades, el simple fet de passar el límit territorial d’un a altre municipi pot suposar diferències econòmiques importants. I això succeeix, per exemple, a la Marina Alta. A les valls de la comarca hi ha dos xicotets municipis, La Vall de Laguar i La Vall d’Ebo, que fiten entre si; però la ratlla que els separa en els mapes té també efectes sobre la butxaca dels habitants que viuen a l’un i l’altre costat.
Un veí de La Vall de Laguar paga a l’any en impostos 168 euros; un habitant de La Vall d’Ebo, 1.409. Les dades es corresponen amb l’últim informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte general de les Entitats Locals de la Comunitat Valenciana, elaborat a partir dels pressupostos municipals de l’any 2005. A la Marina Alta, els 2 casos més extrems són els ja mencionats, però hi ha altres dades significatives.
En cinc localitats (Calp, El Verger, Els Poblets, Beniarbeig i la ja citada de La Vall d’Ebo), la pressió fiscal supera els 1.000 euros per contribuent i any. En el conjunt de comarques d’Alacant, només es registren altres 8 casos. Les dades estretes com diguem a 2005 tenen diversos colors polítics: Calp, El Verger i Els Poblets estaven alhora governats pel PP, mentres Ebo i Beniarbeig tenien executius socialistes. Després de les eleccions, sols un municipi dels que més impostos cobren ha canviat de color politic: Calp.
A la resta de la comarca, 18 dels 33 municipis de la Marina Alta tenen una pressió fiscal superior a la mitjana de tota la Comunitat, que se situa en els 513 euros. En les comarques alacantines, la mitjana és de 552; i la superen 14 poblacions de la nostra comarca.
Pego es situa en el seté lloc de la comarca amb 869 euros de mitja a l’any, i per tant per damunt de localitats com Dénia o Xàbia.
En línies generals, els municipis principals de la comarca tenen una pressió fiscal superior a la de les principals ciutats de la Comunitat i d’altres comarques veïnes: a València és de 460 euros per contribuent i any; a Alacant, de 435; a Gandia, de 580; a Benidorm, de 915; a Alcoi, de 417; a Torrevella de 633; a Orihola, de 572; i a Elx, de 463.
Un veí de La Vall de Laguar paga a l’any en impostos 168 euros; un habitant de La Vall d’Ebo, 1.409. Les dades es corresponen amb l’últim informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte general de les Entitats Locals de la Comunitat Valenciana, elaborat a partir dels pressupostos municipals de l’any 2005. A la Marina Alta, els 2 casos més extrems són els ja mencionats, però hi ha altres dades significatives.
En cinc localitats (Calp, El Verger, Els Poblets, Beniarbeig i la ja citada de La Vall d’Ebo), la pressió fiscal supera els 1.000 euros per contribuent i any. En el conjunt de comarques d’Alacant, només es registren altres 8 casos. Les dades estretes com diguem a 2005 tenen diversos colors polítics: Calp, El Verger i Els Poblets estaven alhora governats pel PP, mentres Ebo i Beniarbeig tenien executius socialistes. Després de les eleccions, sols un municipi dels que més impostos cobren ha canviat de color politic: Calp.
A la resta de la comarca, 18 dels 33 municipis de la Marina Alta tenen una pressió fiscal superior a la mitjana de tota la Comunitat, que se situa en els 513 euros. En les comarques alacantines, la mitjana és de 552; i la superen 14 poblacions de la nostra comarca.
Pego es situa en el seté lloc de la comarca amb 869 euros de mitja a l’any, i per tant per damunt de localitats com Dénia o Xàbia.
En línies generals, els municipis principals de la comarca tenen una pressió fiscal superior a la de les principals ciutats de la Comunitat i d’altres comarques veïnes: a València és de 460 euros per contribuent i any; a Alacant, de 435; a Gandia, de 580; a Benidorm, de 915; a Alcoi, de 417; a Torrevella de 633; a Orihola, de 572; i a Elx, de 463.