‘Castell d’Ambra’, ‘Sorell’ i ‘Solana’, vins de producció pegolina donats a conèixer per la Filà Albardins
La filà capitana de 2018, Albardins, entre la sèrie d’activitats que està organitzant per commemorar els seus 25 anys de vida i alhora la capitania d’enguany, va proposar divendres 13 d’abril un tast de vins produïts per dos albardins, Pep Mengual i Miki Santamaria. Tres caldos cultivats en partides de Pego i de l’Atzúbia que, després de molt d’intentar-ho, estan donant un resultats excel·lents.
El paisatge pegolí dominat per tarongers no ha estat així tota la vida. Fa bastants anys enrere, les muntanyes estaven abancalades amb cultius propis del secà: oliveres, ametlers o vinya, entre d’altres. I vinya és el que es torna a produir en algunes propietats pegolines, darrerament. Divendres passat, a la Casa de Cultura de Pego, la filà Albardins, Capitana 2018 dels Moros i Cristians de Pego, va desvelar quina és la història que ha inspirat el seu boato, va estrenar la marxa cristiana ‘Nando, el Xato de Pego’, però també va fer tast de vins. Vins produïts per dos dels seus membres, Miki Santamaria i Pep Mengual.
Ràdio Pego va poder fer-se un buit entre les moltíssimes persones que volien assaborir els tres vins pegolins, per poder entrevistar els seus productors. Miki Santamaria va presentar Castell d’Ambra, un caldo fet a l’ombra del castell, a la partida d’Ambra. La varietat triada és syrah. Tot i que desvelava Santamaria que ha plantat més varietats, graciano i sangiovese (varietat italiana), que donaran els seus fruits «d’ací a uns quants anys». Assegurava l’albardí que «estem provant. I per això provem de tot». Lamentava no haver triat varietat autòctones com el giró, però apuntava que «innovar també està bé».
Va ser la curiositat i veure com el seu amic Pep Mengual ja havia començat amb el vi el que el va fer decidir-se a provar. També que Pep el pogués assessorar, junt amb un amic comú de Xaló, Tonet. Ara, explicava, «ens assessorem entre tots, perquè és difícil, eh?», confessava. Tot i eixes dificultats, Miki Santamaria està «contentíssim» amb els resultats.
Pep Mengual va donar a tastar dos vins de producció pròpia. Un d’ells també de la varietat syrah. L’altre barreja quatre varietats: tempranillo, garnatxa, cavernet i syrah. Els noms triats per a eixos dos caldos, Solana i Sorell, en homenatge a les partides on es produïx el vi. La primera, la Solana, està en terme de l’Atzúbia, la segona al de Pego.
Mengual manifestava que «ara el que fa falta és que s’anime més gent i que es cultive a més partides i més varietats». A ell, el cuquet de la producció del vi li va entrar en ajuntar-se en una persona de Benissa que en feia i veure «que allí tot el món es dedicava a això».
En mostrar interès li van donar algunes dades i ell i un altre amic, José, amb l’ajuda d’algun llibre, «sense saber res, vam començar a intentar-ho». Confessava Pep Mengual que no ha estat fàcil. Darrere dels vins que va presentar, divendres 13 d’abril al pati de la Casa de Cultura, hi hagut molts intents i «molts fracassos i, quan ja estàvem a punt d’abandonar, vam conèixer un amic de Xaló, Tonet, i ens ha ensenyat». Amb les indicacions del mestre, des de fa uns 4 o 5 anys que, Pep i José van aconseguir l’objectiu i, confessava «ens hem il·lusionat i hem continuat».
Explicava l’albardí que, «amb 56 ceps faig 150 o 200 litres, segons la varietat. Perquè hi ha varietats que són més productives i altres que ho són menys». Sentenciava, però, que «amb pocs ceps es pot fer una quantitat suficient per a una sola persona». Sobre el temps que els ha tingut en barrica, comentava Pep Mengual que «també en això has d’anar provant». Explicava que l’any passat el va posar 6 mesos en bóta i l’enòloga li va indicar que s’havia engany. Enguany l’ha deixat 4 mesos i «l’he encertat». Comentava que depèn molt de l’edat de la vinya i d’altres factors i és per això que concloïa que «has d’anar ensenyant-te fins a que li agafes el fil» i certificava que els resultats que està obtenint l’alegren molt.
