Centenars de pegolins i pegolines diuen no a la violència de gènere
Entrellaçats amb una llarga peça de llana i fil elaborada amb la unió de centenars de trossos fets per col•lectius, associacions, formacions polítiques, escoles i persones anònimes de Pego. Ahir centenars de pegolins i pegolines van cobrir el recorregut entre el Passeig Cervantes i la plaça del Mercat reclamant l’eradicació de la violència cap a les dones. Pel matí, a l’IES Enric Valor també es va rebutjar esta este problema social que afecta a tantíssimes dones anònimes i que repunta entre el jovent.
“La violència contra les dones està tan arrelada i tan present a la nostra societat, que ens costa identificar-la i només quan adquirim consciència de què “eixa no és la forma de tractar a les dones” la veiem realment com a violència i la podem nomenar”, és el que assenyala Inés Alberdi, Catedràtica de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid. Alberdi també explica que la denominació de violència de gènere assenyala “la importància que en ella té la cultura, per a deixar clar que esta forma de violència és una construcció social, no una derivació espontània de la natura”. Este concepte inclou totes les formes de maltractament psicològic, d’abús personal, d’explotació sexual i d’agressió física a les que es veuen sotmeses les dones per la seua condició de dones.
Les xifres sobre dones assassinades per les seues parelles són alarmants segons indica l’Organització Mundial de la Salut, per la qual cosa la violència de gènere s’ha convertit en un tema de rellevància de salut pública. Això és el que ahir es denunciava a Pego, com a la resta de l’Estat, en la celebració del dia mundial per l’eliminació de la violència envers les dones.
Convocades pel grup de Dones Cabal, centenars de persones es van donar cita al Passeig Cervantes per a manifestar-se en contra del terrorisme masclista. Eixos centenars de persones avançaren pels carrers de Pego units per centenars de peces, de llana i fil, entrellaçades amb dedicació per a simbolitzar la vida i la salut que hauria de brillar en totes les dones. Les peces van ser aportades per associacions, col•lectius, partits polítics, escoles i persones anònimes del poble de Pego.
La plaça del Mercat era el lloc d’arribada. L’espai on, des de fa anys, els pegolins i les pegolines, el 25 de novembre es concentren per retre homenatge a les dones assassinades pels seus marits o exmarits i pels seus fills i filles orfes de mare. Es concentren també per dir prou de violència de gènere. Per reivindicar més polítiques públiques i més mesures de protecció.
Al centre de la plaça del Mercat el símbol de la dona marcat amb ciris esperava les centenars de persones participants en l’acte de Cabal. En el moment en què el Centre Excursionista de Pego va penjar a la façana de la residència un gran llaç de colors, van començar la lectura de manifestos.
El primer en prendre la paraula va ser l’alcalde de Pego, també regidor d’Igualtat i president de la Mancomunitat de Serveis Socials. Enrique Moll va manifestar el plaer de veure “la plaça plena, amb tanta gent” i va declarar que “no ens podem quedar quiets i hem de dir no. No a les retallades, no a la falta de mitjans per a acabar amb esta lacra, no als que des dels àmbits religiosos, polítics, culturals intenten justificar estos actes perquè ells no són d’este món”. Així mateix, afirmava que “des de l’Ajuntament, hem apostat per augmentar estes partides [de protecció cap a les dones maltractades]. No hem retallat ni un duro en polítiques destinades a acabar amb este problema” i anunciava que “anem a augmentar-les”.
La veu de Dones Cabal va ser la de Remei Sendra, qui va llegir el manifest del 25 de novembre al que s’havia adherit Cabal i en el que van voler “manifestar el repunt de la violència contra les dones a tot el món emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic”. Així mateix, afirmaren que “Seguim i seguirem denunciant, recordant, expressant, cridant, clamant, avui, i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix” o que “Seguim i seguirem manifestant que el nostre cos és nostre i no acceptem que es pretengui legislar”.
Les veus del futur, de joves, també van estar present. En primer lloc, quatre alumnes del Ceip Carolina Sala van explicar que “la violència de gènere és qualsevol acte cap a la base del seu sexe o gènere. Nosaltres pensem que tots som iguals i que l’única diferència està a l’exterior”. Així mateix ens recordaven que “la violència de gènere és una estratègia de relació apresa”. No oblidaven els joves el perill d’Internet. Tenen clar que “la víctima ha de ser valenta i denunciar”, a més “ha de ser recolzada per tota la societat” i confiaven que algun dia desaparega la violència de gènere. Acabaven amb una poesia que els ha arribat al cor: “Si m’estimes no em crides, no m’insultes, no em pegues, no em violes, no em mates, estima’m!”.
Des del Col•legi Sant Antoni, un grup d’alumnes de 4t d’ESO, també ens traslladen que “tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona. Cap persona serà sotmesa a tortura o a tractes cruels, inhumans o degradants”. Manifestaven que “estem totalment en contra de la violència de gènere” i ratificaven que “som joves però sabem el que passa i no entenem com continua passant”. Asseveraven que “la por no ens hauria de fer callar” perquè “demà pot passar-te a tu”.
I en nom de molts homes que rebutgen la violència de gènere, perquè ells també són part important per eradicar este problema social, Josep Vicent Rodríguez va reflexionar sobre que poden “aportar els homes en este dia en què es fa patent que la violència de gènere és una llastra social que ni podem ni volem admetre”. La resposta: “volem manifestar públicament la nostra solidaritat i el nostre respecte per totes aquelles dones que patixen dia rere dia una infravaloració i una dominació física, psíquica i econòmica, exercida per un baró a través d’una relació aparentment amorosa que s’alimenta de patiment, dolor i destrucció de la dona i, al cap i a la fi de l’home”. Així mateix, els homes reconeixien “l’esforç que les dones han fet per canviar la seua autopercepció”. Demanava Rodríguez que “siguem responsables de no girar la mirada cap un altre lloc i de dir “no amb el meu silenci. No amb la meua ceguesa. No més dones mortes”.
En acabar tots els manifestos a la plaça es va guardar un minut de silenci en memòria de totes les dones que, en 2014, han estat assassinades per les seues parelles i exparelles. Esta va acabar amb un gran aplaudiment. Amb ell acabem esta crònica.
“La violència contra les dones està tan arrelada i tan present a la nostra societat, que ens costa identificar-la i només quan adquirim consciència de què “eixa no és la forma de tractar a les dones” la veiem realment com a violència i la podem nomenar”, és el que assenyala Inés Alberdi, Catedràtica de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid. Alberdi també explica que la denominació de violència de gènere assenyala “la importància que en ella té la cultura, per a deixar clar que esta forma de violència és una construcció social, no una derivació espontània de la natura”. Este concepte inclou totes les formes de maltractament psicològic, d’abús personal, d’explotació sexual i d’agressió física a les que es veuen sotmeses les dones per la seua condició de dones.
Les xifres sobre dones assassinades per les seues parelles són alarmants segons indica l’Organització Mundial de la Salut, per la qual cosa la violència de gènere s’ha convertit en un tema de rellevància de salut pública. Això és el que ahir es denunciava a Pego, com a la resta de l’Estat, en la celebració del dia mundial per l’eliminació de la violència envers les dones.
Convocades pel grup de Dones Cabal, centenars de persones es van donar cita al Passeig Cervantes per a manifestar-se en contra del terrorisme masclista. Eixos centenars de persones avançaren pels carrers de Pego units per centenars de peces, de llana i fil, entrellaçades amb dedicació per a simbolitzar la vida i la salut que hauria de brillar en totes les dones. Les peces van ser aportades per associacions, col•lectius, partits polítics, escoles i persones anònimes del poble de Pego.
La plaça del Mercat era el lloc d’arribada. L’espai on, des de fa anys, els pegolins i les pegolines, el 25 de novembre es concentren per retre homenatge a les dones assassinades pels seus marits o exmarits i pels seus fills i filles orfes de mare. Es concentren també per dir prou de violència de gènere. Per reivindicar més polítiques públiques i més mesures de protecció.
Al centre de la plaça del Mercat el símbol de la dona marcat amb ciris esperava les centenars de persones participants en l’acte de Cabal. En el moment en què el Centre Excursionista de Pego va penjar a la façana de la residència un gran llaç de colors, van començar la lectura de manifestos.
El primer en prendre la paraula va ser l’alcalde de Pego, també regidor d’Igualtat i president de la Mancomunitat de Serveis Socials. Enrique Moll va manifestar el plaer de veure “la plaça plena, amb tanta gent” i va declarar que “no ens podem quedar quiets i hem de dir no. No a les retallades, no a la falta de mitjans per a acabar amb esta lacra, no als que des dels àmbits religiosos, polítics, culturals intenten justificar estos actes perquè ells no són d’este món”. Així mateix, afirmava que “des de l’Ajuntament, hem apostat per augmentar estes partides [de protecció cap a les dones maltractades]. No hem retallat ni un duro en polítiques destinades a acabar amb este problema” i anunciava que “anem a augmentar-les”.
La veu de Dones Cabal va ser la de Remei Sendra, qui va llegir el manifest del 25 de novembre al que s’havia adherit Cabal i en el que van voler “manifestar el repunt de la violència contra les dones a tot el món emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic”. Així mateix, afirmaren que “Seguim i seguirem denunciant, recordant, expressant, cridant, clamant, avui, i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix” o que “Seguim i seguirem manifestant que el nostre cos és nostre i no acceptem que es pretengui legislar”.
Les veus del futur, de joves, també van estar present. En primer lloc, quatre alumnes del Ceip Carolina Sala van explicar que “la violència de gènere és qualsevol acte cap a la base del seu sexe o gènere. Nosaltres pensem que tots som iguals i que l’única diferència està a l’exterior”. Així mateix ens recordaven que “la violència de gènere és una estratègia de relació apresa”. No oblidaven els joves el perill d’Internet. Tenen clar que “la víctima ha de ser valenta i denunciar”, a més “ha de ser recolzada per tota la societat” i confiaven que algun dia desaparega la violència de gènere. Acabaven amb una poesia que els ha arribat al cor: “Si m’estimes no em crides, no m’insultes, no em pegues, no em violes, no em mates, estima’m!”.
Des del Col•legi Sant Antoni, un grup d’alumnes de 4t d’ESO, també ens traslladen que “tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona. Cap persona serà sotmesa a tortura o a tractes cruels, inhumans o degradants”. Manifestaven que “estem totalment en contra de la violència de gènere” i ratificaven que “som joves però sabem el que passa i no entenem com continua passant”. Asseveraven que “la por no ens hauria de fer callar” perquè “demà pot passar-te a tu”.
I en nom de molts homes que rebutgen la violència de gènere, perquè ells també són part important per eradicar este problema social, Josep Vicent Rodríguez va reflexionar sobre que poden “aportar els homes en este dia en què es fa patent que la violència de gènere és una llastra social que ni podem ni volem admetre”. La resposta: “volem manifestar públicament la nostra solidaritat i el nostre respecte per totes aquelles dones que patixen dia rere dia una infravaloració i una dominació física, psíquica i econòmica, exercida per un baró a través d’una relació aparentment amorosa que s’alimenta de patiment, dolor i destrucció de la dona i, al cap i a la fi de l’home”. Així mateix, els homes reconeixien “l’esforç que les dones han fet per canviar la seua autopercepció”. Demanava Rodríguez que “siguem responsables de no girar la mirada cap un altre lloc i de dir “no amb el meu silenci. No amb la meua ceguesa. No més dones mortes”.
En acabar tots els manifestos a la plaça es va guardar un minut de silenci en memòria de totes les dones que, en 2014, han estat assassinades per les seues parelles i exparelles. Esta va acabar amb un gran aplaudiment. Amb ell acabem esta crònica.