Centenars de persones es van manifestar a Pego la vesprada del 25 de novembre contra les violències masclistes

Dones, homes, joves, van eixir al carrer amb “el convenciment que només a través de la responsabilitat compartida podrem eradicar definitivament esta terrible injustícia”, arreplegant part del manifest que va llegir el regidor d’Igualtat, José Merí, en acabar la coreografia que va denunciar els rols de parella que deriven en violència cap a les dones i que va exigir que Pego volen a totes les dones vives, però també lliures, independents i sense por. L’acte va acabar amb la lectura d’uns poemes escrits per homes i dones que denunciaven la violència i demanaven l’eradicació d’esta xacra social.

Dissabte 25 de novembre, dia internacional per l’eradicació de la violència masclista, centenars de persones es van manifestar a Pego sota el lema ‘Contra la violència masclista’ i ‘Contra la violència cap a la dona. Juntes lluitem, canviem, gaudim’ convocades pel grup de Dones Cabal i la regidoria d’Igualtat. Una manifestació silenciosa que va partir de les escales del Passeig Cervantes i va finalitzar a la plaça del Mercat, on un gran llaç morat cobria part de la façana de la residència Sant Joan de Déu amb crespons negres i els noms de les dones assassinades i els fills i les filles d’algunes dones maltractes a mans dels marits, exmarits i pares, en el que portem de 2017. El llaç, però, estava acompanyat de figures negres en postura defensiva. També acompanyaven els treballs que s’han realitzat a les escoles com mans de suport o cors creats amb desitjos perquè la violència masclista deixe d’existir.

Amb eixe decorat de fons, joves alumnes de ball d’Eva i Carlos van encetar la segona part de l’acte programat per al 25 de novembre a Pego. Una coreografia que va denunciar els rols de parella que deriven en violència cap a les dones i que va exigir que Pego vol a totes les dones vives, però també lliures, independents i sense por.

Enguany només es va llegir un manifest pel 25 de novembre a Pego. L’encarregat de posar-li veu va ser el regidor d’Igualtat, José Merí, qui va denunciar que «La violència contra la dona constituïx una plaga social que desgraciadament afecta a tot el món. Es tracta, sense dubte, d’un atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones, una injustícia manifesta que impedix a la nostra societat avançar per la senda de la democràcia, del benestar i del progrés social que desitgem.

En els últims anys, la societat ha adoptat un paper actiu per a eradicar la violència que s’ha exercit cap a les dones, fomentant totes les mesures necessàries per a recolzar a les víctimes i trobar una solució definitiva a aquest problema. El que ha suposat un avanç significatiu en la conscienciació i sensibilització social davant aquest tipus de violència.

La lluita contra la violència és una tasca comuna, de dones, homes i institucions. Cal unir esforços si volem que la violència que patix la dona desaparega. Tenim el convenciment que només a través de la responsabilitat compartida entre totes i totes podrem eradicar definitivament esta terrible injustícia.

Per tot això, assumim:

. La nostra responsabilitat personal de lluitar contra tot tipus de violència, denunciant agressions a les dones, recolzant les víctimes, no seguir en silenci davant la violència i transmetent a les generacions futures, mitjançant una educació en valors el respecte a la igualtat de dones i homes.

I subscrivim:

. Este manifest contra la violència de gènere amb el qual volem deixar constància del nostre compromís social amb aquesta lluita. Ha de ser conjunta contra qualsevol acte que atempte contra la integritat i dignitat de la dona. I defensa una societat justa i igualitària. Sense violència. En la que les dones i homes puguen participar equilibradament en tots els àmbits i prendre conjuntament les decisions que ens afecten».

A continuació es van llegir una sèrie de poemes o reflexions d’homes i dones al voltant de la violència masclista. El primer va ser un escrit d’una dona maltractada qui assegurava que «no tinc ni he portat mai intenció de vendre’m, ni molt menys de deixar-me comprar» i també constatava que «he aprés a estimar-me, he aprés a soltar-lo».

El segon és autoria d’Orlando Javier López Lobo Rodríguez, un home que afirma «saber del tema» i qui defensa que «sense colps és millor» perquè «les relacions són amb besos i abraços, no amb punyades ni palmades». Andrés Marqués Ferrés assenyala que l’única cosa que vol és «que deixen el maltracte».

La poesia que va posar punt i final a l’acte estava escrita per Alba Hernández i duia com a títol ‘Prisión’. Uns versos que asseguren que hauran de canviar moltes lleis perquè la violència de gènere realment es puga eradicar. Es pregunta l’autora: «de què servix l’ordre d’allunyament si el maltractador se la bota a cada moment?»

Com és costum des de la primera concentració que es va fer a Pego un 25 de novembre, l’organització va formar el símbol de la dona a la plaça del Mercat amb tants ciris rojos com dones assassinades hi hagut este 2017. També hi havia 7 ciris rojos de dimensions més menudes que simbolitzaven els fills i les filles que han estat assassinats pels seus pares, només amb la intenció de ferir a la seua dona o exdona.

Esta setmana, encara dins els actes reivindicatius del 25 de novembre, queda una xerrada. Esta estava programada per a dimecres 29, però hi hagut un canvi i serà dijous 30 de novembre, a les 19.30 hores, al saló de plens de l’Ajuntament de Pego. 

L’encarregada de presentar el Pacte valencià contra la violència  de gènere i masclista serà la directora general de l’Institut valencià de les dones i per la igualtat de gènere, Maria Such.

«Un pacte necessari» perquè «vivim en una societat en què, malgrat haver assolit una igualtat formal i legal entre homes i dones, aquesta no es veu en la realitat del dia a dia».