Coopego i AVA secunden les iniciatives per a demanar un compromís amb el camp
Les organitzacions agràries ASAJA, COAG i UPA, amb el suport explícit d’entitats com les empreses cooperatives, han decidit convocar una aturada general en el conjunt de l’agricultura espanyola els pròxims dies 20 i 21 de novembre que culminarà amb una gran manifestació a Madrid el mateix dia 21. Aquelles persones interessades a assistir a la manifestació de Madrid pot telefonar, fins dijous, al 649 94 28 93 o apuntant-se a la Secció de Subministres de Coopego.
Les organitzacions agràries ASAJA, COAG i UPA, amb el suport explícit d’entitats com les empreses cooperatives, han decidit convocar una aturada general en el conjunt de l’agricultura espanyola els pròxims dies 20 i 21 de novembre que culminarà amb una gran manifestació a Madrid el mateix dia 21. El motiu de les protestes no és un altre que l’apressant i prolongada falta de rendibilitat que arrosseguen la pràctica totalitat dels cultius i que ha portat als agricultors a una situació límit enfront de la qual exigeixen solucions urgents.
Les pròpies dades oficials no presenten cap dubte sobre l’abast i gravetat dels problemes que pateix el sector: en els últims cinc anys (2003-2008), la renda agrària real va experimentar un pronunciat descens del 26% en el conjunt d’Espanya, alhora que la pèrdua d’ocupacions vinculades a l’agricultura va ascendir a 124.000. Al contrari, i durant eixe mateix període, els costos de producció van registrar un espectacular increment del 34,3%, una circumstància que, unida a l’enfonsament generalitzat de les cotitzacions, situa al límit del col•lapse financer a gran part de les empreses del sector.
Recordem,quins són els principals punts que demanen COAG, ASAJA i UPA:
– Preus justos.
– Major transparència en els preus dels insums i revisió del marc regulatori de l’electricitat per a les explotacions agràries.
– Una fiscalitat adequada.
– L’establiment d’una PAC sòlida més enllà del 2013 amb un pressupost actualitzat.
– Un veritable Pla de recolzament a les energies renovables que tinguen una de les seues bases en el sector agrari.
– Recolzament decidit per a l’adaptació del sector agrari i ramader al canvi climàtic.
– Posada en marxa d’un Pla de Concentració de l’Oferta i Integració Cooperativa.
En el cas del País Valencià, la conjuntura agrària és pitjor, si cap, que la de la resta del camp espanyol. Novament les xifres parlen per si soles. Durant l’últim exercici citrícola -sens dubte el cultiu més important i emblemàtic del País Valencià- les pèrdues fins al passat 15 de març es van elevar a 363 milions d’euros en què va ser qualificada com “la pitjor campanya de la història”. Cal fer constar, no obstant, que l’actual temporada ha arrancat amb preus més positius que en els últims cursos, però eixa milloria obeeix a raons purament conjunturals –la greu minva de producció que repercuteix en una insuficient rendibilitat- que no poden ocultar de cap manera els greus problemes d’índole estructural que llasten des de fa temps la rendibilitat del sector. Els últims informes tècnics sobre la crisi tarongera ratifiquen eixa tendència negativa. Així, un recent informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) revela que les cotitzacions que percep el citricultor han descendit, entre els anys 1994 i 2009, un 35% en el cas de la taronja navelina i un 58% en el de la mandarina clemenules. Ambdós varietats són les que compten amb uns nivells de producció més elevats. La proliferació de plagues s’ha convertit també en un altre dels assots del sector, ja que cada 15 ó 20 mesos entra un nou virus o insecte a Espanya.
Lamentablement, no són els cítrics l’únic cultiu que pateix una devastadora falta de rendibilitat a la Comunitat Valenciana. Els preus pagats pel raïm de vinificació han baixat entre un 15% i un 20% durant esta última campanya i no falten agricultors que inclús denúncien l’impagament de les seues collites. Tampoc funcionen millor les coses per als arrossers, els que han vist minvar enguany les cotitzacions al voltant d’un 25% degut, presumiblement, a un pacte de preus a què podrien haver arribat les indústries, un suposat acord que ja està sent investigant pel Tribunal de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana i per la Comissió Nacional de la Competència.
El panorama en hortalisses resulta igualment desolador. Basten tres exemples per a corroborar-ho: este estiu, i segons el Butlletí Mensual d’Estadística elaborat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), la caiguda del preu de la creïlla va ser del 47,99%, la cotització del meló d’alger va descendir un 60,82% i la de l’encisam romà ho va fer en una proporció del 8,97%. La mateixa estadística oficial revela que la disminució del preu de la bresquilla es va concretar en un 38,52%.
La recessió també està colpejant amb força al sector ramader. Durant els últims anys la falta de rendibilitat ha condemnat al tancament ni més ni menys que al 50% de les granges d’oví-caprí de la Comunitat Valencina, mentres que els preus del porcí valencià eren, junt amb els de la cabanya francesa, els més baixos de tota Europa fa només un mes.
Però potser l’efecte més palpable de la virulència de la crisi que assola al sector agropecuari valencià es troba en les inquietants xifres d’abandó de l’activitat per part dels professionals. Entre els anys 2002 i 2009 la superfície de cultiu en la Comunitat Valenciana ha disminuït entorn d’un 15% i en alguns cultius com l’ametler eixe indicador es dispara fins al 20%.
Les organitzacions agràries convocants d’estes mobilitzacions entenen que més enllà dels indubtables defectes estructurals que dificulten la capacitat competitiva del sector, la causa principal de la penosa situació actual es troba en la posició de domini que exerceix la gran distribució agroalimentària europea sobre el mercat, una posició clarament oligopolística que atempta contra les essències mateixes de l’anomenat lliure mercat i a la que és necessari posar fre.
A Pego, tant Coopego com AVA s’han adherit a les mobilitzacions convocades per les organitzacions agràries. D’una banda, el Consell Rector de COOPEGO acordava aturar les seues activitats agràries durant una hora, de 9’30 a 10’30 del matí, adherint-se a la iniciativa de les Cooperatives Agràries Valencianes associades a FECOAV. Durant eixa hora d’aturada general, els treballadors de la Cooperativa Agrícola de Pego es concentraran al pati de Coopego. Els directius de la mateixa conviden a totes aquelles persones que vullguen sumar-se a la reivindicació a unir-se a aquesta concentració que tindrà lloc el divendres de 9’30 a 10’30 del matí.
D’altra banda, delegat d’AVA a Pego, Vicent Dominguis, informava del suport d’aquesta organització agrària a les mobilitzacions i de la possibilitat d’acudir a la manifestació programada per al dissabte, 21 de novembre a Madrid. Les persones que estiguen interessades a assistir a aquesta manifestació poden telefonar al 649 94 28 93 o bé poden apuntar-se a la Secció de Subministres de Coopego fins demà dijous.
Les organitzacions agràries ASAJA, COAG i UPA, amb el suport explícit d’entitats com les empreses cooperatives, han decidit convocar una aturada general en el conjunt de l’agricultura espanyola els pròxims dies 20 i 21 de novembre que culminarà amb una gran manifestació a Madrid el mateix dia 21. El motiu de les protestes no és un altre que l’apressant i prolongada falta de rendibilitat que arrosseguen la pràctica totalitat dels cultius i que ha portat als agricultors a una situació límit enfront de la qual exigeixen solucions urgents.
Les pròpies dades oficials no presenten cap dubte sobre l’abast i gravetat dels problemes que pateix el sector: en els últims cinc anys (2003-2008), la renda agrària real va experimentar un pronunciat descens del 26% en el conjunt d’Espanya, alhora que la pèrdua d’ocupacions vinculades a l’agricultura va ascendir a 124.000. Al contrari, i durant eixe mateix període, els costos de producció van registrar un espectacular increment del 34,3%, una circumstància que, unida a l’enfonsament generalitzat de les cotitzacions, situa al límit del col•lapse financer a gran part de les empreses del sector.
Recordem,quins són els principals punts que demanen COAG, ASAJA i UPA:
– Preus justos.
– Major transparència en els preus dels insums i revisió del marc regulatori de l’electricitat per a les explotacions agràries.
– Una fiscalitat adequada.
– L’establiment d’una PAC sòlida més enllà del 2013 amb un pressupost actualitzat.
– Un veritable Pla de recolzament a les energies renovables que tinguen una de les seues bases en el sector agrari.
– Recolzament decidit per a l’adaptació del sector agrari i ramader al canvi climàtic.
– Posada en marxa d’un Pla de Concentració de l’Oferta i Integració Cooperativa.
En el cas del País Valencià, la conjuntura agrària és pitjor, si cap, que la de la resta del camp espanyol. Novament les xifres parlen per si soles. Durant l’últim exercici citrícola -sens dubte el cultiu més important i emblemàtic del País Valencià- les pèrdues fins al passat 15 de març es van elevar a 363 milions d’euros en què va ser qualificada com “la pitjor campanya de la història”. Cal fer constar, no obstant, que l’actual temporada ha arrancat amb preus més positius que en els últims cursos, però eixa milloria obeeix a raons purament conjunturals –la greu minva de producció que repercuteix en una insuficient rendibilitat- que no poden ocultar de cap manera els greus problemes d’índole estructural que llasten des de fa temps la rendibilitat del sector. Els últims informes tècnics sobre la crisi tarongera ratifiquen eixa tendència negativa. Així, un recent informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) revela que les cotitzacions que percep el citricultor han descendit, entre els anys 1994 i 2009, un 35% en el cas de la taronja navelina i un 58% en el de la mandarina clemenules. Ambdós varietats són les que compten amb uns nivells de producció més elevats. La proliferació de plagues s’ha convertit també en un altre dels assots del sector, ja que cada 15 ó 20 mesos entra un nou virus o insecte a Espanya.
Lamentablement, no són els cítrics l’únic cultiu que pateix una devastadora falta de rendibilitat a la Comunitat Valenciana. Els preus pagats pel raïm de vinificació han baixat entre un 15% i un 20% durant esta última campanya i no falten agricultors que inclús denúncien l’impagament de les seues collites. Tampoc funcionen millor les coses per als arrossers, els que han vist minvar enguany les cotitzacions al voltant d’un 25% degut, presumiblement, a un pacte de preus a què podrien haver arribat les indústries, un suposat acord que ja està sent investigant pel Tribunal de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana i per la Comissió Nacional de la Competència.
El panorama en hortalisses resulta igualment desolador. Basten tres exemples per a corroborar-ho: este estiu, i segons el Butlletí Mensual d’Estadística elaborat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), la caiguda del preu de la creïlla va ser del 47,99%, la cotització del meló d’alger va descendir un 60,82% i la de l’encisam romà ho va fer en una proporció del 8,97%. La mateixa estadística oficial revela que la disminució del preu de la bresquilla es va concretar en un 38,52%.
La recessió també està colpejant amb força al sector ramader. Durant els últims anys la falta de rendibilitat ha condemnat al tancament ni més ni menys que al 50% de les granges d’oví-caprí de la Comunitat Valencina, mentres que els preus del porcí valencià eren, junt amb els de la cabanya francesa, els més baixos de tota Europa fa només un mes.
Però potser l’efecte més palpable de la virulència de la crisi que assola al sector agropecuari valencià es troba en les inquietants xifres d’abandó de l’activitat per part dels professionals. Entre els anys 2002 i 2009 la superfície de cultiu en la Comunitat Valenciana ha disminuït entorn d’un 15% i en alguns cultius com l’ametler eixe indicador es dispara fins al 20%.
Les organitzacions agràries convocants d’estes mobilitzacions entenen que més enllà dels indubtables defectes estructurals que dificulten la capacitat competitiva del sector, la causa principal de la penosa situació actual es troba en la posició de domini que exerceix la gran distribució agroalimentària europea sobre el mercat, una posició clarament oligopolística que atempta contra les essències mateixes de l’anomenat lliure mercat i a la que és necessari posar fre.
A Pego, tant Coopego com AVA s’han adherit a les mobilitzacions convocades per les organitzacions agràries. D’una banda, el Consell Rector de COOPEGO acordava aturar les seues activitats agràries durant una hora, de 9’30 a 10’30 del matí, adherint-se a la iniciativa de les Cooperatives Agràries Valencianes associades a FECOAV. Durant eixa hora d’aturada general, els treballadors de la Cooperativa Agrícola de Pego es concentraran al pati de Coopego. Els directius de la mateixa conviden a totes aquelles persones que vullguen sumar-se a la reivindicació a unir-se a aquesta concentració que tindrà lloc el divendres de 9’30 a 10’30 del matí.
D’altra banda, delegat d’AVA a Pego, Vicent Dominguis, informava del suport d’aquesta organització agrària a les mobilitzacions i de la possibilitat d’acudir a la manifestació programada per al dissabte, 21 de novembre a Madrid. Les persones que estiguen interessades a assistir a aquesta manifestació poden telefonar al 649 94 28 93 o bé poden apuntar-se a la Secció de Subministres de Coopego fins demà dijous.