Crisi manifesta al sector citrícola
El ritme de collita de la Cooperativa Agrícola de Pego està sent més ràpid que el de l´any passat. No obstant, els preus no segueixen eixa progressió, de fet, enguany estan arribant a unes cotes insostenibles, per la seua baixada. Els sindicats agrícoles estan intentant mobilitzar el sector per fer-se sentir i reivindicar un canvi en la regulació actual.
El panorama del camp valencià no ha canviat ni una gota des de la darrera vegada que es va tractar el tema en aquest informatiu. Per tercer any consecutiu, la crisi de preus s’ha convertit en la tònica dominant. Les anomenades vendes a resultes o a comercialitzar, és a dir, sense acordar per endavant una cotització prèvia a satisfer, són la moneda més corrent que circula estos dies en l’àmbit taronger valencià. Sembla que les propostes dels diferents sindicats d´agricultors, no són ben acollides i la conseqüència és que els preus d´origen continuen “insostenibles”.
La Cooperativa Agrícola de Pego està en plena campanya i respecte a l´any passat aquesta s´està donant amb més rapidesa. El comportament de l´oratge ha permès collir més que en la campanya anterior. A dia d´avui les varietats més primerenques ja s´han collit totes, trobant-se en aquests moments a punt d´acabar amb la recollida de clemenules. El pitjor del balanç és la part comercial, ja que els preus són més baixos que l´any passat, una qüestió afecta a Pego i a la resta de zones citrícoles.
Els motius d´aquesta baixada de preus no és clar. Algunes fonts apunten que hi ha més oferta que demanda, tot i això Ximo Sala, comercial de la Cooperativa Agrícola de Pego, explicava que enguany les pluges que han afectat Andalusia han provocat una minva de producte procedent d´allí en el mercat. El que està clar és que el poder de compra de les grans marques europees és molt fort. Aquesta situació perjudica el preu en origen, que com ja hem comentat és irrisori.
Davant aquesta situació els alts dirigents dels dos grans sindicats agrícoles i ramaders del País Valencià declaraven ahir la seua preocupació per la situació cada vegada més encastada i més difícil de solucionar. Josep Botella, dirigent de La Unió-Coag declarava al respecte que «la situació en el camp és de col•lapse total. La major part de la mercaderia ix sense preu i els pocs que es pacten són per partides concretes de gran qualitat, però encara així eixos preus són sensiblement inferiors als pagats l’any passat. El que està succeint és caòtic perquè no s’estan cobrint els costos mínims de producció i si açò contínua igual a molts de nosaltres no ens va a quedar un altre remei que abandonar».
Per la seua banda, el president d´AVA, Cristóbal Aguado no diferia massa d´aquestes paraules i afegia una visió més crua, si cap, del que està passant «Anem de mal en pitjor. Esta és la tercera campanya consecutiva amb resultats ruïnosos per als productors valencians. Ni hi ha preus, ni contractes ni res de res. La fruita, que a més és de gran qualitat i va eixint als mercats a molt bon ritme, s’està regalant sense saber el que es va a cobrar per ella».
Així les coses, els sindicats i cooperatives agrícoles estan plantejant mobilitzar-se per a posar-li fre a la situació i concienciar la societat que els agricultors no cobren pel treball fet, tots els beneficis es queden en les grans empreses. De moment, les entitats de consumidors Avacu i UCE han expressar el seu suport a la complicada situació que travessen els productors de cítrics a causa de la falta de preus en el camp i inclús es van comprometre a realitzar campanyes en defensa del pagament de cotitzacions rendibles als agricultors.
Una opinió diferent arriba des del Comité de Gestió de Cítrics, entitat que agrupa al comerç privat del sector taronger. El seu copresident, Vicente Bordils tot i que reconeix que la situació «és complicada», afegeix que «Una vaga l’única cosa que pot fer és empitjorar les coses».
La complexa maquinària destinada a intentar convocar una aturada de caràcter general en el conjunt de la citricultura espanyola s’ha posat en marxa. Ara falta saber a qui van destinades les mobilitzacions, ja que les causes dels actuals problemes citrícoles són tan diverses com a complexes i, per descomptat, no hi ha un únic culpable.
Malgrat tot, el que sembla que sí que comença a perfilar-se entre els impulsors de la protesta, és que si s´arriba a produir, el plantejament general consistirà a reclamar un acord marc interprofessional que garantisca uns preus en el camp capaç de cobrir, com a mínim, els costos de producció.
El panorama del camp valencià no ha canviat ni una gota des de la darrera vegada que es va tractar el tema en aquest informatiu. Per tercer any consecutiu, la crisi de preus s’ha convertit en la tònica dominant. Les anomenades vendes a resultes o a comercialitzar, és a dir, sense acordar per endavant una cotització prèvia a satisfer, són la moneda més corrent que circula estos dies en l’àmbit taronger valencià. Sembla que les propostes dels diferents sindicats d´agricultors, no són ben acollides i la conseqüència és que els preus d´origen continuen “insostenibles”.
La Cooperativa Agrícola de Pego està en plena campanya i respecte a l´any passat aquesta s´està donant amb més rapidesa. El comportament de l´oratge ha permès collir més que en la campanya anterior. A dia d´avui les varietats més primerenques ja s´han collit totes, trobant-se en aquests moments a punt d´acabar amb la recollida de clemenules. El pitjor del balanç és la part comercial, ja que els preus són més baixos que l´any passat, una qüestió afecta a Pego i a la resta de zones citrícoles.
Els motius d´aquesta baixada de preus no és clar. Algunes fonts apunten que hi ha més oferta que demanda, tot i això Ximo Sala, comercial de la Cooperativa Agrícola de Pego, explicava que enguany les pluges que han afectat Andalusia han provocat una minva de producte procedent d´allí en el mercat. El que està clar és que el poder de compra de les grans marques europees és molt fort. Aquesta situació perjudica el preu en origen, que com ja hem comentat és irrisori.
Davant aquesta situació els alts dirigents dels dos grans sindicats agrícoles i ramaders del País Valencià declaraven ahir la seua preocupació per la situació cada vegada més encastada i més difícil de solucionar. Josep Botella, dirigent de La Unió-Coag declarava al respecte que «la situació en el camp és de col•lapse total. La major part de la mercaderia ix sense preu i els pocs que es pacten són per partides concretes de gran qualitat, però encara així eixos preus són sensiblement inferiors als pagats l’any passat. El que està succeint és caòtic perquè no s’estan cobrint els costos mínims de producció i si açò contínua igual a molts de nosaltres no ens va a quedar un altre remei que abandonar».
Per la seua banda, el president d´AVA, Cristóbal Aguado no diferia massa d´aquestes paraules i afegia una visió més crua, si cap, del que està passant «Anem de mal en pitjor. Esta és la tercera campanya consecutiva amb resultats ruïnosos per als productors valencians. Ni hi ha preus, ni contractes ni res de res. La fruita, que a més és de gran qualitat i va eixint als mercats a molt bon ritme, s’està regalant sense saber el que es va a cobrar per ella».
Així les coses, els sindicats i cooperatives agrícoles estan plantejant mobilitzar-se per a posar-li fre a la situació i concienciar la societat que els agricultors no cobren pel treball fet, tots els beneficis es queden en les grans empreses. De moment, les entitats de consumidors Avacu i UCE han expressar el seu suport a la complicada situació que travessen els productors de cítrics a causa de la falta de preus en el camp i inclús es van comprometre a realitzar campanyes en defensa del pagament de cotitzacions rendibles als agricultors.
Una opinió diferent arriba des del Comité de Gestió de Cítrics, entitat que agrupa al comerç privat del sector taronger. El seu copresident, Vicente Bordils tot i que reconeix que la situació «és complicada», afegeix que «Una vaga l’única cosa que pot fer és empitjorar les coses».
La complexa maquinària destinada a intentar convocar una aturada de caràcter general en el conjunt de la citricultura espanyola s’ha posat en marxa. Ara falta saber a qui van destinades les mobilitzacions, ja que les causes dels actuals problemes citrícoles són tan diverses com a complexes i, per descomptat, no hi ha un únic culpable.
Malgrat tot, el que sembla que sí que comença a perfilar-se entre els impulsors de la protesta, és que si s´arriba a produir, el plantejament general consistirà a reclamar un acord marc interprofessional que garantisca uns preus en el camp capaç de cobrir, com a mínim, els costos de producció.