Des de 2004 l’Ajuntament de Pego ha restaurat uns 10 exemplars de l’arxiu municipal de Pego
Entre els exemplars trobem llibres datats al segle XV, XVI i XVII que van arribar a l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals en el moment just per a dur-se a terme el procés. El procés s’ha dut a terme en un dels Instituts de Conservació i Restauració més moderns d’Europa.
Aquest matí ha visitat Pego la Directora Gerent de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Carmen Pérez, acompanyada de dues tècnics de l’Institut per a explicar la tasca que s’ha fet en els distints exemplars que s’han tractat a l’entitat de conservació i restauració valenciana. La tasca de conservació i restauració de documents històrics de l’arxiu municipal es va encetar el 2004 i des d’aleshores ja s’han restaurat uns 10 exemplars que daten dels segles XV, XVI i XVII, sent l’arxiu pegolí un cas excepcional a la comarca de la Marina Alta.
“Pego és un municipi de la comarca de la Marina Alta, que posseeix un patrimoni documental interessantíssim per a la reconstrucció de la història d’esta localitat. En el seu arxiu municipal es troben documents pertanyents als segles XV, XVI i XVII, que ara han sigut restaurats per l’Ajuntament de Pego i la Generalitat Valenciana, a través de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques i l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals”, explica un document informatiu, que també especifica que els llibres restaurats són diverses Actes del Consell, un llibre de Censals i diversos Cappatró de la Peita, documents que “recullen l’activitat municipal de la vila” o “reflexen tot el relacionat amb el cens de béns i els habitants que els posseïen”, aportant informació molt interessant sobre els segles en què varen ser manuscrits.
L’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà, recordava que “no només s’han restaurat llibres de l’Arxiu Municipal, sinó que han hagut altres actuacions respecte a altres obres d’art com són las pintures de l’Ecce-Homo i algun quadre aïllat com és el de l’ermita de Sant Miquel”.
Ortolà no s’explicava com “hi ha persones que volen molt al seu poble i el volen tant que s’obliden de la història del seu poble” i és que manifestava Carmelo Ortolà que “si no fos per estes feines de restauració, les coses que van fer moltes persones passarien a l’oblit i gràcies a persones com l’arxiver municipal, com és la Conselleria de Cultura, si no es fera açò, moltes coses es perdrien”. Recordava l’alcalde de Pego que “gràcies a la intervenció d’Aquilino Barrachina els llibres de l’arxiu no van ser cremats durant la Guerra Civil”.
Destacava l’alcalde de Pego que “la política d’este ajuntament […] ha sigut conservar el màxim possible dins les possibilitats econòmiques”. Subratllava que eixa feina s’ha fet per l’interès de l’arxiver municipal. Així mateix, comentava que tot els exemplars estan digitalitzats, el que permet que no s’hagen de tocar directament. D’altra banda, destacava Ortolà que Pego també va iniciar la conservació i restauració de l’arxiu parroquial, tot i que eixe projecte en estos moments està aturat, tot i que el qualificava com un repte per al futur.
La Directora Gerent de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Carmen Pérez, manifestava que sempre li han tocat “reptes difícils per a posar en funcionament”, recordant que la primera obra de restauració de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals va ser l’obra pictòrica de Sant Miquel de Pego. Després li van seguir els treballs de restauració de la capella de l’Ecce-Homo.
Pel que fa a l’arxiu de Pego, qualificava Pérez el treball com a “realment important” i agafant les paraules de l’arxiver municipal, assegurava Carmen Pérez que “el DNI de Pego el donen llibres com el de Peitas”. D’altra banda, explicava la Directora Gerent de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals que els llibres “arribaren en males condicions fins a cert punt” i apuntava a què “evidentment Pego ha degut tindre sempre un interès per la conservació de la seua història”, així assegurava que “estaven en eixe moment en què si passa més temps pot ser no es poden conservar però hem arribat just a temps de poder-ho fer amb tècnic molt novedoses”.
I és que ressaltava Carmen Pérez que l’Institut de Conservació i Restauració “és un dels millors d’Europa perquè tenim les tecnologies més avançades i tenim uns tècnics molt joves, però amb una gran formació i això fa que puguem recuperar estes peces, no només el paper en sí, si no també les cobertes i altres elements importants”. Explicava Pérez que “quan ens juntem dues entitats és important i en este cas estem treballant junts la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques i l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, dos entitats que ens hem unit per a poder ajudar més als municipis que ho sol•liciten […] perquè pensem que açò és la història”.
La Directora Gerent de l’institut Valencià de Conservació i restauració també valorava molt positivament la iniciativa de restaurar l’aurxiu parroquial.
Aquest matí ha visitat Pego la Directora Gerent de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Carmen Pérez, acompanyada de dues tècnics de l’Institut per a explicar la tasca que s’ha fet en els distints exemplars que s’han tractat a l’entitat de conservació i restauració valenciana. La tasca de conservació i restauració de documents històrics de l’arxiu municipal es va encetar el 2004 i des d’aleshores ja s’han restaurat uns 10 exemplars que daten dels segles XV, XVI i XVII, sent l’arxiu pegolí un cas excepcional a la comarca de la Marina Alta.
“Pego és un municipi de la comarca de la Marina Alta, que posseeix un patrimoni documental interessantíssim per a la reconstrucció de la història d’esta localitat. En el seu arxiu municipal es troben documents pertanyents als segles XV, XVI i XVII, que ara han sigut restaurats per l’Ajuntament de Pego i la Generalitat Valenciana, a través de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques i l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals”, explica un document informatiu, que també especifica que els llibres restaurats són diverses Actes del Consell, un llibre de Censals i diversos Cappatró de la Peita, documents que “recullen l’activitat municipal de la vila” o “reflexen tot el relacionat amb el cens de béns i els habitants que els posseïen”, aportant informació molt interessant sobre els segles en què varen ser manuscrits.
L’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà, recordava que “no només s’han restaurat llibres de l’Arxiu Municipal, sinó que han hagut altres actuacions respecte a altres obres d’art com són las pintures de l’Ecce-Homo i algun quadre aïllat com és el de l’ermita de Sant Miquel”.
Ortolà no s’explicava com “hi ha persones que volen molt al seu poble i el volen tant que s’obliden de la història del seu poble” i és que manifestava Carmelo Ortolà que “si no fos per estes feines de restauració, les coses que van fer moltes persones passarien a l’oblit i gràcies a persones com l’arxiver municipal, com és la Conselleria de Cultura, si no es fera açò, moltes coses es perdrien”. Recordava l’alcalde de Pego que “gràcies a la intervenció d’Aquilino Barrachina els llibres de l’arxiu no van ser cremats durant la Guerra Civil”.
Destacava l’alcalde de Pego que “la política d’este ajuntament […] ha sigut conservar el màxim possible dins les possibilitats econòmiques”. Subratllava que eixa feina s’ha fet per l’interès de l’arxiver municipal. Així mateix, comentava que tot els exemplars estan digitalitzats, el que permet que no s’hagen de tocar directament. D’altra banda, destacava Ortolà que Pego també va iniciar la conservació i restauració de l’arxiu parroquial, tot i que eixe projecte en estos moments està aturat, tot i que el qualificava com un repte per al futur.
La Directora Gerent de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Carmen Pérez, manifestava que sempre li han tocat “reptes difícils per a posar en funcionament”, recordant que la primera obra de restauració de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals va ser l’obra pictòrica de Sant Miquel de Pego. Després li van seguir els treballs de restauració de la capella de l’Ecce-Homo.
Pel que fa a l’arxiu de Pego, qualificava Pérez el treball com a “realment important” i agafant les paraules de l’arxiver municipal, assegurava Carmen Pérez que “el DNI de Pego el donen llibres com el de Peitas”. D’altra banda, explicava la Directora Gerent de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals que els llibres “arribaren en males condicions fins a cert punt” i apuntava a què “evidentment Pego ha degut tindre sempre un interès per la conservació de la seua història”, així assegurava que “estaven en eixe moment en què si passa més temps pot ser no es poden conservar però hem arribat just a temps de poder-ho fer amb tècnic molt novedoses”.
I és que ressaltava Carmen Pérez que l’Institut de Conservació i Restauració “és un dels millors d’Europa perquè tenim les tecnologies més avançades i tenim uns tècnics molt joves, però amb una gran formació i això fa que puguem recuperar estes peces, no només el paper en sí, si no també les cobertes i altres elements importants”. Explicava Pérez que “quan ens juntem dues entitats és important i en este cas estem treballant junts la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques i l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, dos entitats que ens hem unit per a poder ajudar més als municipis que ho sol•liciten […] perquè pensem que açò és la història”.
La Directora Gerent de l’institut Valencià de Conservació i restauració també valorava molt positivament la iniciativa de restaurar l’aurxiu parroquial.