Descens de la població de peixos de la reserva marina
En dos anys un 46% dels peixos que viuen al Cap de Sant Antoni han desaparegut. La pesca furtiva i les embarcacions que naveguen a prop de la costa són les principals causes de la minva d’espècies. El mero, la morena, el congre, la llisa i el besuc són exemplars amenaçats.
La reserva marina del cap de Sant Antoni, que comparteixen Dénia i Xàbia, viu permanentment amenaçada. Els informes presentats en l’última comissió de seguiment de la reserva marina per la Conselleria d’Agricultura i Pesca, revelen que la població de peixos en la zona s’ha reduït quasi a la meitat. A més, els mateixos documents apunten que les principals causes en la minva de peixos és la pesca furtiva junt amb les grans embarcacions de passatgers que passen molt a prop de la costa i a una velocitat superior a la permesa.
Els experts realitzen periòdicament estudis sobre la població de peixos i analitzen distints transectes -columnes d’aigua- de la reserva marina. Segons els informes, a la tardor de 2003 es van detectar en 13 transectes diferents de la reserva marina un total de 3.061 peixos. En la mateixa estació de l’any però en 2005, l’estudi revela que la població d’espècies ha descendit fins als 1.641 peixos en els mateixos tretze transectes analitzats. Un total de 1.420 peixos menys. És a dir, que en dos anys la població de peixos que viu en la reserva marina ha descendit en un 46%. Un xifra res positiva per al futur d’aquest santuari marí.
Entre les espècies més conegudes i que estan desapareixent destaca el mero. En 2003 van arribar a registrar-se dos meros en el tram de reserva analitzat i a la tardor de 2005 la xifra va baixar a zero. La mateixa mala sort van córrer les morenes, que han passat a ser una espècie en extinció en la reserva marina del cap de Sant Antoni. Del congre va ser detectat un exemplar i no es va trobar cap llisa en 2005 en els transectes estudiats.
Els experts van constatar l’existència d’un besuc en els trams estudiats en 2003 però dos anys després, en 2005, l’informe revela que la seua població ha descendit al no constatar l’existència de cap exemplar. El bodió verd i el pagre són altres de les dos espècies mostrejades menys abundants en la reserva marina.
Els peixos més abundants, segons l’estudi, són la castanyola, la voga i la donzella. La vidriada i la salpa també són abundants en algunes de les columnes d’aigua analitzades.
Els Ajuntaments de Dénia i Xàbia han instat a la conselleria a augmentar la vigilància en la zona per a evitar la pesca furtiva. Actualment, la reserva està vigilada 20 hores a la setmana. El vigilant se les enginya com pot per a tractar de sorprendre els pescadors il•legals i cada dia varia els seus horaris de patrulla. Però, com a màxim, pot realitzar vigilàncies diàries de tres hores.
Després de la negativa del Ministeri de Foment a què es balise la zona per la navegació d’embarcacions, els 31.000 euros destinats per a aquest fi podrien anar dedicats a contractar altres dos vigilants i així intensificar la preservació de la reserva marina.
Els furtius que més exploten la riquesa marina de la reserva són els bussejadors que pesquen amb fusell, coneguts com a fusellers.
La reserva marina del cap de Sant Antoni, que comparteixen Dénia i Xàbia, viu permanentment amenaçada. Els informes presentats en l’última comissió de seguiment de la reserva marina per la Conselleria d’Agricultura i Pesca, revelen que la població de peixos en la zona s’ha reduït quasi a la meitat. A més, els mateixos documents apunten que les principals causes en la minva de peixos és la pesca furtiva junt amb les grans embarcacions de passatgers que passen molt a prop de la costa i a una velocitat superior a la permesa.
Els experts realitzen periòdicament estudis sobre la població de peixos i analitzen distints transectes -columnes d’aigua- de la reserva marina. Segons els informes, a la tardor de 2003 es van detectar en 13 transectes diferents de la reserva marina un total de 3.061 peixos. En la mateixa estació de l’any però en 2005, l’estudi revela que la població d’espècies ha descendit fins als 1.641 peixos en els mateixos tretze transectes analitzats. Un total de 1.420 peixos menys. És a dir, que en dos anys la població de peixos que viu en la reserva marina ha descendit en un 46%. Un xifra res positiva per al futur d’aquest santuari marí.
Entre les espècies més conegudes i que estan desapareixent destaca el mero. En 2003 van arribar a registrar-se dos meros en el tram de reserva analitzat i a la tardor de 2005 la xifra va baixar a zero. La mateixa mala sort van córrer les morenes, que han passat a ser una espècie en extinció en la reserva marina del cap de Sant Antoni. Del congre va ser detectat un exemplar i no es va trobar cap llisa en 2005 en els transectes estudiats.
Els experts van constatar l’existència d’un besuc en els trams estudiats en 2003 però dos anys després, en 2005, l’informe revela que la seua població ha descendit al no constatar l’existència de cap exemplar. El bodió verd i el pagre són altres de les dos espècies mostrejades menys abundants en la reserva marina.
Els peixos més abundants, segons l’estudi, són la castanyola, la voga i la donzella. La vidriada i la salpa també són abundants en algunes de les columnes d’aigua analitzades.
Els Ajuntaments de Dénia i Xàbia han instat a la conselleria a augmentar la vigilància en la zona per a evitar la pesca furtiva. Actualment, la reserva està vigilada 20 hores a la setmana. El vigilant se les enginya com pot per a tractar de sorprendre els pescadors il•legals i cada dia varia els seus horaris de patrulla. Però, com a màxim, pot realitzar vigilàncies diàries de tres hores.
Després de la negativa del Ministeri de Foment a què es balise la zona per la navegació d’embarcacions, els 31.000 euros destinats per a aquest fi podrien anar dedicats a contractar altres dos vigilants i així intensificar la preservació de la reserva marina.
Els furtius que més exploten la riquesa marina de la reserva són els bussejadors que pesquen amb fusell, coneguts com a fusellers.