Dos joies documentals tornen restaurades a l’arxiu històric de Pego
Es tracta dels dos primers llibres de la peita conservats a l’arxiu, un de l’any 1488 i l’altre de 1539. Han en mans de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals durant aproximadament un any. En eixe temps els han assecat, els han acoblat a fulls per donar cos al feble paper que ha aguantat tots estos segles quasi sencers. A més han recuperat les cobertes que recollien tot el material de béns.
La Regidoria de Cultura i l’Arxiu Històric de Pego, en consorci amb l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, acaba de rebre totalment restaurats dos preciosos llibres amb molta història. Es tracta dels dos primers llibres de la peita conservats a l’arxiu municipal de Pego, un datat el 1488 i l’altre el 1539.
Els llibres de béns o de la peita són una font documental excepcional, des de la qual es poden estudiar diversos aspectes del paisatge urbà i rural de l’època baixmedieva i moderna.
Es tracta d’uns llibres manuscrits on s’arrepleguen les estimacions fiscals dels contribuents, tant dels seus béns rústics com dels urbans dins del terme municipal de la Vall de Pego per a cobrar l’impost de la peita. La data de la seua elaboració, al no estar especificada, podria oscil•lar entre l’any 1477 i el 1488 –malgrat que una anotació no original en la coberta feta de pergamí especifique l’any 1450. Les seues dades límits arribarien fins l’any 1539, moment en què s’elabora el següent padró; el segon llibre restaurat.
La peita era una càrrega fiscal que se cenyia sobre tots els béns mobles i immobles dels contribuents. Era un impost local que gravava el patrimoni i que afectava a la totalitat dels béns situats dins del terme municipal de la vila. Un cop es taxaven totes les propietats, les dels veïns i dels forasters, les dels cristians i dels musulmans, els jurats aplicaven un cànon a la base imposable pel valor dels seus béns intentant que allò que es demanava de cada contribuent fora proporcional a la seua riquesa. Això podia fer-se gràcies a l’autonomia fiscal delegada per la Corona, la qual propiciava que el consell local poguera complir tot el procés fiscal: taxar els béns, decidir els cànons aplicables i efectuar la recaptació.
Amb tot, era un impost local, directe i proporcional a la riquesa, no gravava directament la possessió de la terra sinó el conjunt de la riquesa i afectava tant els béns mobles com els immobles i tant els veïns com els forasters. El llibre de la peita constituïa un mecanisme fiscal ben eficaç ja que es tractava de la principal càrrega impositiva. I per això també era minuciós, flexible i objectiu en la taxació per tal de garantir la proporcionalitat i fer palesa l’àmplia autonomia que tenia el municipi per a gestionar l’impost directe.
Aquestes dues joies documentals que formen part de l’arxiu històric de Pego són dos exemples més de la tasca de restauració que està duent la regidoria de Cultura i l’Arxiu Municipal des de 2004, any en què se celebrà el 725 aniversari de la Carta Pobla de Pego. “Eixe mateix 2004 es restauraren les actes del Consell. L’any 2006 es continuava en la tasca de restauració de les actes del consell. L’any 2008 el torn va ser per al llibre de Censals i Donatius. I ara, en 2010 el torn ha estat per als dos primers llibres de Béns o de la peita.”, enumerava la regidora de Cultura, la independent Elvira Ciurana.
La restauració d’aquests documents històrics “és una obligació” de l’ajuntament de Pego, assegurava Ciurana. Només cal veure’ls per a imaginar, encara que només siga una part, la importància dels arxius. Un exemple el tenim en les dues tesines o treballs d’investigació realitzats a partir del primer llibre de la peita de Pego, una realitzada l’any 1997 a la Universitat de València, per Javier Martí, sota el títol ‘El parcel•lari medieval de Pego. Un assaig de restitució del paisatge urbà a partir de les fonts fiscals i l’arqueologia’. L’altre treball presentat a la mateixa Universitat de València l’any 2007 per l’arxiver municipal de Pego, Joan Miquel Almela, sota el títol ‘L’home i la terra a Pego. Estructura de la propietat agrària i anàlisi social en el trànsit del segle XV al XVI.’
Els dos darrers llibres restaurats són de fulls amples, amb pes. L’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals ha necessitat aproximadament un any per a llevar tota la humitat dels fulls, donar un suport sòlid als fulls que estaven rossegats pel pas del temps, consolidar la caligrafia manual que conté cada volum del llibre de peites i restaurar conscientment les cobertes dels dos documents històrics. Una feina meticulosa que permetrà que els dos exemplars originals puguen continuar perdurant en el temps com ho fan els llibres restaurants que els han precedit. I com esperem que ho puguen fer la resta de documents que són propietat del arxiu municipal i que també necessiten de la restauració per a retornar-los a un bon estat físic.
Recordem que documents d’aquestes característiques i tan ben conservats com els que té l’Arxiu Municipal Històric de Pego no abunden en els arxius de la comarca o del país, és per això que cal conservar-los com es mereixen i donar-los el valor que tenen.
La Regidoria de Cultura i l’Arxiu Històric de Pego, en consorci amb l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals, acaba de rebre totalment restaurats dos preciosos llibres amb molta història. Es tracta dels dos primers llibres de la peita conservats a l’arxiu municipal de Pego, un datat el 1488 i l’altre el 1539.
Els llibres de béns o de la peita són una font documental excepcional, des de la qual es poden estudiar diversos aspectes del paisatge urbà i rural de l’època baixmedieva i moderna.
Es tracta d’uns llibres manuscrits on s’arrepleguen les estimacions fiscals dels contribuents, tant dels seus béns rústics com dels urbans dins del terme municipal de la Vall de Pego per a cobrar l’impost de la peita. La data de la seua elaboració, al no estar especificada, podria oscil•lar entre l’any 1477 i el 1488 –malgrat que una anotació no original en la coberta feta de pergamí especifique l’any 1450. Les seues dades límits arribarien fins l’any 1539, moment en què s’elabora el següent padró; el segon llibre restaurat.
La peita era una càrrega fiscal que se cenyia sobre tots els béns mobles i immobles dels contribuents. Era un impost local que gravava el patrimoni i que afectava a la totalitat dels béns situats dins del terme municipal de la vila. Un cop es taxaven totes les propietats, les dels veïns i dels forasters, les dels cristians i dels musulmans, els jurats aplicaven un cànon a la base imposable pel valor dels seus béns intentant que allò que es demanava de cada contribuent fora proporcional a la seua riquesa. Això podia fer-se gràcies a l’autonomia fiscal delegada per la Corona, la qual propiciava que el consell local poguera complir tot el procés fiscal: taxar els béns, decidir els cànons aplicables i efectuar la recaptació.
Amb tot, era un impost local, directe i proporcional a la riquesa, no gravava directament la possessió de la terra sinó el conjunt de la riquesa i afectava tant els béns mobles com els immobles i tant els veïns com els forasters. El llibre de la peita constituïa un mecanisme fiscal ben eficaç ja que es tractava de la principal càrrega impositiva. I per això també era minuciós, flexible i objectiu en la taxació per tal de garantir la proporcionalitat i fer palesa l’àmplia autonomia que tenia el municipi per a gestionar l’impost directe.
Aquestes dues joies documentals que formen part de l’arxiu històric de Pego són dos exemples més de la tasca de restauració que està duent la regidoria de Cultura i l’Arxiu Municipal des de 2004, any en què se celebrà el 725 aniversari de la Carta Pobla de Pego. “Eixe mateix 2004 es restauraren les actes del Consell. L’any 2006 es continuava en la tasca de restauració de les actes del consell. L’any 2008 el torn va ser per al llibre de Censals i Donatius. I ara, en 2010 el torn ha estat per als dos primers llibres de Béns o de la peita.”, enumerava la regidora de Cultura, la independent Elvira Ciurana.
La restauració d’aquests documents històrics “és una obligació” de l’ajuntament de Pego, assegurava Ciurana. Només cal veure’ls per a imaginar, encara que només siga una part, la importància dels arxius. Un exemple el tenim en les dues tesines o treballs d’investigació realitzats a partir del primer llibre de la peita de Pego, una realitzada l’any 1997 a la Universitat de València, per Javier Martí, sota el títol ‘El parcel•lari medieval de Pego. Un assaig de restitució del paisatge urbà a partir de les fonts fiscals i l’arqueologia’. L’altre treball presentat a la mateixa Universitat de València l’any 2007 per l’arxiver municipal de Pego, Joan Miquel Almela, sota el títol ‘L’home i la terra a Pego. Estructura de la propietat agrària i anàlisi social en el trànsit del segle XV al XVI.’
Els dos darrers llibres restaurats són de fulls amples, amb pes. L’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals ha necessitat aproximadament un any per a llevar tota la humitat dels fulls, donar un suport sòlid als fulls que estaven rossegats pel pas del temps, consolidar la caligrafia manual que conté cada volum del llibre de peites i restaurar conscientment les cobertes dels dos documents històrics. Una feina meticulosa que permetrà que els dos exemplars originals puguen continuar perdurant en el temps com ho fan els llibres restaurants que els han precedit. I com esperem que ho puguen fer la resta de documents que són propietat del arxiu municipal i que també necessiten de la restauració per a retornar-los a un bon estat físic.
Recordem que documents d’aquestes característiques i tan ben conservats com els que té l’Arxiu Municipal Històric de Pego no abunden en els arxius de la comarca o del país, és per això que cal conservar-los com es mereixen i donar-los el valor que tenen.