«El 80% del control del mosquit tigre està en mans de la ciutadania»
És el que va afirmar dimecres a la vesprada, durant la xerrada informativa al voltant de com previndre el mosquit tigre, Juanjo Camarena, director tècnic d’Ambiser. Això és donat perquè entre el 60% i el 80% dels llocs de posta del mosquit tigre estan en àrees privades, és a dir, en terrasses, jardins o cases particulars. La mesura preventiva més senzilla i més efectiva és «evitar crear llocs proclius a les postes d’ous», és a dir, eliminar tota petita acumulació d’aigua que detectem.
El mosquit tigre, eixe que ens porta de cap des de fa un parell d’any ençà, és originari del sud-est asiàtic. El focus l’hem posat en ell, d’una banda per com d’agressives resulten les seues picades, però també perquè en l’àmbit sanitari «són vectors de malalties víriques com el Chikungunya i el dengue». No obstant això, Joanjo Camarena, director tècnic d’Ambiser, va voler tranquil·litzar l’audiència explicant que «eixes malalties víriques no les tenim entre nosaltres i, en no estar contaminats nosaltres, els mosquits no són vectors».
El mosquit tigre apareix a mesura que augmenta la calor. Quan més calor fa, més població hi ha. A la zona geogràfica on vivim, explicava el director tècnic d’Ambiser, quan més actiu està és de maig a octubre, tot i que posteriorment precisava que comencen a aparèixer a partir d’abril i estan entre nosaltres fins a novembre. Si parlem de picar, quan més actiu està el mosquit tigre és a l’eixida i a la posta de sol. A més, quan actua no es conforma amb una sola picada, sinó que en fa vàries.
Posava l’accent el director tècnic d’Ambiser en les zones de cria, és a dir, en els ambients que afavorix la reproducció de l’insecte i perquè el mosquit tigre s’adapta tan bé al medi urbà. Per la senzilla raó que compta amb «molts llocs on fer postes d’ous». Estos són: fonts ornamentals on es queda una xicoteta acumulació d’aigua; dipòsits de neumàtics usats perquè, en ploure, també és fàcil que es creen acumulacions d’aigua; als gerros dels cementeris quan posem la flor i els omplim d’aigua, produint-se també un xicotet volum d’aigua; dipòsits descoberts; joguets en patis; bidons amb aigua en solars abandonats; residus municipals; objectes decoratius i embornals.
Els nuclis urbans, però, més proclius a ser llocs de posta els trobem en l’àmbit privat, és a dir, en les terrasses o jardins. Informava el tècnic d’Ambiser que «entre el 60% i el 80% dels llocs on el mosquit tigre fa les postes estan en àrees privades i ahí, únicament les mesures de control oportunes les pot fer el propietari/a. És per això que es demana col·laboració ciutadana per a controlar la població de mosquit tigre». És a dir, que «el 80% del control del mosquit tigre el tenim nosaltres com a ciutadans de a peu. Les administracions públiques poden fer el 20% o 30% que resta, més concretament controlar els embornals», apuntava Camarena.
La mesura preventiva més senzilla i més efectiva és «evitar crear llocs proclius a les postes d’ous», és a dir, eliminar tota petita acumulació d’aigua que detectem. Advertia Camarena que «quan més xicotet és el volum d’aigua, més còmoda se sent la femella del mosquit tigre [que és la que pon els ous]». El mosquit tigre no és probable que faça postes d’ous en aigua clorada. Si que és possible que en faça en una piscina no clorada, tot i que no és habitual. El mosquit tigre només fa postes en aigües estancades, no en aigua en corrent.
Pel que fa als jardins, explicava Joanjo Camarena que estos servixen com a refugi al mosquit tigre (com també a d’altres insectes). Per a evitar-ho, però, s’ha d’usar repel·lents específics i no insecticides.
Així les coses, els llocs on es poden acumular petites quantitats d’aigua a les propietats privades són: els plats de baix de les macetes, els joguets dels xiquets que puga haver en el pati, un safareig amb aigua, les canaleres quan s’embossen, els recipients on els animals domèstics beuen, etc. Una solució per evitar que el mosquit tigre prolifere és canviar eixa aigua cada 2/3 dies. Per què? Perquè el cicle biològic del mosquit tigre és de 6 dies i, en canviar l’aigua, si ha post, estàs eliminant els ous.
Per a evitar l’entrada del mosquit tigre a les cases, mosquitera.
Concloïa el director tècnic d’Ambiser, Joanjo Camarena que «la lluita contra el mosquit tigre és molt senzilla, però alhora molt complicada perquè depèn de la conscienciació ciutadana, depèn de nosaltres».
El mosquit tigre, eixe que ens porta de cap des de fa un parell d’any ençà, és originari del sud-est asiàtic. El focus l’hem posat en ell, d’una banda per com d’agressives resulten les seues picades, però també perquè en l’àmbit sanitari «són vectors de malalties víriques com el Chikungunya i el dengue». No obstant això, Joanjo Camarena, director tècnic d’Ambiser, va voler tranquil·litzar l’audiència explicant que «eixes malalties víriques no les tenim entre nosaltres i, en no estar contaminats nosaltres, els mosquits no són vectors».
El mosquit tigre apareix a mesura que augmenta la calor. Quan més calor fa, més població hi ha. A la zona geogràfica on vivim, explicava el director tècnic d’Ambiser, quan més actiu està és de maig a octubre, tot i que posteriorment precisava que comencen a aparèixer a partir d’abril i estan entre nosaltres fins a novembre. Si parlem de picar, quan més actiu està el mosquit tigre és a l’eixida i a la posta de sol. A més, quan actua no es conforma amb una sola picada, sinó que en fa vàries.
Posava l’accent el director tècnic d’Ambiser en les zones de cria, és a dir, en els ambients que afavorix la reproducció de l’insecte i perquè el mosquit tigre s’adapta tan bé al medi urbà. Per la senzilla raó que compta amb «molts llocs on fer postes d’ous». Estos són: fonts ornamentals on es queda una xicoteta acumulació d’aigua; dipòsits de neumàtics usats perquè, en ploure, també és fàcil que es creen acumulacions d’aigua; als gerros dels cementeris quan posem la flor i els omplim d’aigua, produint-se també un xicotet volum d’aigua; dipòsits descoberts; joguets en patis; bidons amb aigua en solars abandonats; residus municipals; objectes decoratius i embornals.
Els nuclis urbans, però, més proclius a ser llocs de posta els trobem en l’àmbit privat, és a dir, en les terrasses o jardins. Informava el tècnic d’Ambiser que «entre el 60% i el 80% dels llocs on el mosquit tigre fa les postes estan en àrees privades i ahí, únicament les mesures de control oportunes les pot fer el propietari/a. És per això que es demana col·laboració ciutadana per a controlar la població de mosquit tigre». És a dir, que «el 80% del control del mosquit tigre el tenim nosaltres com a ciutadans de a peu. Les administracions públiques poden fer el 20% o 30% que resta, més concretament controlar els embornals», apuntava Camarena.
La mesura preventiva més senzilla i més efectiva és «evitar crear llocs proclius a les postes d’ous», és a dir, eliminar tota petita acumulació d’aigua que detectem. Advertia Camarena que «quan més xicotet és el volum d’aigua, més còmoda se sent la femella del mosquit tigre [que és la que pon els ous]». El mosquit tigre no és probable que faça postes d’ous en aigua clorada. Si que és possible que en faça en una piscina no clorada, tot i que no és habitual. El mosquit tigre només fa postes en aigües estancades, no en aigua en corrent.
Pel que fa als jardins, explicava Joanjo Camarena que estos servixen com a refugi al mosquit tigre (com també a d’altres insectes). Per a evitar-ho, però, s’ha d’usar repel·lents específics i no insecticides.
Així les coses, els llocs on es poden acumular petites quantitats d’aigua a les propietats privades són: els plats de baix de les macetes, els joguets dels xiquets que puga haver en el pati, un safareig amb aigua, les canaleres quan s’embossen, els recipients on els animals domèstics beuen, etc. Una solució per evitar que el mosquit tigre prolifere és canviar eixa aigua cada 2/3 dies. Per què? Perquè el cicle biològic del mosquit tigre és de 6 dies i, en canviar l’aigua, si ha post, estàs eliminant els ous.
Per a evitar l’entrada del mosquit tigre a les cases, mosquitera.
Concloïa el director tècnic d’Ambiser, Joanjo Camarena que «la lluita contra el mosquit tigre és molt senzilla, però alhora molt complicada perquè depèn de la conscienciació ciutadana, depèn de nosaltres».