El Bloc demana investigar si hi ha interessos ocults al darrere dels incendis de la Gallinera.
La zona ha enregistrat fins a cinc incendis en el que va d’any. Els nacionalistes alerten que les noves urbanitzacions impliquen més mitjans per a evacuar els veïns. Les flames i l’urbanisme transformen un paisatge idíl•lic
L’últim incendi registrat en passat diumenge a Benirrama, a la Vall de Gallinera, que va calcinar 3 hectàrees a la muntanya del Gelibre, ha motivat que el Bloc de l’Atzúvia demane «a les autoritats competents que investiguen quins interessos s’oculten darrere dels repetits focs». Una mesura que permetria treure a la llum les causes que han provocat fins a cinc incendis enguany en el radi geogràfic que uneix l’Atzúvia amb Pego i la Vall de Gallinera.
Al març, l’intens vent va ajudar a fer que les flames cremaren 15 hectàrees en l’emblemàtica muntanya de la Moleta, a l’Atzúvia. Ja a l’agost, un nou incendi calcina prop de 10 hectàrees en el paratge conegut com l’Ombria, al mateix municipi. Però, sens dubte, l’incendi més devastador de l’estiu va ser el que va arrasar 300 hectàrees de muntanya baixa i pi a la Serra de l´Almirall, entre la Vall de Gallinera, l’Atzúvia i Vilallonga. Després d´aquest succés, es va quedar, afortunadament, només en un esglai, un conat d’incendi enregistrat a mitjan d’octubre entre Pego i l’Atzúvia. Finalment, les flames van tornar a aparèixer diumenge passat a la muntanya de Gelibre, entre Gallinera i l’Atzúvia, on es van cremar 3 hectàrees.
El Bloc de l’Atzúvia va assegurar ahir que la zona castigada ha sigut past de les flames moltes vegades. A més, els nacionalistes apunten que fins al moment no s’ha presentat cap programa urbanístic exactament en les zones cremades malgrat que la pressió urbanística aguaita superfícies confrontants. Tampoc es tracta de sòl dedicat al cultiu. En aquest sentit, «no hi ha una causa clara encara que hi ha un interès evident a cremar la zona al voltant del riu Gallinera i que desconeixem».
Per aquest motiu, el Bloc ha instat a les autoritats competents, «el Seprona, el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat o la Unió Europea a posar-se les piles i trobar una explicació als repetits incendis».Una altra de les inquietuds dels nacionalistes de l’Atzúvia és que «s’està urbanitzant sobre zones de secà on els incendis poden propagar-se amb facilitat» i, per tant, «hi ha una creixent necessitat evacuar ràpidament i amb eficàcia a les persones que viuen en estos xalets, com ja va passar amb La Llacuna» en l’incendi de la Serra de l´Almirall.
La carretera que uneix Pego amb l’Atzúvia, la Vall de Gallinera, Alcalà i Ebo deixa al seu pas paisatges rústics amb una orografia escarpada i d’una bellesa incalculable. A més, entre les muntanyes s’amaguen els nuclis històrics de població que s’han desenvolupat davall el recer de la naturalesa i de l’agricultura com a motor de la seua economia. Han passat dècades immutables enfront d’una dràstica transformació en els municipi de la costa.
L’últim incendi registrat en passat diumenge a Benirrama, a la Vall de Gallinera, que va calcinar 3 hectàrees a la muntanya del Gelibre, ha motivat que el Bloc de l’Atzúvia demane «a les autoritats competents que investiguen quins interessos s’oculten darrere dels repetits focs». Una mesura que permetria treure a la llum les causes que han provocat fins a cinc incendis enguany en el radi geogràfic que uneix l’Atzúvia amb Pego i la Vall de Gallinera.
Al març, l’intens vent va ajudar a fer que les flames cremaren 15 hectàrees en l’emblemàtica muntanya de la Moleta, a l’Atzúvia. Ja a l’agost, un nou incendi calcina prop de 10 hectàrees en el paratge conegut com l’Ombria, al mateix municipi. Però, sens dubte, l’incendi més devastador de l’estiu va ser el que va arrasar 300 hectàrees de muntanya baixa i pi a la Serra de l´Almirall, entre la Vall de Gallinera, l’Atzúvia i Vilallonga. Després d´aquest succés, es va quedar, afortunadament, només en un esglai, un conat d’incendi enregistrat a mitjan d’octubre entre Pego i l’Atzúvia. Finalment, les flames van tornar a aparèixer diumenge passat a la muntanya de Gelibre, entre Gallinera i l’Atzúvia, on es van cremar 3 hectàrees.
El Bloc de l’Atzúvia va assegurar ahir que la zona castigada ha sigut past de les flames moltes vegades. A més, els nacionalistes apunten que fins al moment no s’ha presentat cap programa urbanístic exactament en les zones cremades malgrat que la pressió urbanística aguaita superfícies confrontants. Tampoc es tracta de sòl dedicat al cultiu. En aquest sentit, «no hi ha una causa clara encara que hi ha un interès evident a cremar la zona al voltant del riu Gallinera i que desconeixem».
Per aquest motiu, el Bloc ha instat a les autoritats competents, «el Seprona, el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat o la Unió Europea a posar-se les piles i trobar una explicació als repetits incendis».Una altra de les inquietuds dels nacionalistes de l’Atzúvia és que «s’està urbanitzant sobre zones de secà on els incendis poden propagar-se amb facilitat» i, per tant, «hi ha una creixent necessitat evacuar ràpidament i amb eficàcia a les persones que viuen en estos xalets, com ja va passar amb La Llacuna» en l’incendi de la Serra de l´Almirall.
La carretera que uneix Pego amb l’Atzúvia, la Vall de Gallinera, Alcalà i Ebo deixa al seu pas paisatges rústics amb una orografia escarpada i d’una bellesa incalculable. A més, entre les muntanyes s’amaguen els nuclis històrics de població que s’han desenvolupat davall el recer de la naturalesa i de l’agricultura com a motor de la seua economia. Han passat dècades immutables enfront d’una dràstica transformació en els municipi de la costa.