El Club de Caça i Pesca de Pego vol fer partícip tot el poble del nou concurs nocturn de paelles que va inaugurar estes Festes

Una trentena de paella van concursar en esta primera edició que s’ha obert al públic. Apuntava José Maria Pascual, president del Club de Caça que «no volem vincular esta festa als caçadors perquè volem que siga per a tot el poble. A vore si fem un dia de germanor tota classe de gent: joves, vells, caçadors, etc».

Dissabte, 17 de juny, el segon dia de festes va tenir lloc el I concurs nocturn de paelles. Este va estar organitzat pel Club de Caça i Pesca de Pego i es va desenvolupar a l’encreuament entre el carrer Calvari Vell i el carrer Benigembla. Una trentena de paella van concursar en esta primera edició que s’ha obert al públic, ja que, com explicava per a Ràdio Pego el president del Club, José Maria Pascual, «les paelles ací les hem fet més voltes els caçadors» però de dia, el que comporta «patir moltíssima calor» i, observant que és el que es fa en altres pobles de la rodalia, com són Els Poblets, El Verger o Tavernes, comprovant que allí este tipus de concursos nocturns «són un èxit», van decidir provar i obrir la festivitat al poble. De fet, apuntava José Maria Pascual que «no volem vincular esta festa als caçadors perquè volem que siga per a tot el poble. A vore si fem un dia de germanor tota classe de gent: joves, vells, caçadors, etc».

Ressaltava Pascual que «en els últims anys, en el concurs de paelles de la Falla la Font, les han guanyades gent caçadora perquè són els que van de paella, perquè és el que divertix el caçador».

Estes paelles fan ús de carn de caça o, almenys és la preferència. No obstant això, reconeixia el president del Club de Caça que «no a tot el món agrada», però com ho saben «tenen el truc de guisar-la i, sinó els ho dius [no ho noten], és una paella exquisida», concloïa Pascual. El truc, confessava, està en «guisar-la molt per llevar-li eixe gust a caça».

Explicava el president del Club de Caça de Pego que, fa un temps enrere la societat comptava amb 1.300 socis, el que implicava, segons assenyalava que «tot el poble era caçador». Veladament, entre línies, venia a dir que el nombre ha disminuït en els últims anys. I també que els costums els han hagut de modificar. I és que explicava que «els mateixos caçadors sabem cap a on va la caça i ara la tendència és a respectar més les coses, perquè no es fa tanta caça com abans. Aleshores tots cada volta respectem més i sabem el que hem de fer». Apuntava que la tendència és a convertir la caça més bé en «un esport de tir al plat», tot i que reconeixia que, «mentre podem caçar, cacem». I de fet, assegurava que «tot el que cacem, es caça perquè hi ha excés», com és el cas del porc senglar o la polleta d’aigua i, sinó es fes [si no es cacés] «hi hauria problemes de superpoblació». 

Fa poc aconseguien que des de Generalitat els donaren el vist-i-plau per a poder realitzar esperes nocturnes de porcs senglars al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva.