«El comerç local morirà degut a l’arribada de multinacionals» associades al PAI Pego Golf, denunciaren dissabte a la plaça de l’Ajuntament els portaveus de l’Assemblea ‘Guaitem la terra’
El vessant econòmic és un dels arguments que ha portat al naixement de l’Assemblea ‘Guaitem la terra’ que té com a objectiu aturar el pla d’actuació integrada. Consideren que comporta reproduir un model que ja existix molt a prop, com és Oliva Nova Golf. De dur-se a terme el projecte des de l’assemblea recentment creada denuncien que «ocuparà més superfície que la zona urbana i industrial de Pego, sense comptar Penya Roja i Monte Pego» i que regaran el futur camp de golf «de l’aigua de la depuradora de Pego, fonamental per a l’aportació hídrica de la marjal».
_____________________
Sota una pluja inesperada, dissabte al migdia es va presentar a Pego l’assemblea ‘Guaitem la Terra’ que té com a objectiu aturar el PAI Pego-Golf. El projecte, aprovat inicialment el 2005, comprén una superfície superior a 1.600.000 metres quadrats de sòl i actualment té recorreguda, davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, l’alternativa tècnica, com explicava Marta, portaveu de l’Assemblea.
Partint d’esta realitat la pregunta que es fan des de ‘Guaitem la terra’ és «i ara què?» i per això este cap de setmana es presentaven en públic i ho feien amb una concentració a la plaça de l’Ajuntament. Diumenge passejaven pels terrenys que inclou el macroprojecte per veure, sobre el terreny, l’afectació que hi tindrà la seua construcció.
Dissabte, però, durant la presentació avançaven perquè s’han organitzat un grup de veïns i veïnes del poble per a intentar aturar el PAI Pego Golf. I per explicar una de les raons que els porten a fer-ho, agafaven el testimoni del col·lectiu ‘Els defensors de l’aigua’ nascut arran de la guerra de l’aigua de 1984. Aleshores afirmaven «sabrem gestionar l’aigua. Exigirem responsabilitats» i això, assegurava Miquel, també portaveu de l’assemblea, és el que estaven fent i per això també instaven «l’Ajuntament de Pego a posar tots els mecanismes necessaris per aturar aquesta aberració urbanística».
L’Assemblea no és aliena a l’existència de centenars de propietaris en la zona afectada pel PAI i per això els interpel·laven directament i els preguntaven si saben «el cost que suposaran els treballs d’urbanització; a més de la inseguretat jurídica i econòmica que pot suposar que es quede a mig fer».
A la societat pegolina, en general, els explicaven que el «projecte ocuparà més superfície que la zona urbana i industrial de Pego, sense comptar Penya Roja i Monte Pego», que «Pego té 3 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable i en 2021 tenia un 21% d’habitatges buits» i per això «consideren que Pego no necessita requalificar 1.6 milions de metres quadrats i construir 1.300 habitatges nous».
Recorden que el PAI Pego Golf està situat a «escassos metres del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva» i que està previst que el camp de golf es regue amb l’aigua que utilitzen les 1.300 cases i «l’aigua de la depuradora de Pego, fonamental per a l’aportació hídrica de la Marjal» i tornaven a recuperar allò que es deia durant la guerra de l’aigua ara fa 40 anys.
Denunciaven que l’actual agent urbanitzador és Construcciones Hispano Germanas (CHG), la mateixa empresa que ha desenvolupat i gestiona Oliva Nova Golf que «ha sigut multada per extraure més aigua de la concedida de l’aqüífer de les Aigües de Pego» i això els portava a afirmar que «estem davant d’un agent urbanitzador acostumat a fer negoci dels nostres recursos».
L’assemblea ‘Guaitem la terra’ també vaticinava com a «tocat de mort si el PAI Pego Golf es desenvolupa el comerç local» perquè, indicaven, que el projecte porta associat un hotel, una hípica i un centre comercial i, sobre este últim asseguraven que comportarà «l’arribada de multinacionals i grans empreses» que provocaran «la destrucció del teixit comercial municipal» i com a exemple posaven allò ocorregut a Ondara.
Per estes i altres qüestions, concloïen els portaveus de l’assemblea ‘Guaitem la terra’ que «ni els propietaris ni la societat pegolina guanyarem res d’açò» i emplaçaven la gent a unir-se a la lluita perquè Pego no reproduïsca un model que qualifiquen de «misèria» perquè, segons les dades econòmiques «la Marina Alta és una de les comarques amb les taxes de pobresa més altes del País Valencià» i el que volen, asseguren és un «futur digne per a les actuals i les futures generacions».