“El cultiu de l’arròs és tan necessari per a la seua conservació com el parc ho és per a la valoració d’aquest cultiu”
Afirmava Carlos Linares, Director del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva en la seua intervenció a les I Jornades de l’arròs de Pego. La Conselleria d’Infrastructures, Territori i Mediambient considera “imprescindible que la gestió d’un parc natural com és este passa per un enteniment absolut entre el que és l’administració i els usuaris i legítims propietaris de les més de 3.500 parcel•les que composen la marjal”.
Un dels ponents de les I Jornades de l’arròs de Pego va ser el Director del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, Carlos Linares que va qualificar com “necessari estar perquè la divulgació i la posada en valor d’un dels actius principals ambientals i socioeconòmics del Parc Natural ens ha de servir per a diferenciar allò positiu per al parc”. En esta línia Linares va afirmar que “el cultiu de l’arròs és tan necessari per a la seua conservació com el parc ho és per a la valoració d’aquest cultiu”. I és que recordava el director de l’aiguamoll que “els cànons de qualitat” comporten que “un producte que es vullga fer un lloc […] ha de destacar, entre d’altres, […] pel respecte al mediambient i la sostenibilitat”.
No amagava Carlos Linares el fet que “el cultiu de l’arròs suposa una alteració de les condicions naturals originals del Parc Natural”. Un fet que es compensa, ressaltava Linares perquè “complix un paper determinant per a la conservació de l’aiguamoll”. El cultiu de l’arròs fa, entre d’altres, “de filtre biològic al Parc Natural. També “reduix la salinitat del sòl i juga un important paper en els processos de descontaminació”. Un altre dels beneficis als que apuntava el Director del Parc Natural és que “el permetre que estiga un territori inundat prolongadament afavorix l’existència d’una comunitat biològica molt important”.
Alhora, “la protecció que atorga el Parc Natural com a figura protegida per l’administració, garantix en un major grau les aportacions d’aigua que són necessàries per al cultiu de l’arròs”, completava el Director de la marjal. Carlos Linares recordava també la característica de l’aigua que nodrix el Parc Natural, “de molta qualitat”, el que li “proporciona un valor afegit al producte”, afirmava Linares.
Acabava el Director del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva amb un missatge de la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Mediambient al respecte de la convivència dels diferents agents que actuen a l’aiguamoll. Així, l’administració autonòmica, apuntava Carlos Linares, considera “imprescindible que la gestió d’un parc natural com és este […] passa per un enteniment absolut entre el que és l’administració i els usuaris i legítims propietaris de les més de 3.500 parcel•les que composen la marjal, de les quals més de 1.000 són arrossar, en una localitat com la de Pego per a la que tant ha significat el cultiu de l’arròs en èpoques passades i tan d’arrelament social té l’anomenada terra d’arròs”. Incidia Linares en el fet que “este enteniment és clau i necessari per al benefici col•lectiu, tant en aspectes ambientals com socials i econòmics, sempre considerant com objectiu de fons la conservació del Parc Natural”.
Un dels ponents de les I Jornades de l’arròs de Pego va ser el Director del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, Carlos Linares que va qualificar com “necessari estar perquè la divulgació i la posada en valor d’un dels actius principals ambientals i socioeconòmics del Parc Natural ens ha de servir per a diferenciar allò positiu per al parc”. En esta línia Linares va afirmar que “el cultiu de l’arròs és tan necessari per a la seua conservació com el parc ho és per a la valoració d’aquest cultiu”. I és que recordava el director de l’aiguamoll que “els cànons de qualitat” comporten que “un producte que es vullga fer un lloc […] ha de destacar, entre d’altres, […] pel respecte al mediambient i la sostenibilitat”.
No amagava Carlos Linares el fet que “el cultiu de l’arròs suposa una alteració de les condicions naturals originals del Parc Natural”. Un fet que es compensa, ressaltava Linares perquè “complix un paper determinant per a la conservació de l’aiguamoll”. El cultiu de l’arròs fa, entre d’altres, “de filtre biològic al Parc Natural. També “reduix la salinitat del sòl i juga un important paper en els processos de descontaminació”. Un altre dels beneficis als que apuntava el Director del Parc Natural és que “el permetre que estiga un territori inundat prolongadament afavorix l’existència d’una comunitat biològica molt important”.
Alhora, “la protecció que atorga el Parc Natural com a figura protegida per l’administració, garantix en un major grau les aportacions d’aigua que són necessàries per al cultiu de l’arròs”, completava el Director de la marjal. Carlos Linares recordava també la característica de l’aigua que nodrix el Parc Natural, “de molta qualitat”, el que li “proporciona un valor afegit al producte”, afirmava Linares.
Acabava el Director del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva amb un missatge de la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Mediambient al respecte de la convivència dels diferents agents que actuen a l’aiguamoll. Així, l’administració autonòmica, apuntava Carlos Linares, considera “imprescindible que la gestió d’un parc natural com és este […] passa per un enteniment absolut entre el que és l’administració i els usuaris i legítims propietaris de les més de 3.500 parcel•les que composen la marjal, de les quals més de 1.000 són arrossar, en una localitat com la de Pego per a la que tant ha significat el cultiu de l’arròs en èpoques passades i tan d’arrelament social té l’anomenada terra d’arròs”. Incidia Linares en el fet que “este enteniment és clau i necessari per al benefici col•lectiu, tant en aspectes ambientals com socials i econòmics, sempre considerant com objectiu de fons la conservació del Parc Natural”.