El Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva celebra el seu 30é aniversari amb unes jornades divulgatives
Divendres, dissabte i diumenge hi ha organitzades un ampli ventall d’activitats per commemorar este període de protecció d’una zona humida rica en biodiversitat, que actua com a reserva hídrica i és refugi de nombroses espècies. Per preservar la seua enorme importància ecològica, es va fer el pas ara fa 30 anys, de declarar-la parc natural. Per a la tècnica en educació ambiental del PN, Silvia Raya de Miguel, «La declaració de la Marjal com a Parc Natural va suposar un pas fonamental per a la conservació d’un dels ecosistemes més importants i valuosos del nostre territori».
________________
Els valors ambientals, paisatgístics i culturals de la marjal de Pego-Oliva van motivar la seua declaració com a parc natural. Esta es va publicar el 27 de desembre de 1994, mitjançant la disposició addicional tercera de la Llei 11/94, de la Generalitat, d’Espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Des d’aleshores la Marjal «actua com a reserva hídrica» perquè, explica la tècnica en educació ambiental del Parc Natural, Silvia Raya de Miguel, la zona humida «juga un paper clau en la regulació hídrica i en la mitigació i adaptació front al canvi climàtic». Però esta riquesa en aigua també li permet ser «refugi de nombroses espècies d’aus, d’amfibis, flora aquàtica», el que la convertix en «un espai ric en biodiversitat». De fet, donada la seua gran rellevància, el Parc Natural també està inclòs en el Conveni Ramsar de protecció mundial de zones humides, es troba dins de la xarxa Natura 2000 de la UE i també és zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Tot sumat li conferix al paratge «una enorme importància ecològica», resumia Raya de Miguel.
Esta zona humida situada entre les províncies de València i Alacant, en els muncipis d’Oliva i Pego, té una extensió de 1.255 hectàrees i es troba en el centre de la ferradura muntanyosa formada per les serres de Mostalla, Migdia i Segària. 
La fragilitat de molts ecosistemes imposava fa 30 anys, i ho continua fent ara, condicions molt particulars a les iniciatives de conservació, alhora que obligava també a reconéixer la necessitat d’adquirir el compromís de restaurar i recuperar espais i hàbitats degradats. Tot això, apuntava la Llei 11/94, s’havia de fer «de forma compatible amb el manteniment i el desenvolupament de l’activitat socioeconòmica, amb criteris d’ús sostingut dels recursos naturals i la recerca de models innovadors d’eco desenvolupament».
En este sentit, assenyala la tècnica en educació ambiental del Parc Natural que amb la declaració, «no només es protegix el patrimoni natural, sinó que també es posa en valor la relació històrica i cultural que ha tingut la població amb aquest entorn». I és que ja sabem que Pego viu cara a la Marjal i molta gent hi tenia terres. En este sentit, la llei es fa pensant en «afavorir un model de desenvolupament sostenible basat en el respecte i la convivència en la natura», apunta Silvia Raya de Miguel.
Per a celebrar l’efemèride i totes les seues implicacions, la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori responsable del parc, ha organitzat unes jornades divulgatives que inclouen activitats pensades per a tots els públics. L’objectiu és «fomentar el coneixement, l’estima i la implicació ciutadana en la conservació del parc natural», assenyalava Silvia Raya de Miguel.
Una altra de les finalitats de les distintes activitats que este cap de setmana tenen lloc a Pego i al mateix Parc Natural és la de «reforçar el vincle entre la comunitat, entre el poble i la marjal i recordar la importància de continuar treballant per a garantir la seua protecció per a les futures generacions», ressaltava la tècnica en educació ambiental del Parc Natural.