El plàstic domina la jornada de voluntariat de Pego Viu dedicada a netejar el naixement del riu Racons

Les deixalles arreplegades durant el matí de dissabte van ser més de les esperades. Esta setmana, en una segona fase del projecte seleccionat per a ‘Libera’, Pego Viu classificarà i pesarà tot allò que es va traure del Racons. Unes dades que després seran publicades a nivell estatal junt i que quantificaran els residus per metre quadrat que tenen els rius de l’estat. Esta jornada té, entre d’altres objectius, conscienciar la ciutadania sobre la contaminació de les aigües i mobilitzar-la per tal de mantenir els espais naturals afectats per l’acumulació de fem lliures d’eixe fem per a millorar la qualitat del seu entorn.

El passat 10 de març, Pego Viu va dur endavant una nova jornada de voluntariat, esta vegada dedicada a la neteja del naixement del riu Racons. Es tractava de posar en pràctica el projecte presentat a l’any passat a la primera convocatòria d’apadrinaments d’Espais Naturals convocada per SEO/BirdLife en aliança amb Ecoembes dins el projecte ‘Libera, natura sense fem’. A la convocatòria es van presentar 97 iniciatives i se’n van seleccionar finalment 50 que apleguen tot un conjunt d’activitats al voltant de l’eliminació de residus i deixalles de rius, muntanyes i platges. 15 d’eixes propostes estan dedicades als rius, com és la que va presentar Pego Viu, l’única de la província d’Alacant.

El projecte del Riu Racons consta de 2 fases o jornades. La primera va ser la de dissabte i es va centrar en l’eliminació de residus sòlids del llit del riu. Una jornada que, a més de la trentena de persones voluntàries, va comptar amb la col·laboració de l’Equip Tècnic de la Unitat de Gestió del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva i l’Ajuntament de Pego que va deixar dos barques per a poder realitzar la tasca.

Un dels components de Pego Viu, Nèstor Portes, va treballar dins l’aigua en la part inicial del riu Racons, al voltant del seu naixement, ja que es tracta d’una zona poc fonda on les barques no poden navegar. Però calia estar dins l’aigua per a poder anar agafant botelles, llaunes, sacs de plàstic i altres objectes que es van anar trobant al llarg del primer quilòmetre i mig.

Recordava Nèstor Portes que Libera té com a objectiu deixar lliure de Basuraleza la terra. Amb este terme es definixen els «residus generats per l’ésser humà i abandonats en la natura». Es tracta, per tant, «d’elements generats per les persones que alteren l’equilibri dels ecosistemes» i que es convertixen en «agents del canvi global que afecta les espècies i espais naturals». Des de Libera han batejat amb Basuraleza el «greu problema que amenaça, de forma sigil·losa, amb l’alteració dels entorns naturals, tot el planeta». La solució, asseguren des de Seo/BirdLife i Ecoembes, passa per cada persona individualment. Cal prendre consciència del que passa i actuar per evitar-ho.

És per això que l’objectiu de Libera i de totes les iniciatives que han estat seleccionades en la primera convocatòria d’apadrinaments d’Espais Naturals, com la de Pego Viu, és «conscienciar i mobilitzar la ciutadania per a mantenir els espais naturals alliberats de fem». Per aconseguir-ho s’actua des de tres esferes: coneixement, prevenció i participació.

La neteja del riu Racons es va fer des del naixement i durant el primer quilòmetre i mig. Una zona que Pego Viu volia deixar neta de residus, extraient-los tots. Esta setmana el col·lectiu continuarà la tasca iniciada dissabte passat classificant, pesant i descrivint els residus extrets. Les dades que s’obtinguen s’inclouran en una campanya d’àmbit estatal que «registrarà els residus que hi ha als rius per poder prendre les mesures pertinents» i es publicarà «la quantitat de residus per metre quadrat que tenen els rius».

La majoria de residus que van traure del riu Racons, explicava Nèstor Portes, eren plàstics: sacs provinents de l’agricultura, botelles, llaunes. Però també es van trobar amb balons, bidons i fins i tot pneumàtics. Així mateix, es va extraure algun element de vidre i es van trobar borses de fem, al camí, que la gent les havia deixades allí en comptes de tirar-les al contenidor.

Apuntava el membre de Pego Viu que la quantitat de fem «està sobrepassant la primera estimació que teníem de quantitat de residus». Una de la trentena de persones voluntàries que van participar en la jornada de neteja del Racons de Pego Viu, Rosa Mari, comentava que, tot i estar avisada que el riu estaria prou brut, el trobat «superava les expectatives».

D’altra banda, apuntava Rosa Mari que «el paratge convidava a formar part del voluntariat» que, nombrós, va permetre que condira la feina. Una altra voluntària, Pau, incidia en este aspecte, el del paratge. Comentava que «realment mai havia estat» i destacava «com de bonic és», convidant a tot el món a visitar-lo i «a mantindre’l net».

Explicava esta voluntària que, una de les coses de les que s’havia assabentat durant la jornada de neteja del naixement del Racons és que «tota la brutícia que li arriba al riu des del barranc de la Morca és del poble, del que es tira al carrer i que, en ploure, és arrossegat per l’aigua fins allí». D’ahí la importància de la conscienciació, «perquè a poc a poc anem canviant les coses», com desitjava Nèstor Portes, un dels components del col·lectiu Pego Viu.