El PP de Pego proposa que, l’assignació als regidors dels Ajuntaments que ho sol·liciten, siga de fins al 75% de la jornada
Esta moció la remet la Diputació d’Alacant i té com a objectiu promoure «un debat i reflexió sobre el règim de dedicació dels regidors i diputats de tots els municipis i diputacions de la Comunitat Valenciana, així com del nombre d’assessors i personal eventual a assignar a cada grup polític». Ho fa quan la Llei de Règim Local aprovada per l’actual Govern d’Espanya en 2013 limita als ajuntaments el nombre d’assignacions i personal eventual tenint en compte la seua població. La moció no va tenir suficients vots a favor per a ser aprovada.
Durant el ple ordinari de novembre es van presentar 4 mocions, dos presentades pel Partit Popular, una presentada per Compromís per Pego i una darrera presentada pel PSPV-PSOE.
La primera d’elles, presentada pel PP, és una moció remesa per la Diputació d’Alacant. Esta sol·licita, en un primer punt «incoar ─iniciar─ en tots els municipis de la Província d’Alacant l’adopció d’acords […] tendents a l’assignació als regidors dels seus respectius Ajuntaments que així ho sol·liciten, la dedicació a temps parcial fins al 75% de la jornada».
La moció que duu com a títol «un compromís per la qualitat democràtica», especifica que «la Diputació Provincial promourà dins de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies un debat i reflexió sobre el règim de dedicació dels regidors i diputats de tots els municipis i diputacions de la Comunitat Valenciana, així com del nombre d’assessors i personal eventual a assignar a cada grup polític representat en aquesta entitat. De la mateixa forma un sistema de retribucions adequada i ajustades a la realitat actual. I en tot cas, atenent als principis de pluralitat política i representació i a la tasca que exerceixen els representants públics, estiguin al govern o a l’oposició». Explica el punt que «l’objectiu d’aquest debat i reflexió ha de ser arribar a màxim consens en l’elaboració d’un decàleg que servisca de guia per a aplicar a tots els municipis d’aquesta comunitat, compatibilitzant en tot moment amb la necessària autonomia local de cada entitat».
Ana Ortolà, la portaveu popular, era l’encarregada de llegir la moció que explica que «la nostra Constitució conté una inequívoca garantia de l’autonomia dels Ajuntaments en tant que “entitat local” que gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos i l’organització de la seva estructura de govern i l’exercici de la funció de l’oposició política».
Amb esta premissa, la moció té dos objectiu fonamentals:
– «En primer terme, el superar els debats existents en els consistoris entre govern i oposició a propòsit del règim de dedicació als afers públics del seu municipi. És indispensable i beneficiós, tant per als ciutadans com per als seus Ajuntaments, deixar de banda les diferències i picabaralles passades, fruit d’errors i personalismes. És el moment de donar pas de manera decidida i unida, a totes les forces polítiques amb representació municipal, i centrar la direcció política i els debats en les idees per regenerar les institucions, millorar els serveis i atenció a la ciutadania. En definitiva, de posar en el centre de l’acció i preocupació dels representants públics els interessos dels que els han elegit, els ciutadans del municipi».
– «En segon lloc, aprofundir en el concepte de qualitat democràtica. L’oposició, entesa sota la definició de Dahl, és l’activitat dirigida a controlar l’acció del govern, condicionant i influint en l’orientació del mateix en base a una diversa trajectòria programàtica. D’altra banda, l’article 12.1 del Reial Decret 2568/1986 entén que “els membres de les corporacions locals tenen el dret i el deure d’assistir, amb veu i vot, a les sessions del Ple i a les d’aquells altres òrgans col·legiats que formen part”».
Descriu la moció que «un representant públic, d’una banda, ha de preparar de manera correcta i eficaç les sessions, podent accedir a la documentació, contrastar-la i debatre-la. Però d’altra banda, deu i se li exigeix anar més enllà de les propostes sotmeses a debat i recollides en l’ordre del dia, dedicant el seu temps i ocupació a escoltar, recollir i posar sobre la taula del govern municipal aquells assumptes que li transmeten des de diferents col·lectius, associacions i persones, a les que representa».
És per això que, basant-se en «les exigències ciutadanes en matèria de qualitat democràtica i de recepció de les seves necessitats per part dels regidors, que han estat elegits democràticament;», la demana és múltiple: «l’assignació als regidors dels seus respectius Ajuntaments que així ho sol·liciten, la dedicació a temps parcial fins al 75% de la jornada», «un debat i reflexió sobre el règim de dedicació dels regidors i diputats de tots els municipis i diputacions de la Comunitat Valenciana, així com del nombre d’assessors i personal eventual a assignar a cada grup polític representat en aquesta entitat», el «compliment de tota la normativa siga aplicable en matèria de Transparència i Bon Govern» i la promoció de «totes les iniciatives i instruments permetin la màxima participació de la ciutadania en els assumptes del municipi».
La representant de Volem Pego, Irene Sendra, va qualificar la moció de «molt interessant perquè es normalitze la situació dels regidors de l’Ajuntament de Pego i que es cree un precedent per a futures legislatures». Declarava que si s’aplicara la moció desapareixerien els regidors de 1ª i de 2ª categoria. També manifestava que li sembla «fonamental que hi haja transparència en este ajuntament» i demanava que «es pose en marxa, ja que hi ha una Conselleria de Transparència». Pel que respecta a les iniciatives participatives, la representant de Volem Pego, recordava que «des d’este estiu estem intentant que canvien l’horari del ple, que es pose de vesprada per a què puga vindre més gent». «Creure’ns de veritat que la participació és necessària», reclamava.
Ciutadans de Pego no era tan indulgent. Carmelo Ortolà qualificava el tema de «delicat» i observava que la Diputació d’Alacant insta als ajuntaments quan, comentava, la Diputació d’Alacant el que hauria de fer «és instar al Govern central a què canvie la Llei». Es referix el portaveu de Ciutadans de Pego a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Esta, en l’article 75 ter., de l’apartat de Régimen de dedicaciones exclusivas y parciales especifica la limitació en el nombre dels càrrecs públics de les entitats locals amb dedicació exclusiva depenent de la població. Pego estaria en el subapartat e) que detalla que «En los Ayuntamientos de Municipios con población comprendida entre 10.001 y 15.000 habitantes, los miembros que podrán prestar sus servicios en régimen de dedicación exclusiva no excederá de cinco».
Reconeixia Carmelo Ortolà que «és veritat que la gent que perd temps ací deu cobrar-lo, estic completament d’acord» i és per això que, avançava, Ciutadans de Pego anava a abstindre’s en la votació. Llançava una última reflexió: «Algú ha pensat que va a costar-li això a l’Ajuntament de Pego?».
Ana Ortolà li contestava a Carmelo Ortolà que, «si hi ha voluntat i diàleg hi ha maneres d’articular estes fórmules, no necessàriament s’ha de modificar la llei». El portaveu de Ciutadans de Pego li assegurava que, «per molta voluntat i molt de diàleg que hi haja, si no hi ha diners, poc es pot fer».
Compromís per Pego coincidia en la valoració de Carmelo Ortolà i també en el fons de la proposta. No obstant això, posaven una condició per a votar a favor de la moció. Que s’eliminara el punt 1 dels acords. Àngel Oltra explicava que demanen la seua eliminació perquè «pensem que això ja està regulat en la Llei de bases de règim local i que no té sentit posar-ho ahí». A esta demanada la portaveu popular responia que «la moció es íntegra», és a dir, que no acceptaven la proposta d’eliminació del punt 1.
Els socialistes també estaven d’acord en el raonament del portaveu de Ciutadans de Pego. No obstant, Enrique Moll declarava que la moció té tota la raó. En este sentit Moll manifestava que «tots sabem la manera que tenen alguns partits de governar quan estan a l’oposició o a l’equip de govern; la vara de mesurar la tenen completament diferent». Acte seguit criticava que va estar dos anys d’alcalde sense sou «perquè els partits de l’oposició em van amenaçar que, si em posava un sou, havia d’acomiadar a un càrrec de confiança dels que tenia». El popular Javier Gascó li preguntava a Moll si no cobrava res o si cobrava per assistències durant el període que esmentava. Enrique Moll rectificava i afirmava que cobrava per assistències, tot i que afegia que «estava tot el dia a l’Ajuntament».
El socialista defensava que el que s’ha de fer és «articular una llei» que regule tot això. D’altra banda, calculava a grans trets el que costaria a l’Ajuntament que els 17 regidors/es tingueren retribucions, seria al voltant de «400.000€ més en jornals que hauria de pagar este ajuntament d’aprovar esta mesura». Concloïa que, «si una llei ens obliga, ho farem».
Ana Ortolà explicava que la Diputació d’Alacant ha passat una circular als ajuntament amb una sèrie de mecanismes per poder aplicar la moció. Sobre este extrem discrepava l’alcalde Enrique Moll, assegurant que en eixa circular no hi ha «una articulació de com s’ha de fer i no dóna uns passos a seguir».
La moció no era aprovada ja que obtenia 3 vots a favor (2 del PP i 1 de Volem Pego), 2 abstencions (de Ciutadans de Pego) i 11 vots en contra (7 del PSPV-PSOE i 4 de Compromís per Pego).
Durant el ple ordinari de novembre es van presentar 4 mocions, dos presentades pel Partit Popular, una presentada per Compromís per Pego i una darrera presentada pel PSPV-PSOE.
La primera d’elles, presentada pel PP, és una moció remesa per la Diputació d’Alacant. Esta sol·licita, en un primer punt «incoar ─iniciar─ en tots els municipis de la Província d’Alacant l’adopció d’acords […] tendents a l’assignació als regidors dels seus respectius Ajuntaments que així ho sol·liciten, la dedicació a temps parcial fins al 75% de la jornada».
La moció que duu com a títol «un compromís per la qualitat democràtica», especifica que «la Diputació Provincial promourà dins de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies un debat i reflexió sobre el règim de dedicació dels regidors i diputats de tots els municipis i diputacions de la Comunitat Valenciana, així com del nombre d’assessors i personal eventual a assignar a cada grup polític representat en aquesta entitat. De la mateixa forma un sistema de retribucions adequada i ajustades a la realitat actual. I en tot cas, atenent als principis de pluralitat política i representació i a la tasca que exerceixen els representants públics, estiguin al govern o a l’oposició». Explica el punt que «l’objectiu d’aquest debat i reflexió ha de ser arribar a màxim consens en l’elaboració d’un decàleg que servisca de guia per a aplicar a tots els municipis d’aquesta comunitat, compatibilitzant en tot moment amb la necessària autonomia local de cada entitat».
Ana Ortolà, la portaveu popular, era l’encarregada de llegir la moció que explica que «la nostra Constitució conté una inequívoca garantia de l’autonomia dels Ajuntaments en tant que “entitat local” que gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos i l’organització de la seva estructura de govern i l’exercici de la funció de l’oposició política».
Amb esta premissa, la moció té dos objectiu fonamentals:
– «En primer terme, el superar els debats existents en els consistoris entre govern i oposició a propòsit del règim de dedicació als afers públics del seu municipi. És indispensable i beneficiós, tant per als ciutadans com per als seus Ajuntaments, deixar de banda les diferències i picabaralles passades, fruit d’errors i personalismes. És el moment de donar pas de manera decidida i unida, a totes les forces polítiques amb representació municipal, i centrar la direcció política i els debats en les idees per regenerar les institucions, millorar els serveis i atenció a la ciutadania. En definitiva, de posar en el centre de l’acció i preocupació dels representants públics els interessos dels que els han elegit, els ciutadans del municipi».
– «En segon lloc, aprofundir en el concepte de qualitat democràtica. L’oposició, entesa sota la definició de Dahl, és l’activitat dirigida a controlar l’acció del govern, condicionant i influint en l’orientació del mateix en base a una diversa trajectòria programàtica. D’altra banda, l’article 12.1 del Reial Decret 2568/1986 entén que “els membres de les corporacions locals tenen el dret i el deure d’assistir, amb veu i vot, a les sessions del Ple i a les d’aquells altres òrgans col·legiats que formen part”».
Descriu la moció que «un representant públic, d’una banda, ha de preparar de manera correcta i eficaç les sessions, podent accedir a la documentació, contrastar-la i debatre-la. Però d’altra banda, deu i se li exigeix anar més enllà de les propostes sotmeses a debat i recollides en l’ordre del dia, dedicant el seu temps i ocupació a escoltar, recollir i posar sobre la taula del govern municipal aquells assumptes que li transmeten des de diferents col·lectius, associacions i persones, a les que representa».
És per això que, basant-se en «les exigències ciutadanes en matèria de qualitat democràtica i de recepció de les seves necessitats per part dels regidors, que han estat elegits democràticament;», la demana és múltiple: «l’assignació als regidors dels seus respectius Ajuntaments que així ho sol·liciten, la dedicació a temps parcial fins al 75% de la jornada», «un debat i reflexió sobre el règim de dedicació dels regidors i diputats de tots els municipis i diputacions de la Comunitat Valenciana, així com del nombre d’assessors i personal eventual a assignar a cada grup polític representat en aquesta entitat», el «compliment de tota la normativa siga aplicable en matèria de Transparència i Bon Govern» i la promoció de «totes les iniciatives i instruments permetin la màxima participació de la ciutadania en els assumptes del municipi».
La representant de Volem Pego, Irene Sendra, va qualificar la moció de «molt interessant perquè es normalitze la situació dels regidors de l’Ajuntament de Pego i que es cree un precedent per a futures legislatures». Declarava que si s’aplicara la moció desapareixerien els regidors de 1ª i de 2ª categoria. També manifestava que li sembla «fonamental que hi haja transparència en este ajuntament» i demanava que «es pose en marxa, ja que hi ha una Conselleria de Transparència». Pel que respecta a les iniciatives participatives, la representant de Volem Pego, recordava que «des d’este estiu estem intentant que canvien l’horari del ple, que es pose de vesprada per a què puga vindre més gent». «Creure’ns de veritat que la participació és necessària», reclamava.
Ciutadans de Pego no era tan indulgent. Carmelo Ortolà qualificava el tema de «delicat» i observava que la Diputació d’Alacant insta als ajuntaments quan, comentava, la Diputació d’Alacant el que hauria de fer «és instar al Govern central a què canvie la Llei». Es referix el portaveu de Ciutadans de Pego a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Esta, en l’article 75 ter., de l’apartat de Régimen de dedicaciones exclusivas y parciales especifica la limitació en el nombre dels càrrecs públics de les entitats locals amb dedicació exclusiva depenent de la població. Pego estaria en el subapartat e) que detalla que «En los Ayuntamientos de Municipios con población comprendida entre 10.001 y 15.000 habitantes, los miembros que podrán prestar sus servicios en régimen de dedicación exclusiva no excederá de cinco».
Reconeixia Carmelo Ortolà que «és veritat que la gent que perd temps ací deu cobrar-lo, estic completament d’acord» i és per això que, avançava, Ciutadans de Pego anava a abstindre’s en la votació. Llançava una última reflexió: «Algú ha pensat que va a costar-li això a l’Ajuntament de Pego?».
Ana Ortolà li contestava a Carmelo Ortolà que, «si hi ha voluntat i diàleg hi ha maneres d’articular estes fórmules, no necessàriament s’ha de modificar la llei». El portaveu de Ciutadans de Pego li assegurava que, «per molta voluntat i molt de diàleg que hi haja, si no hi ha diners, poc es pot fer».
Compromís per Pego coincidia en la valoració de Carmelo Ortolà i també en el fons de la proposta. No obstant això, posaven una condició per a votar a favor de la moció. Que s’eliminara el punt 1 dels acords. Àngel Oltra explicava que demanen la seua eliminació perquè «pensem que això ja està regulat en la Llei de bases de règim local i que no té sentit posar-ho ahí». A esta demanada la portaveu popular responia que «la moció es íntegra», és a dir, que no acceptaven la proposta d’eliminació del punt 1.
Els socialistes també estaven d’acord en el raonament del portaveu de Ciutadans de Pego. No obstant, Enrique Moll declarava que la moció té tota la raó. En este sentit Moll manifestava que «tots sabem la manera que tenen alguns partits de governar quan estan a l’oposició o a l’equip de govern; la vara de mesurar la tenen completament diferent». Acte seguit criticava que va estar dos anys d’alcalde sense sou «perquè els partits de l’oposició em van amenaçar que, si em posava un sou, havia d’acomiadar a un càrrec de confiança dels que tenia». El popular Javier Gascó li preguntava a Moll si no cobrava res o si cobrava per assistències durant el període que esmentava. Enrique Moll rectificava i afirmava que cobrava per assistències, tot i que afegia que «estava tot el dia a l’Ajuntament».
El socialista defensava que el que s’ha de fer és «articular una llei» que regule tot això. D’altra banda, calculava a grans trets el que costaria a l’Ajuntament que els 17 regidors/es tingueren retribucions, seria al voltant de «400.000€ més en jornals que hauria de pagar este ajuntament d’aprovar esta mesura». Concloïa que, «si una llei ens obliga, ho farem».
Ana Ortolà explicava que la Diputació d’Alacant ha passat una circular als ajuntament amb una sèrie de mecanismes per poder aplicar la moció. Sobre este extrem discrepava l’alcalde Enrique Moll, assegurant que en eixa circular no hi ha «una articulació de com s’ha de fer i no dóna uns passos a seguir».
La moció no era aprovada ja que obtenia 3 vots a favor (2 del PP i 1 de Volem Pego), 2 abstencions (de Ciutadans de Pego) i 11 vots en contra (7 del PSPV-PSOE i 4 de Compromís per Pego).