Els municipis defensen la proximitat de l’administració local
Està previst que demà dijous es debata al Congrés el projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, així com les nombroses esmenes a la totalitat plantejades per quasi tots els grups parlamentaris. Repassem algunes de les seues claus.
El projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, més conegut com a reforma local, serà debatut dijous en el Ple del Congrés. També es debatran les nombroses esmenes a la totalitat plantejades per quasi tots els grups parlamentaris.
Mentre que El Govern considera que la reforma de l’administració local aclarirà les competències, garantirà el finançament per part de les comunitats dels serveis que presten els ajuntaments i millorarà la transparència municipal, la majoria dels grups entén que és un atac a l’autonomia municipal i a la capacitat de representació dels alcaldes.
Esta és la postura que van visibilitzar uns 2.000 alcaldes i alcaldesses de totes les forces polítiques, excepte del PP, el passat diumenge. Entre d’altres coses, van posar de relleu que “el Govern presenta este text amb l’únic objectiu de complir la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària. I pretén basar-se en l’argument de la càrrega financera i econòmica que les corporacions locals signifiquen per a l’economia del país”. Segons els alcaldes i alcaldesses reunits diumenge a Madrid, “es tracta d’una afirmació sense fonament, ja que l’endeutament públic de les entitats locals està entorn del 4% del PIB, mentre que el seu dèficit conjunt públic total va arribar en 2012 el 0,3% i serà del 0% per al període 2013-2015”, per tant, entenen que “estem davant d’una apreciació errònia dels fins constitucionals de l’Administració Pública, que no són altres que servir eficaçment als interessos dels ciutadans i on les restriccions pressupostàries constituïxen una limitació que es respecta totalment per les corporacions locals, i no un fi en si mateix.”
El manifest dels alcaldes i alcaldesses de tots els grups polítics, excepte el PP, també expressa que “el text presentat, i que es pretén entre en vigor l’1 de gener del 2014, erosiona l’autonomia local no respectant les competències municipals, no té en compte els principis de proximitat i d’equitat en la prestació dels serveis públics, no respecta les competències de les comunitats autònomes ni les distintes peculiaritats i realitats històriques reconegudes en els respectius Estatuts de Autonomia i posa en perill la prestació dels servicis socials bàsics que tant necessiten els ciutadans en estos moments de dura crisi econòmica”.
Afirma el document que “el model proposat pel govern significarà una gran ineficiència en la prestació de serveis bàsics (arreplegada i tractament residus sòlids, neteja viària, abastiment domiciliari d’aigua potable, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies) però també en les prestacions socials fonamentals per a milions de ciutadans. Serveis d’atenció domiciliària, teleassistència, menors, discapacitat, inclusió d’immigrants, infància, dependència, majors… deixaran de ser prestats des del coneixement que proporciona la proximitat, perdran la seua qualitat i eventualment podrien deixar de donar cobertura a molts ciutadans”. Per tot això, conclou el text que la reforma de l’administració local presentada pel Govern central significa “Ineficiència i major cost per als ciutadans”.
I posen com exemple el que recull el projecte de Llei “en el cas dels municipis amb població inferior a 20.000 habitants”. Informen que “la nova redacció proposada pel govern de l’article 26.2 de la Llei de Bases, buida de contingut competencial a estos i disposa la prestació per les Diputacions de servicis bàsics, constituint el major atemptat a l’autonomia municipal i a l’eficiència en la prestació de serveis imaginable. Només provocarà serveis pitjors i més costosos”.
Esta qüestió va ser tractada en el plenari pegolí el passat mes de maig a proposta del PSPV-PSOE. Hui, un dia abans que es debata al Plenari del Congrés hem considerat interessant recuperar les veus de la corporació municipal al respecte.
La moció que el PSPV-PSOE va presentar aleshores proposava al plenari:
“ 1.- Reafirmar l’autonomia municipal entesa como la capacitat de decisió en tots els àmbits de la vida ciutadana, sense perjudici de la necessària coordinació de competències entre administracions, baix els principis de qualitat del servei, proximitat i subsidiarietat.
2.- Defensar i potenciar la Xarxa Pública de Serveis Socials d’Atenció Primaria, que ha demostrat al llarg del temps la seua capacitat per a arribar a qui més ho necessita, així com la eficiència del seu treball i la capacitat de generar ocupació.
3.- Demanar per tant, la retirada, per part del Govern de l’Avantprojecte de Llei per a la racionalització i sostenibilitat de l’administració local.
4.- Donar trasllat d’aquest acord al govern autonòmic”.
Des del Bloc-Compromís es creu que esta reforma “pretén allunyar l’administració de les persones i substituir-la que estan, com el govern autonòmic […] o les diputacions provincials, sobretot per a justificar la seua pròpia existència, ja que les Diputacions provincials només s’han demostrat eficaces per a actuar com a oficines d’ocupació de les persones properes al partit en el poder […] i ara, que semblava que tots els partits volien que desparegueren, les obrin de continguts”, denunciava la portaveu del Bloc-Compromís. Amb l’avantprojecte el que es fa és “substituir la gestió directa per part d’una administració propera com són els ajuntaments, coneixedora del seu entorn […] per una gestió molt més llunyana, per administracions o serveis privats que desconeixen els problemes i que, a més, no són bones gestores d’eixos serveis”.
Ciutadans de Pego apuntava que l’avantprojecte “el que està pensant és en administracions que hui són ineficaces i que no tenen cap tipus de feina, i estan intentant justificar-les” i assegurava que “qui coneixem els nostres problemes és Pego” i preguntava: “per què ens han de llevar la gestió directa?”. Recordava com s’està gestionant la Llei de Dependència, els diners que tarden en arribar i qüestionava la portaveu de Ciutadans de Pego “quina és l’eficàcia amb que ens gestionaran”.
El PP informava que anaven a abstenir-se. La seua portaveu, Maite Ferrándiz, comentava que “dins d’esta llei, hi ha molts punts que, com a polítics locals, sabedors de com funciona realment l’administració local, creiem que s’han de debatre i que no compartim al 100%”.
El passat 26 de juliol, en la roda de premsa del Consell de Ministres, quan s’aprovava la remissió del Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local al Congrés dels Diputats per a la seua tramitació parlamentària en les Corts Generals, s’anunciava que esta norma ha estat inspirada en el principi d”Una Administració, una competència’.
Es resumia la Llei en quatre objectius bàsics:
• Aclarir i simplificar les competències municipals per a evitar duplicitats amb les competències d’altres Administracions
• Racionalitzar l’estructura organitzativa de l’Administració Local, d’acord amb els principis d’eficiència i equilibri pressupostari
• Garantir un control financer i pressupostari més rigorós
• Afavorir l’activitat econòmica local amb mesures liberalitzadores
El projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, més conegut com a reforma local, serà debatut dijous en el Ple del Congrés. També es debatran les nombroses esmenes a la totalitat plantejades per quasi tots els grups parlamentaris.
Mentre que El Govern considera que la reforma de l’administració local aclarirà les competències, garantirà el finançament per part de les comunitats dels serveis que presten els ajuntaments i millorarà la transparència municipal, la majoria dels grups entén que és un atac a l’autonomia municipal i a la capacitat de representació dels alcaldes.
Esta és la postura que van visibilitzar uns 2.000 alcaldes i alcaldesses de totes les forces polítiques, excepte del PP, el passat diumenge. Entre d’altres coses, van posar de relleu que “el Govern presenta este text amb l’únic objectiu de complir la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària. I pretén basar-se en l’argument de la càrrega financera i econòmica que les corporacions locals signifiquen per a l’economia del país”. Segons els alcaldes i alcaldesses reunits diumenge a Madrid, “es tracta d’una afirmació sense fonament, ja que l’endeutament públic de les entitats locals està entorn del 4% del PIB, mentre que el seu dèficit conjunt públic total va arribar en 2012 el 0,3% i serà del 0% per al període 2013-2015”, per tant, entenen que “estem davant d’una apreciació errònia dels fins constitucionals de l’Administració Pública, que no són altres que servir eficaçment als interessos dels ciutadans i on les restriccions pressupostàries constituïxen una limitació que es respecta totalment per les corporacions locals, i no un fi en si mateix.”
El manifest dels alcaldes i alcaldesses de tots els grups polítics, excepte el PP, també expressa que “el text presentat, i que es pretén entre en vigor l’1 de gener del 2014, erosiona l’autonomia local no respectant les competències municipals, no té en compte els principis de proximitat i d’equitat en la prestació dels serveis públics, no respecta les competències de les comunitats autònomes ni les distintes peculiaritats i realitats històriques reconegudes en els respectius Estatuts de Autonomia i posa en perill la prestació dels servicis socials bàsics que tant necessiten els ciutadans en estos moments de dura crisi econòmica”.
Afirma el document que “el model proposat pel govern significarà una gran ineficiència en la prestació de serveis bàsics (arreplegada i tractament residus sòlids, neteja viària, abastiment domiciliari d’aigua potable, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies) però també en les prestacions socials fonamentals per a milions de ciutadans. Serveis d’atenció domiciliària, teleassistència, menors, discapacitat, inclusió d’immigrants, infància, dependència, majors… deixaran de ser prestats des del coneixement que proporciona la proximitat, perdran la seua qualitat i eventualment podrien deixar de donar cobertura a molts ciutadans”. Per tot això, conclou el text que la reforma de l’administració local presentada pel Govern central significa “Ineficiència i major cost per als ciutadans”.
I posen com exemple el que recull el projecte de Llei “en el cas dels municipis amb població inferior a 20.000 habitants”. Informen que “la nova redacció proposada pel govern de l’article 26.2 de la Llei de Bases, buida de contingut competencial a estos i disposa la prestació per les Diputacions de servicis bàsics, constituint el major atemptat a l’autonomia municipal i a l’eficiència en la prestació de serveis imaginable. Només provocarà serveis pitjors i més costosos”.
Esta qüestió va ser tractada en el plenari pegolí el passat mes de maig a proposta del PSPV-PSOE. Hui, un dia abans que es debata al Plenari del Congrés hem considerat interessant recuperar les veus de la corporació municipal al respecte.
La moció que el PSPV-PSOE va presentar aleshores proposava al plenari:
“ 1.- Reafirmar l’autonomia municipal entesa como la capacitat de decisió en tots els àmbits de la vida ciutadana, sense perjudici de la necessària coordinació de competències entre administracions, baix els principis de qualitat del servei, proximitat i subsidiarietat.
2.- Defensar i potenciar la Xarxa Pública de Serveis Socials d’Atenció Primaria, que ha demostrat al llarg del temps la seua capacitat per a arribar a qui més ho necessita, així com la eficiència del seu treball i la capacitat de generar ocupació.
3.- Demanar per tant, la retirada, per part del Govern de l’Avantprojecte de Llei per a la racionalització i sostenibilitat de l’administració local.
4.- Donar trasllat d’aquest acord al govern autonòmic”.
Des del Bloc-Compromís es creu que esta reforma “pretén allunyar l’administració de les persones i substituir-la que estan, com el govern autonòmic […] o les diputacions provincials, sobretot per a justificar la seua pròpia existència, ja que les Diputacions provincials només s’han demostrat eficaces per a actuar com a oficines d’ocupació de les persones properes al partit en el poder […] i ara, que semblava que tots els partits volien que desparegueren, les obrin de continguts”, denunciava la portaveu del Bloc-Compromís. Amb l’avantprojecte el que es fa és “substituir la gestió directa per part d’una administració propera com són els ajuntaments, coneixedora del seu entorn […] per una gestió molt més llunyana, per administracions o serveis privats que desconeixen els problemes i que, a més, no són bones gestores d’eixos serveis”.
Ciutadans de Pego apuntava que l’avantprojecte “el que està pensant és en administracions que hui són ineficaces i que no tenen cap tipus de feina, i estan intentant justificar-les” i assegurava que “qui coneixem els nostres problemes és Pego” i preguntava: “per què ens han de llevar la gestió directa?”. Recordava com s’està gestionant la Llei de Dependència, els diners que tarden en arribar i qüestionava la portaveu de Ciutadans de Pego “quina és l’eficàcia amb que ens gestionaran”.
El PP informava que anaven a abstenir-se. La seua portaveu, Maite Ferrándiz, comentava que “dins d’esta llei, hi ha molts punts que, com a polítics locals, sabedors de com funciona realment l’administració local, creiem que s’han de debatre i que no compartim al 100%”.
El passat 26 de juliol, en la roda de premsa del Consell de Ministres, quan s’aprovava la remissió del Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local al Congrés dels Diputats per a la seua tramitació parlamentària en les Corts Generals, s’anunciava que esta norma ha estat inspirada en el principi d”Una Administració, una competència’.
Es resumia la Llei en quatre objectius bàsics:
• Aclarir i simplificar les competències municipals per a evitar duplicitats amb les competències d’altres Administracions
• Racionalitzar l’estructura organitzativa de l’Administració Local, d’acord amb els principis d’eficiència i equilibri pressupostari
• Garantir un control financer i pressupostari més rigorós
• Afavorir l’activitat econòmica local amb mesures liberalitzadores