Els pegolins i pegolines honren els seus morts
L’ajuntament ha habilitat un autobús per a avui i demà que facilite la tasca de desplaçar-se fins el cementiri. Les parades estaran habilitades en els mateix llocs que la línia regular de bus i la freqüència de pas serà cada hora aproximadament.
La tardor és un temps de transició entre l’estiu i l’hivern. És un temps caracteritzat pel canvi en els hàbits i els ritmes de la vida quotidiana. La festa de Tots Sants determina l’inici del cicle de la terra: després de l’abundor i les collites de l’estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura. Però també és el moment de la sembra, promesa del ressorgiment de la vida amb el retorn del bon temps.
Encara que en la nostra societat actual la vida s’allunya i desconnecta dels cicles naturals, la tardor segueix mantenint aquest caire de canvi i d’inici d’un nou cicle: recomencen les activitats culturals i socials, comença el curs escolar, canvia la programació dels mitjans de comunicació… Molta gent retorna, en definitiva, als seus hàbits quotidians després del període “excepcional” de l’estiu.
Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora. Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura.
Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l’any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.
Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes. Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s’escalfin, encendre espelmes o llums d’oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts…
Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.
Hem pogut constatar la pervivència a l’actualitat d’alguns d’aquests costums, sempre a nivell familiar. El que sembla haver desaparegut és el costum d’encendre col•lectives als pobles de muntanya, fogueres que servien també per fer la castanyada.
A Pego, a l’igual que en molts llocs cristians de la Mediterrània, molts d’aquests costums s’han perdut i allò habitual és anar al cementiri a veure els avantpassats i arreglar el nitxo amb flors. Però en realitat hi ha tantes formes de recordar els ésser volguts com a persones i totes són valides.
Des de l’ajuntament de Pego, al igual que altres anys, s’ha preparat un dispositiu de transport per facilitar la tasca als ciutadans. El microbús funcionarà al llarg de hui i demà. El seu horari és de 8 del matí a 6 de la vesprada ininterrompudament. El recorregut contempla totes les parades integrades en la línia regular de bus. La primera eixida serà a les 9 del matí des de Pérez Ramos i és repetirà cada hora aproximadament, com comentava el regidor de l’àrea l’independent Pascual Garcia.
Encara que en la nostra societat actual la vida s’allunya i desconnecta dels cicles naturals, la tardor segueix mantenint aquest caire de canvi i d’inici d’un nou cicle: recomencen les activitats culturals i socials, comença el curs escolar, canvia la programació dels mitjans de comunicació… Molta gent retorna, en definitiva, als seus hàbits quotidians després del període “excepcional” de l’estiu.
Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora. Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura.
Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l’any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.
Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes. Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s’escalfin, encendre espelmes o llums d’oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts…
Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.
Hem pogut constatar la pervivència a l’actualitat d’alguns d’aquests costums, sempre a nivell familiar. El que sembla haver desaparegut és el costum d’encendre col•lectives als pobles de muntanya, fogueres que servien també per fer la castanyada.
A Pego, a l’igual que en molts llocs cristians de la Mediterrània, molts d’aquests costums s’han perdut i allò habitual és anar al cementiri a veure els avantpassats i arreglar el nitxo amb flors. Però en realitat hi ha tantes formes de recordar els ésser volguts com a persones i totes són valides.
Des de l’ajuntament de Pego, al igual que altres anys, s’ha preparat un dispositiu de transport per facilitar la tasca als ciutadans. El microbús funcionarà al llarg de hui i demà. El seu horari és de 8 del matí a 6 de la vesprada ininterrompudament. El recorregut contempla totes les parades integrades en la línia regular de bus. La primera eixida serà a les 9 del matí des de Pérez Ramos i és repetirà cada hora aproximadament, com comentava el regidor de l’àrea l’independent Pascual Garcia.