Elvira Cambrils, Premi ‘Jo Dona’ 2016, aposta per «l’educació emocional per a combatre el masclisme»
I «per a avançar en la carrera conjunta de dones i homes per la igualtat d’oportunitats i la llibertat per a intentar fer realitat els somnis», deixant enrere els conceptes que «sus labores» i «ama de casa» duen associats, els de la societat patriarcal que relegava a les dones «a no ser ningú, sotmeses a la voluntat del marit». La pegolina va ser distingida amb este Premi que atorga la regidoria d’Igualtat, entre d’altres coses perquè Elvira Cambrils ha estat durant més de 10 anys, al si de l’IES Enric Valor de Pego, l’enllaç amb Cabal. Gràcies a la seua col·laboració l’alumnat ha pogut reflexionar i conèixer millor què és i que suposa per a les dones la violència de gènere amb la finalitat de remoure consciències i donar eines per detectar-la i combatre-la.
Diumenge de matí el sol anava i venia al pati de la Casa de Cultura de Pego, on va tenir lloc el lliurament del Premi ‘Jo Dona’ que, després de 4 anys recuperava la regidoria d’Igualtat i que enguany requeia en la pegolina Elvira Cambrils. Abans, però, el regidor de l’àrea, José Merí va agrair a l’alumnat de secundària de l’IES Enric Valor la seua col·laboració per donar imatge al cartell anunciador dels actes del 8 de març que s’han organitzat enguany a Pego. La premiada va ser Anna Ribera Sòria. Cabal també va reconèixer les aportacions de quatre participants més.
José Merí en el seu discurs va manifestar que «des del principi de la lluita pels drets de les dones fins a hui, han sigut molts els avantatges aconseguits. No obstant això, encara queda molt per fer, ja que estem lluny d’obtindre la igualtat real entre homes i dones». Entre els problemes que testimonien este desigualtat, destaca Merí les 57 assassinades per violència de gènere durant 2015 i les 8 a les que les seues parelles o exparelles ja els han arrabassat la vida en 2016. Per això afirmava que «acabar amb la violència masclista ha de ser la primera prioritat de qualsevol societat».
Merí no va oblidar la bretxa salarial entre dones i homes que és, assenyalava, «d’un 30% superior a favor dels homes», al que sumava «les dificultats per a conciliar vida laboral i familiar». Per què tot això desaparega, apostava el regidor d’Igualtat de l’Ajuntament de Pego, «pel canvi en els comportaments diaris» en els que es passe a «compartir les tasques domèstiques, la cura dels xiquets/es, persones dependents, rebre el mateix salara per realitzar el mateix treball i acabar amb la xacra de les dones assassinades per violència masclista».
Com a base fonamental perquè tots estos canvis puguen esdevindre realitat, feia menció José Merí de l’educació en igualtat, justament una de les facetes més destacades de la guardonada amb el Premi ‘Jo Dona’ 2016, Elvira Cambrils.
L’encarregada de presentar i explicar perquè Elvira Cambrils havia estat elegida per rebre el Premi ‘Jo Dona’ 2016, va explicar que a través de les assignatures d’Ètica i Filosofia va incorporar al currículum escolar, en col·laboració amb Dones Cabal, els qüestionaments de gènere i va afegir a les classes taules rodones o tallers per a identificar la violència de gènere, els micromasclismes o eixes subtileses que ens passen desapercebudes però que són símptomes de domini dels homes envers les dones. A través de jocs aparentment simples, però reveladors, alhora.
Elvira Cambrils ha estat durant més de 10 anys l’enllaç, al si de l’IES Enric Valor de Pego, amb Cabal. Gràcies a la seua col·laboració l’alumnat ha pogut reflexionar i conèixer millor què és i que suposa per a les dones la violència de gènere amb la finalitat de remoure consciències i donar eines per detectar-la i combatre-la.
En este camp, Elvira Cambrils, sabedora de la importància de la qüestió i de la influència positiva que exercix en el jovent, ha participant activament en més d’una ocasió en la concentració del 25 de novembre contra la violència masclista i també en les activitats organitzades dins el propi institut.
Elvira Cambrils Miralles, va expressar l’honor que suposava per a ella «formar part de la llista de dones guardonades» amb este premi en el seu discurs d’agraïment pel premi. Acceptava així el premi perquè l’entén com «una declaració d’intencions per part de la corporació municipal. Perquè la corporació que l’atorga ha de tenir com a una de les seues prioritats vetlar, per avançar en el camí de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones al seu municipi. S’ha de treballar per a evitar la discriminació, la falta de respecte als drets de les dones, pròpies de la societat patriarcal en què seguim vivint, en tots els àmbits, el laboral, el social i el familiar». Entenia Elvira Cambrils que, amb la recuperació del Premi ‘Jo Dona’ l’Ajuntament «és sensible al problema específic de les dones i es compromet a vetllar per minimitzar-lo emprant els recursos al seu abast».
Elvira va recordar a totes eixes dones que «a pesar de les dificultats laborals, de l’educació dels fills o els malentesos en el si de la família, no es rendeixen i s’alcen cada dia amb la il·lusió de millorar la seua vida i la dels seus. Pense en les dones joves que s’obrin camí amb coratge fent front a les inseguretats i la por. En fi, dones anònimes que actuen calladament perquè el món siga una miqueta més habitable» a elles els va dedicar el premi i, especialment a la seua filla.
La filòsofa i escriptora va fer un repàs per la situació de la dona des de la seua infantesa, quan havia d’escriure en una fitxa escolar les professions del pare i la mare i, en la de la mare li indicaven que escrigués «sus labores» i anys després «ama de casa» fins a l’educació emocional com a eina per combatre les desigualtats històriques, culturals, religioses i socials entre homes i dones.
Va apostar per tancar la etapa dels «eufemismes amb què la societat patriarcal condemnava les dones a ser un no ningú sotmeses a la voluntat del marit» i obrir l’educació no només a continguts teòrics, sinó i, sobretot a continguts emocionals perquè són «la clau per a una vida adulta equilibrada on tinga cabuda el respecte pels altres, homes, dones, infants, refugiats i un llarg etcètera».
Defensava Elvira Cambrils que «Feminisme no és el contrari del masclisme. Si masclisme significa supeditació de la dona la baró, feminisme no vol dir supeditació de l’home a la dona. Feminisme significa defendre la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que el fet de ser dona no siga un impediment per a aconseguir els objectius que una es propose».
La guardonada va valorar molt positivament que Maria Cambrils tinga una plaça a Pego perquè considera que «és important reivindicar-la, donar-li el nom a una plaça perquè els joves es pregunten qui va ser» tenint en compte que «Maria va morir al carrer de la Picadora de Pego el desembre de 1939 i els vencedors van fer desaparèixer el seu llegat». És per això que Elvira apel·lava a «La història de Maria Cambrils com a un exemple del que significa perdre la memòria. La meua generació va haver de començar de zero a plantejar-se la situació de les dones en la societat». D’ahí la rellevància de l’educació en valors. Demà a ‘Taula Oberta’, de 13 a 14h., aprofundirem en estes i altres qüestions que Elvira Cambrils, ‘Premi Jo Dona’ 2016 va mencionar en el seu discurs.
Raquel Mengual, acompanyada de Marta Pérez al caixó i Enric Moll a la guitarra va reforçar tot el que es va anar explicant al pati de la Casa de Cultura amb el repertori escollit.
Diumenge de matí el sol anava i venia al pati de la Casa de Cultura de Pego, on va tenir lloc el lliurament del Premi ‘Jo Dona’ que, després de 4 anys recuperava la regidoria d’Igualtat i que enguany requeia en la pegolina Elvira Cambrils. Abans, però, el regidor de l’àrea, José Merí va agrair a l’alumnat de secundària de l’IES Enric Valor la seua col·laboració per donar imatge al cartell anunciador dels actes del 8 de març que s’han organitzat enguany a Pego. La premiada va ser Anna Ribera Sòria. Cabal també va reconèixer les aportacions de quatre participants més.
José Merí en el seu discurs va manifestar que «des del principi de la lluita pels drets de les dones fins a hui, han sigut molts els avantatges aconseguits. No obstant això, encara queda molt per fer, ja que estem lluny d’obtindre la igualtat real entre homes i dones». Entre els problemes que testimonien este desigualtat, destaca Merí les 57 assassinades per violència de gènere durant 2015 i les 8 a les que les seues parelles o exparelles ja els han arrabassat la vida en 2016. Per això afirmava que «acabar amb la violència masclista ha de ser la primera prioritat de qualsevol societat».
Merí no va oblidar la bretxa salarial entre dones i homes que és, assenyalava, «d’un 30% superior a favor dels homes», al que sumava «les dificultats per a conciliar vida laboral i familiar». Per què tot això desaparega, apostava el regidor d’Igualtat de l’Ajuntament de Pego, «pel canvi en els comportaments diaris» en els que es passe a «compartir les tasques domèstiques, la cura dels xiquets/es, persones dependents, rebre el mateix salara per realitzar el mateix treball i acabar amb la xacra de les dones assassinades per violència masclista».
Com a base fonamental perquè tots estos canvis puguen esdevindre realitat, feia menció José Merí de l’educació en igualtat, justament una de les facetes més destacades de la guardonada amb el Premi ‘Jo Dona’ 2016, Elvira Cambrils.
L’encarregada de presentar i explicar perquè Elvira Cambrils havia estat elegida per rebre el Premi ‘Jo Dona’ 2016, va explicar que a través de les assignatures d’Ètica i Filosofia va incorporar al currículum escolar, en col·laboració amb Dones Cabal, els qüestionaments de gènere i va afegir a les classes taules rodones o tallers per a identificar la violència de gènere, els micromasclismes o eixes subtileses que ens passen desapercebudes però que són símptomes de domini dels homes envers les dones. A través de jocs aparentment simples, però reveladors, alhora.
Elvira Cambrils ha estat durant més de 10 anys l’enllaç, al si de l’IES Enric Valor de Pego, amb Cabal. Gràcies a la seua col·laboració l’alumnat ha pogut reflexionar i conèixer millor què és i que suposa per a les dones la violència de gènere amb la finalitat de remoure consciències i donar eines per detectar-la i combatre-la.
En este camp, Elvira Cambrils, sabedora de la importància de la qüestió i de la influència positiva que exercix en el jovent, ha participant activament en més d’una ocasió en la concentració del 25 de novembre contra la violència masclista i també en les activitats organitzades dins el propi institut.
Elvira Cambrils Miralles, va expressar l’honor que suposava per a ella «formar part de la llista de dones guardonades» amb este premi en el seu discurs d’agraïment pel premi. Acceptava així el premi perquè l’entén com «una declaració d’intencions per part de la corporació municipal. Perquè la corporació que l’atorga ha de tenir com a una de les seues prioritats vetlar, per avançar en el camí de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones al seu municipi. S’ha de treballar per a evitar la discriminació, la falta de respecte als drets de les dones, pròpies de la societat patriarcal en què seguim vivint, en tots els àmbits, el laboral, el social i el familiar». Entenia Elvira Cambrils que, amb la recuperació del Premi ‘Jo Dona’ l’Ajuntament «és sensible al problema específic de les dones i es compromet a vetllar per minimitzar-lo emprant els recursos al seu abast».
Elvira va recordar a totes eixes dones que «a pesar de les dificultats laborals, de l’educació dels fills o els malentesos en el si de la família, no es rendeixen i s’alcen cada dia amb la il·lusió de millorar la seua vida i la dels seus. Pense en les dones joves que s’obrin camí amb coratge fent front a les inseguretats i la por. En fi, dones anònimes que actuen calladament perquè el món siga una miqueta més habitable» a elles els va dedicar el premi i, especialment a la seua filla.
La filòsofa i escriptora va fer un repàs per la situació de la dona des de la seua infantesa, quan havia d’escriure en una fitxa escolar les professions del pare i la mare i, en la de la mare li indicaven que escrigués «sus labores» i anys després «ama de casa» fins a l’educació emocional com a eina per combatre les desigualtats històriques, culturals, religioses i socials entre homes i dones.
Va apostar per tancar la etapa dels «eufemismes amb què la societat patriarcal condemnava les dones a ser un no ningú sotmeses a la voluntat del marit» i obrir l’educació no només a continguts teòrics, sinó i, sobretot a continguts emocionals perquè són «la clau per a una vida adulta equilibrada on tinga cabuda el respecte pels altres, homes, dones, infants, refugiats i un llarg etcètera».
Defensava Elvira Cambrils que «Feminisme no és el contrari del masclisme. Si masclisme significa supeditació de la dona la baró, feminisme no vol dir supeditació de l’home a la dona. Feminisme significa defendre la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que el fet de ser dona no siga un impediment per a aconseguir els objectius que una es propose».
La guardonada va valorar molt positivament que Maria Cambrils tinga una plaça a Pego perquè considera que «és important reivindicar-la, donar-li el nom a una plaça perquè els joves es pregunten qui va ser» tenint en compte que «Maria va morir al carrer de la Picadora de Pego el desembre de 1939 i els vencedors van fer desaparèixer el seu llegat». És per això que Elvira apel·lava a «La història de Maria Cambrils com a un exemple del que significa perdre la memòria. La meua generació va haver de començar de zero a plantejar-se la situació de les dones en la societat». D’ahí la rellevància de l’educació en valors. Demà a ‘Taula Oberta’, de 13 a 14h., aprofundirem en estes i altres qüestions que Elvira Cambrils, ‘Premi Jo Dona’ 2016 va mencionar en el seu discurs.
Raquel Mengual, acompanyada de Marta Pérez al caixó i Enric Moll a la guitarra va reforçar tot el que es va anar explicant al pati de la Casa de Cultura amb el repertori escollit.
