Es calcula que més d’un miler de pegolins emigraren a Nova York a principis del segle XX
Tot i que la documentació consultada per Teresa Morell i el seu grup de treball només assenyalen 308, a ‘Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta 1912-1920’. No obstant, es creu que esta baixa xifra és deguda a la mala transcripció dels cognoms o del topònim dels registradors nordamericans.
‘Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta 1912-1920’ de l’autora Teresa Morell es presentava a la Casa de Cultura de Pego divendres passat. La sala estava plena i és que, com ve descobriríem pocs minuts després de què l’escriptora prengués la paraula, la meitat dels assistents tenien algun parent que havia fet el viatge cap a Nova York. Davant l’evidència, assegurava la Catedràdica en Filologia Anglesa que “s’han trobat molts [casos], però encara falten moltíssims més per a trobar”.
Alicia Siscar, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pego, presentava Teresa Morell com a “filla i néta d’emigrants” d’Orba i qualificava l’època tractada al llibre que es donava a conèixer com a “una etapa molt representativa a la nostra comarca” que apuntava, sembla que torna a repetir-se.
Joan Miquel Almela, arxiver municipal, va ser l’encarregat de presentar l’obra que descrivia de “molt original i que feia molta falta que es publicara”. Eixa originalitat li ve de la seua diferència en l’emigració tractada. Recordava Almela que actualment l’emigració Argentina i l’algeriana, ja havien estat tractades. Apuntava Almela que el treball de Teresa Morell “és més complet perquè tenim la sort de què els que arribaven als EEUU es registraven a l’illa d’Ellis”.
‘Valencians a Nova York’ va ser guanyador del XXXI premi 25 d’abril ‘Vila de Benissa’, el certamen literari més antic de la comarca. Joan Miquel Almela desgranava les parts en què es dividix el llibre. Una primera en la que se’ns situa a la Marina Alta, els motius que porten als emigrar, l’aventura del viatge o del paper de les dones, entre d’altres.
La segona part, la més estadística. La de cognoms, poblacions, etc. Detalla Almela que “el llibre apunta 308”, tot i que ell assegura que en són més. La diferència es deu, segons l’arxiver pegolí, en que “és molt difícil buscar en eixa base de dades de l’Ellis Island perquè els cognoms moltes vegades estan mal posats o el nom del poble”. L’objectiu del llistat, suggerix Almela que és perquè “la gent s’interesse i comence a buscar”.
D’eixa segona part s’extrau i ho apuntava l’autora més endavant, que Pego és el poble on més gent va emigrar a Nova York. No obstant, també fa veure Morell que és relativament eixa circumstància tenint en compte que Pego tenia molta més població que la resta de municipis que estan en el rànquing de migració als EEUU. De fet, d’Orba va emigrar el 17’5% de la població, el que va provocar que es quedara sense mà d’obra. Una altra curiositat que conta l’autora és que a Connecticut hi ha un carrer Murla, el que indica l’empremta que els emigrats d’eixe petit poble de la Marina Alta allà.
Del llibre destaca tres qüestions essencial, Joan Miquel Almela. En primer lloc, perquè “l’esquema explicatiu és excel•lent”, assegurava que “és un llibre que no està fet per a historiadors, està fet per a la gent interessada, per a qui li agrada llegir, per a totes les edats. És un material molt didàctic” i això ve pel fet que Teresa Morell no és historiadora, sinó filòloga. En segon lloc, destaca del llibre “el gran treball d’arxiu” i, en tercer i últim lloc, allò rellevant de ‘Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta 1912-1920’ és “la nombrosa i abundant documentació gràfica”.
Una informació més completa sobre la presentació de ‘Valencians a Nova York la donarem en el programa ‘Taula Oberta’ de dijous, 7 de juny fent una emissió íntegra de la presentació del llibre, on s’expliquen els inicis del llibre, els motius que van portar a bona part de la població de la Marina Alta a emigrar a Nova York, de com vivien allí i on treballaven, del centre d’operacions i de com buscar.
No obstant, avancem, per a aquelles persones que tinguen interés, que tot i que de moment no s’està pensant fer una segona edició ampliada de ‘Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta 1912-1920’, arrel de l’interès que ha suscitat en tots els pobles que s’ha presentat i que actualment és quan més material està eixint a la llum, si algú el vol fer arribar a l’autora, a Teresa Morell, que a més de catedràtica en filologia anglesa és la Directora de la Seu Universitària de Benissa, es pot enviar eixa informació a seu.benissa@ua.es.
‘Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta 1912-1920’ de l’autora Teresa Morell es presentava a la Casa de Cultura de Pego divendres passat. La sala estava plena i és que, com ve descobriríem pocs minuts després de què l’escriptora prengués la paraula, la meitat dels assistents tenien algun parent que havia fet el viatge cap a Nova York. Davant l’evidència, assegurava la Catedràdica en Filologia Anglesa que “s’han trobat molts [casos], però encara falten moltíssims més per a trobar”.
Alicia Siscar, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pego, presentava Teresa Morell com a “filla i néta d’emigrants” d’Orba i qualificava l’època tractada al llibre que es donava a conèixer com a “una etapa molt representativa a la nostra comarca” que apuntava, sembla que torna a repetir-se.
Joan Miquel Almela, arxiver municipal, va ser l’encarregat de presentar l’obra que descrivia de “molt original i que feia molta falta que es publicara”. Eixa originalitat li ve de la seua diferència en l’emigració tractada. Recordava Almela que actualment l’emigració Argentina i l’algeriana, ja havien estat tractades. Apuntava Almela que el treball de Teresa Morell “és més complet perquè tenim la sort de què els que arribaven als EEUU es registraven a l’illa d’Ellis”.
‘Valencians a Nova York’ va ser guanyador del XXXI premi 25 d’abril ‘Vila de Benissa’, el certamen literari més antic de la comarca. Joan Miquel Almela desgranava les parts en què es dividix el llibre. Una primera en la que se’ns situa a la Marina Alta, els motius que porten als emigrar, l’aventura del viatge o del paper de les dones, entre d’altres.
La segona part, la més estadística. La de cognoms, poblacions, etc. Detalla Almela que “el llibre apunta 308”, tot i que ell assegura que en són més. La diferència es deu, segons l’arxiver pegolí, en que “és molt difícil buscar en eixa base de dades de l’Ellis Island perquè els cognoms moltes vegades estan mal posats o el nom del poble”. L’objectiu del llistat, suggerix Almela que és perquè “la gent s’interesse i comence a buscar”.
D’eixa segona part s’extrau i ho apuntava l’autora més endavant, que Pego és el poble on més gent va emigrar a Nova York. No obstant, també fa veure Morell que és relativament eixa circumstància tenint en compte que Pego tenia molta més població que la resta de municipis que estan en el rànquing de migració als EEUU. De fet, d’Orba va emigrar el 17’5% de la població, el que va provocar que es quedara sense mà d’obra. Una altra curiositat que conta l’autora és que a Connecticut hi ha un carrer Murla, el que indica l’empremta que els emigrats d’eixe petit poble de la Marina Alta allà.
Del llibre destaca tres qüestions essencial, Joan Miquel Almela. En primer lloc, perquè “l’esquema explicatiu és excel•lent”, assegurava que “és un llibre que no està fet per a historiadors, està fet per a la gent interessada, per a qui li agrada llegir, per a totes les edats. És un material molt didàctic” i això ve pel fet que Teresa Morell no és historiadora, sinó filòloga. En segon lloc, destaca del llibre “el gran treball d’arxiu” i, en tercer i últim lloc, allò rellevant de ‘Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta 1912-1920’ és “la nombrosa i abundant documentació gràfica”.
Una informació més completa sobre la presentació de ‘Valencians a Nova York la donarem en el programa ‘Taula Oberta’ de dijous, 7 de juny fent una emissió íntegra de la presentació del llibre, on s’expliquen els inicis del llibre, els motius que van portar a bona part de la població de la Marina Alta a emigrar a Nova York, de com vivien allí i on treballaven, del centre d’operacions i de com buscar.
No obstant, avancem, per a aquelles persones que tinguen interés, que tot i que de moment no s’està pensant fer una segona edició ampliada de ‘Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta 1912-1920’, arrel de l’interès que ha suscitat en tots els pobles que s’ha presentat i que actualment és quan més material està eixint a la llum, si algú el vol fer arribar a l’autora, a Teresa Morell, que a més de catedràtica en filologia anglesa és la Directora de la Seu Universitària de Benissa, es pot enviar eixa informació a seu.benissa@ua.es.