«Estarem 8 anys, com a mínim, sense teatre i mentrestant que fem?»: denuncia el professor de l’Escola de Teatre de Pego, César Monzonís

En el Dia Mundial del Teatre l’hem convidat a reflexionar sobre la seua salut i, tot que assegura que «el teatre existirà sempre perquè és un reflex de la realitat», atés que un transmissor d’emocions, també indica que suposa, en ocasions, «un martell que deu colpejar eixa realitat». Monzonís no oblida que Pego fa més d’un any que està sense teatre municipal i lamenta que els tres partits de la corporació municipal no donen resposta a com omplir eixe buit.
___________

Hui, 27 de març, es commemora el Dia Mundial del Teatre i, tenint a Pego una escola de teatre, no hem pogut més que anar a la font, a l’impulsor d’este projecte municipal que ha vist nàixer unes quantes companyies teatrals amateurs al poble, César Monzonís.

Este intuïx que el teatre «va nàixer en l’època de les cavernes» per la necessitat d’explicar històries a altra gent. Siga com siga el seu naixement, el que té clar Monzonís és que existirà sempre atés que «és un reflex de la realitat», però sobretot perquè és també un transmissor d’emocions i, en ocasions, esdevé «un martell que deu colpejar eixa realitat i per això als règims totalitaris no els agrada gens el teatre perquè suposa una crítica», afegix Monzonís.

Però en el dia mundial del teatre César Monzonís també ha manifestat que li preocupa la situació teatral que es viu a Pego. Ha recordat que «des de fa un any, sis mesos i dos setmanes va caure part del sostre del teatre i, de moment, tot el procés [de rehabilitació] va molt lent». La realitat és sabuda, es tracta d’un projecte amb un elevat cost i la seua execució serà llarga. Però, entre els dubtes que li sorgixen al director de teatre està «com va a finançar-se eixe teatre?» i critica que «fins ara cap partit de la corporació ho ha explicat» i comenta que «no sabem si s’ha negociat amb la conselleria o amb diputació». Però les preocupacions no s’acaben ahí perquè denuncia que «estarem 8 anys, com a mínim, sense teatre» i la pregunta que sorgix és «mentrestant que fem?». El que el porta a assenyalar que «ja fa un any i mig i Pego no té ni un espai públic en el qual es puga fer teatre, representacions de falles, dansa, etc», insistint en el fet que és «molt preocupant». Per això lamenta que cap dels tres partits de la corporació municipal tampoc done resposta a «un problema prioritari, el principal que té Pego ara mateixa», sentencia César Monzonís. Els recomana que no s’esperen a eleccions per a respondre.