EUPV i ERPV plantegen el dret a decidir al País Valencià
Argumenten que és “una necessitat i un dret” des d’ERPV. Que és un model que ha de permetre la convivència de les diferents nacionalitats en harmonia i igualtat, defensen des d’EUPV.
Divendres a la vesprada, la Casa de Cultura de Pego va acollir la conferència ‘El dret a decidir del País Valencià’ organitzada per Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià. Els ponents van estar Lluís Torró, diputat d’EUPV a les Corts Valencianes i Núria Arnau, secretària general d’ERPV.
El primer en intervindre va estar el diputat d’EUPV. Lluís Torró va presentar el seu grup parlamentari com un d’aquells que reconeix el dret a l’autodeterminació. De fet, recordava que el 1982 EU ja va elaborar un document sobre aquesta qüestió que actualment està en revisió. El cos del mateix planteja “quin model entenem que hauria de constituir-se per a articular una estructura territorial que permetera a la vegada, la convivència dels diferents pobles i nacionalitats que composen l’Estat espanyol i, permetera que eixos territoris pugueren conviure de forma harmònica i igualitària sense cap tipus d’opressió nacional”.
Torró dibuixava la diversitat de territoris que existeix al si de l’Estat espanyol i diferenciava aquells territoris amb trets definitoris clars com País Basc, Catalunya o Galícia -el País Valencià el situava en una posició feble l’absència històrica de la burgesia com a puntal bàsic de la reivindicació nacionalista. Assegurava Torró que estos territoris “que han estat sotmesos a una dominació cultural que ni tan sols ha desaparegut amb l’assoliment d’institucions d’autogovern”. Per a resoldre aquesta problemàtica, EUPV partix del “reconeixement del dret a l’autodeterminació”. Este l’entenen com “un dret bàsic de qualsevol comunitat”. Així mateix , deixava clar que, en termes generals, EU no es considera “independentista”. No obstant, entenen que “l’autodeterminació és una qüestió de democràcia”, no d’independència.
Lluís Torró plantejava que, “perquè es puga donar eixe pas […] s’han de complir tota una sèrie de condicions. Cal establir un nou marc territorial que permeta exercir els drets nacionals de tots els territoris i que permeta aprofundir en la democràcia”.
Per la seua banda, la secretària d’ERPV, Núria Arnau afirmava que “exercir el dret a decidir, assolir la sobirania política significaria també assolir la sobirania fiscal per això és indispensable posar en valor el dret a decidir i arribar a exercir-lo d’una manera democràtica” que és votant. El dret a decidir és per a la republicana, “una necessitat a més d’un dret”. Arnau ha allunyat aquesta pertinença a un subjecte polític a qualsevol adscripció nacional o lingüística, perquè, assegura aplega a tots els valencians i valencianes, és a dir” a tots aquells qui viuen i treballen al País Valencià”. La dirigent republicana, ha culpat “les polítiques neoliberals de la desfeta dels serveis públics i la retallada de drets cívics i ciutadans”.
Des d’ERPV també s’aposta per un canvi de model, en aquest al si del País Valencià “que siga un model propi, un nou model, una nova democràcia, apostant per una república”.
Divendres a la vesprada, la Casa de Cultura de Pego va acollir la conferència ‘El dret a decidir del País Valencià’ organitzada per Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià. Els ponents van estar Lluís Torró, diputat d’EUPV a les Corts Valencianes i Núria Arnau, secretària general d’ERPV.
El primer en intervindre va estar el diputat d’EUPV. Lluís Torró va presentar el seu grup parlamentari com un d’aquells que reconeix el dret a l’autodeterminació. De fet, recordava que el 1982 EU ja va elaborar un document sobre aquesta qüestió que actualment està en revisió. El cos del mateix planteja “quin model entenem que hauria de constituir-se per a articular una estructura territorial que permetera a la vegada, la convivència dels diferents pobles i nacionalitats que composen l’Estat espanyol i, permetera que eixos territoris pugueren conviure de forma harmònica i igualitària sense cap tipus d’opressió nacional”.
Torró dibuixava la diversitat de territoris que existeix al si de l’Estat espanyol i diferenciava aquells territoris amb trets definitoris clars com País Basc, Catalunya o Galícia -el País Valencià el situava en una posició feble l’absència històrica de la burgesia com a puntal bàsic de la reivindicació nacionalista. Assegurava Torró que estos territoris “que han estat sotmesos a una dominació cultural que ni tan sols ha desaparegut amb l’assoliment d’institucions d’autogovern”. Per a resoldre aquesta problemàtica, EUPV partix del “reconeixement del dret a l’autodeterminació”. Este l’entenen com “un dret bàsic de qualsevol comunitat”. Així mateix , deixava clar que, en termes generals, EU no es considera “independentista”. No obstant, entenen que “l’autodeterminació és una qüestió de democràcia”, no d’independència.
Lluís Torró plantejava que, “perquè es puga donar eixe pas […] s’han de complir tota una sèrie de condicions. Cal establir un nou marc territorial que permeta exercir els drets nacionals de tots els territoris i que permeta aprofundir en la democràcia”.
Per la seua banda, la secretària d’ERPV, Núria Arnau afirmava que “exercir el dret a decidir, assolir la sobirania política significaria també assolir la sobirania fiscal per això és indispensable posar en valor el dret a decidir i arribar a exercir-lo d’una manera democràtica” que és votant. El dret a decidir és per a la republicana, “una necessitat a més d’un dret”. Arnau ha allunyat aquesta pertinença a un subjecte polític a qualsevol adscripció nacional o lingüística, perquè, assegura aplega a tots els valencians i valencianes, és a dir” a tots aquells qui viuen i treballen al País Valencià”. La dirigent republicana, ha culpat “les polítiques neoliberals de la desfeta dels serveis públics i la retallada de drets cívics i ciutadans”.
Des d’ERPV també s’aposta per un canvi de model, en aquest al si del País Valencià “que siga un model propi, un nou model, una nova democràcia, apostant per una república”.