Evolució demogràfica decreixent per a Pego
Les dades publicades a principis d´any per l´Institut Nacional d´Estadística mostren el creixement interanual entre 2005 i 2006 i reflecteixen un creixement dispar en els pobles de la Marina Alta. Les feines més demandades per la població masculina és la construcció, les dones es decanten per la neteja o l´administració.
Per a no eixir-se´n de l´estadística general, a finals de l´any 2006 i a principi de 2007, els ciutadans, a partir de les informacions que aporten els mitjans de comunicació, s´assabenten de moltes xifres que resumeixen, a grans trets, com funciona la nostra societat, local i general. Nosaltres hem recollit algunes d´eixes dades per saber, d´una banda, si Pego ha crescut de població en el darrer any i, d´una altra banda, quins treballs són els més demandats, tant pels pegolins i pegolines com per les empreses de la localitat.
Pego és un dels 542 pobles que conformen el País Valencià. Demogràficament, és el 92é municipi més gran de la comunitat amb 10.721 habitants censats l´any 2006. Si ens quedem amb només aquesta xifra no apreciem res especial, però, si com ens permeten les dades publicades per l´Institut Nacional d´Estadística, les comparem amb les de l´any 2005 es pot apreciar un lleuger descens ja que durant el 2005 eren 10.781 persones les que vivien a Pego. Així que el padró municipal ha baixat en 60 persones, el que correspon a un 0,6% negatiu en el creixement interanual de 2005-2006. Davant aquestes descens, tot i que mínim, fins i tot els polítics es pregunten que és el que passa perquè la taxa demogràfica no augmente.
Pego és un dels pocs municipis que han descendit en nombre d´habitants, perquè si observem el conjunt de l´estadística demogràfica ens mostra un creixement interanual. Un repàs per la comarca permet apreciar que el creixement dels pobles de la Marina Alta és completament dispar. Les xifres publicades per l´Institut Nacional d´Estadística revelen que municipis com Els Poblets, Poble Nou de Benitatxell, Orba i El Ràfol d´Almúnia es desenvolupen sense parar, mentre que, com el cas de Pego, la Vall d´Ebo ha disminuït la seua població en un any.
I d´una evolució a una altra, la de l´ocupació, el nombre total de parats va baixar en 80.064 persones durant el 2006 en tot l´Estat Espanyol. Aquest descens multiplica per 8 la caiguda experimentada en 2005 i representa un 3,8%, amb la qual cosa la xifra total de parats es va situar a nivell estatal en 2.022.873 al finalitzar l´exercici, segons les dades difoses pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials.
A Pego, les dades per a contrastar els anys 2005 i 2006 són incompletes, ja que el servei del Servef es va implantar a la localitat a partir del maig-juny del 2005. Tot i això, les xifres oficials de què disposem mostren que, des del moment en què el Servef es va posar en marxa, a Pego, l´Atzúvia i Les Valls van ser al voltant de 550 persones les que es van apropar per a actualitzar la targeta d´atur. Durant el 2006 van ser 1000 les persones que ho van fer.
Des de l´oficina del Servef de Pego han informat que l´atur ha baixat bastant respecte l´any 2005 perquè cada vegada que s´inscriu algú a l´atur ha de passar una entrevista de col•locació, una entrevista que cada sis mesos s´ha de revisar per a recol•lar a la persona i aquestes entrevistes han baixat.
D´altra banda, al voltant de 600 persones s´han dirigit durant el 2006 a l´oficina del Servef de Pego per a demanar cartes de presentació, tot i que la xifra augmenta si afegim a aquesta gent, les persones que s´han apropat a Creama per a preguntar quines feines hi havia disponibles i donar el seu perfil per a poder accedir a elles. La dada que més s´ha notat durant 2006 és que s´ha produït un gran increment de consultes de persones de nacionalitat estrangera.
Localment, les ocupacions demandades pels pegolins i les pegolines desocupats estan clarament dividides pel gènere. Els homes el que més demanen és treballar en la construcció, un sector en auge a l´interior de la comarca per l´increment de noves edificacions que s´estan executant o està previst que s´executen. Les dones depenent de l´edat sol•liciten feines de neteja o les més joves treballs d´administrativa o d´auxiliar administratiu. D´altra banda, des del Servef també es destaca que s´ha produït un augment en l´autoocupació entre els joves, tinguen aquests estudis mitjans o superiors.
Pel que respecta a les ofertes locals que es poden trobar al servef el ventall és generós: auxiliars administratives, netejadores, peons d´obra, oficials de primera, amb l´obertura de la piscina municipal coberta també es busquen fisioterapeutes o monitors aquàtics; altres ocupacions demandades per les empreses durant 2006 han estat: recepcionistes, panaders, comercials, esteticiens, pintors o xapites.
Pego és un dels 542 pobles que conformen el País Valencià. Demogràficament, és el 92é municipi més gran de la comunitat amb 10.721 habitants censats l´any 2006. Si ens quedem amb només aquesta xifra no apreciem res especial, però, si com ens permeten les dades publicades per l´Institut Nacional d´Estadística, les comparem amb les de l´any 2005 es pot apreciar un lleuger descens ja que durant el 2005 eren 10.781 persones les que vivien a Pego. Així que el padró municipal ha baixat en 60 persones, el que correspon a un 0,6% negatiu en el creixement interanual de 2005-2006. Davant aquestes descens, tot i que mínim, fins i tot els polítics es pregunten que és el que passa perquè la taxa demogràfica no augmente.
Pego és un dels pocs municipis que han descendit en nombre d´habitants, perquè si observem el conjunt de l´estadística demogràfica ens mostra un creixement interanual. Un repàs per la comarca permet apreciar que el creixement dels pobles de la Marina Alta és completament dispar. Les xifres publicades per l´Institut Nacional d´Estadística revelen que municipis com Els Poblets, Poble Nou de Benitatxell, Orba i El Ràfol d´Almúnia es desenvolupen sense parar, mentre que, com el cas de Pego, la Vall d´Ebo ha disminuït la seua població en un any.
I d´una evolució a una altra, la de l´ocupació, el nombre total de parats va baixar en 80.064 persones durant el 2006 en tot l´Estat Espanyol. Aquest descens multiplica per 8 la caiguda experimentada en 2005 i representa un 3,8%, amb la qual cosa la xifra total de parats es va situar a nivell estatal en 2.022.873 al finalitzar l´exercici, segons les dades difoses pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials.
A Pego, les dades per a contrastar els anys 2005 i 2006 són incompletes, ja que el servei del Servef es va implantar a la localitat a partir del maig-juny del 2005. Tot i això, les xifres oficials de què disposem mostren que, des del moment en què el Servef es va posar en marxa, a Pego, l´Atzúvia i Les Valls van ser al voltant de 550 persones les que es van apropar per a actualitzar la targeta d´atur. Durant el 2006 van ser 1000 les persones que ho van fer.
Des de l´oficina del Servef de Pego han informat que l´atur ha baixat bastant respecte l´any 2005 perquè cada vegada que s´inscriu algú a l´atur ha de passar una entrevista de col•locació, una entrevista que cada sis mesos s´ha de revisar per a recol•lar a la persona i aquestes entrevistes han baixat.
D´altra banda, al voltant de 600 persones s´han dirigit durant el 2006 a l´oficina del Servef de Pego per a demanar cartes de presentació, tot i que la xifra augmenta si afegim a aquesta gent, les persones que s´han apropat a Creama per a preguntar quines feines hi havia disponibles i donar el seu perfil per a poder accedir a elles. La dada que més s´ha notat durant 2006 és que s´ha produït un gran increment de consultes de persones de nacionalitat estrangera.
Localment, les ocupacions demandades pels pegolins i les pegolines desocupats estan clarament dividides pel gènere. Els homes el que més demanen és treballar en la construcció, un sector en auge a l´interior de la comarca per l´increment de noves edificacions que s´estan executant o està previst que s´executen. Les dones depenent de l´edat sol•liciten feines de neteja o les més joves treballs d´administrativa o d´auxiliar administratiu. D´altra banda, des del Servef també es destaca que s´ha produït un augment en l´autoocupació entre els joves, tinguen aquests estudis mitjans o superiors.
Pel que respecta a les ofertes locals que es poden trobar al servef el ventall és generós: auxiliars administratives, netejadores, peons d´obra, oficials de primera, amb l´obertura de la piscina municipal coberta també es busquen fisioterapeutes o monitors aquàtics; altres ocupacions demandades per les empreses durant 2006 han estat: recepcionistes, panaders, comercials, esteticiens, pintors o xapites.