«Falta empatia i conscienciació» per aconseguir viure en una societat realment inclusiva, diagnostica Gemma Castellà, presidenta d’Obrint Camí

Hi reflexiona, en el dia internacional de les persones amb discapacitat, sobre alguns dels reptes que encara cal assolir perquè les barreres arquitectòniques i socials desapareguen. Assegura que encara queda molt de recorregut a fer, si es té en compte que «les ciutats no estan adaptades» i apunta que «la societat no sent una veritable empatia» envers les persones amb alguna discapacitat perquè no les ajuden si les veuen en dificultat.
__________________

Hui, 3 de desembre, se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Una jornada que té com a objectiu sensibilitzar l’opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la seua integració en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

Nacions Unides aposta enguany per ressaltar la necessitat de potenciar el lideratge de les persones amb discapacitat per a garantir un futur inclusiu i sostenible per a totes les persones. Una realitat que no està tan pròxima, si tenim en compte el diagnòstic de la presidenta d’Obrint Camí. Gemma Castellà recorda que «les ciutats no estan adaptades per a la gent amb discapacitat i encara queda molt de recorregut».

Avançar en eixa travessia comença per la societat que hauria de canviar la mirada i l’actitud. Lamenta Castellà que «la societat no sent una vertadera empatia per les persones amb discapacitat». Com a exemple posava «persones que patixen de ceguesa i no poden pujar un esglaó o no veuen les carreteres [però] les ajuda molt poca gent» i criticava que «en els autobusos, en els trens» es comprova com la discapacitat i la falta d’empatia «són més brutals».

Però també assenyalava la presidenta de l’associació de persones amb diversitat funcional de Pego, L’Atzúbia i les Valls, que «els ajuntaments, la conselleria, tampoc estan per la llavor perquè en el primer quart del segle XXI encara no tenim ciutats a la mateixa altura perquè tant la gent discapacitada com la gent gran, no tinguen problemes ni barreres arquitectòniques de cap tipus».

Concloïa Gemma Castellà que «la conscienciació i el posar-se en marxa és allò més important». Alhora caldria que les administracions es posaren les piles per aconseguir «ciutats a l’altura dels seus vianants i de la ciutadania» i confiava que esta reivindicació no es quede en un dia «perquè les persones amb discapacitat viuen 365 dies a l’any», recordava.

57 Visites
Hola!!