Flamencs a la marjal de Pego-Oliva
La visita d’estes aus no és massa habitual, però la prolongació de la inundació d’alguns camps d’arròs ha afavorit la parada dels flamencs comuns a l’aiguamoll en la seua etapa de descans migratori.
Totes les zones humides funcionen com autèntics ronyons de la natura, que depuren l’aigua, contribueixen a filtrar-la i conservar-la, eviten la intrusió marina o redueixen l’impacte d’avingudes i inundacions. A més, suposa un gran atractiu turístic exclusiu que atrau potencials consumidors de natura sostenible i també de gastronomia, que inclou bens culturals i tradicionals com l’arròs.
I és justament la prolongació de la inundació d’alguns camps d’arròs el que ha afavorit la parada dels flamencs al parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. I és que s’ha donat la circumstància que hem viscut l’hivern més sec i calent des que es tenen registres el que ha provocat la parada dels flamencs a l’aiguamoll pegolí. Els flamencs tenen poblacions residents habituals a les salines de Santa Pola i altres punts de la península ibèrica. La seua presència hivernal a la Marjal és un atractiu més per a visitar l’espai, un lloc emblemàtic amb molts atractius ocults.
Foto: Carlos Feliu
En 2008 o 2014 tenim notícies que ja van triar la Marjal per descansar en la seua ruta migratòria. El grup Local Seo-Levante explica en el seu blog que el maig de 2014 durant la jornada censal d’aus van constatar que havia estat un any «atípic atès que els arrossars han sigut inundats un poc més tard del que és habitual, i les aus ja estaven ansioses per l’arribada d’este preat recurs natural». I destacaven «una altra cosa inusual», la presència continuada de «morets, que pareix que no vulguen anar-se’n, […] junt amb un parell de flamencs».
Foto: Carlos Feliu
A la comarca de la Marina Alta, les Salines de Calp és l’espai que millors xifres de flamenc oferix. Indiquen els experts, però, que «són més rars en el Saladar d’Aigua Amarga, PN de la Marjal de Pego-Oliva i en l’àrea Clot de Galvany-Fondet de la Senieta».
El flamenc s’alimenta de xicotets invertebrats, com l’Artemia salina, que obté filtrant l’aigua amb el seu especialitzat bec i, en menor mesura, de material vegetal, insectes aquàtics, larves, anèl·lids, etc.
Es reproduïx generalment en colònies de densitat variable, arribant a diversos milers de parelles en molts punts de la seua àrea de reproducció. La posta és quasi sempre d’1 ou, que és covat durant un mes, aproximadament, en un niu amb forma de xicotet volcà.
Una altra dada curiosa d’este hivern i de l’hivern passat ha estat la presència de cignes a la Marjal. Els experts no tenen clar com van parar al parc natural, perquè, apunten, no tenien cap marca. El cert, però, és que es van poder veure nedant per les aigües de la marjal.
Recordar que el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva és zona d’Especial Protecció per a les Aus. En ell nidifiquen nou espècies d’aus aquàtiques, entre les que destaquen poblacions d’agró roig, fumarell carablanc, martinet comú i rosseta. Compta també amb una important localitat d’hivernada de moret comú i fotja moruna.
Totes les zones humides funcionen com autèntics ronyons de la natura, que depuren l’aigua, contribueixen a filtrar-la i conservar-la, eviten la intrusió marina o redueixen l’impacte d’avingudes i inundacions. A més, suposa un gran atractiu turístic exclusiu que atrau potencials consumidors de natura sostenible i també de gastronomia, que inclou bens culturals i tradicionals com l’arròs.
I és justament la prolongació de la inundació d’alguns camps d’arròs el que ha afavorit la parada dels flamencs al parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. I és que s’ha donat la circumstància que hem viscut l’hivern més sec i calent des que es tenen registres el que ha provocat la parada dels flamencs a l’aiguamoll pegolí. Els flamencs tenen poblacions residents habituals a les salines de Santa Pola i altres punts de la península ibèrica. La seua presència hivernal a la Marjal és un atractiu més per a visitar l’espai, un lloc emblemàtic amb molts atractius ocults.
Foto: Carlos FeliuEn 2008 o 2014 tenim notícies que ja van triar la Marjal per descansar en la seua ruta migratòria. El grup Local Seo-Levante explica en el seu blog que el maig de 2014 durant la jornada censal d’aus van constatar que havia estat un any «atípic atès que els arrossars han sigut inundats un poc més tard del que és habitual, i les aus ja estaven ansioses per l’arribada d’este preat recurs natural». I destacaven «una altra cosa inusual», la presència continuada de «morets, que pareix que no vulguen anar-se’n, […] junt amb un parell de flamencs».
Foto: Carlos FeliuA la comarca de la Marina Alta, les Salines de Calp és l’espai que millors xifres de flamenc oferix. Indiquen els experts, però, que «són més rars en el Saladar d’Aigua Amarga, PN de la Marjal de Pego-Oliva i en l’àrea Clot de Galvany-Fondet de la Senieta».
El flamenc s’alimenta de xicotets invertebrats, com l’Artemia salina, que obté filtrant l’aigua amb el seu especialitzat bec i, en menor mesura, de material vegetal, insectes aquàtics, larves, anèl·lids, etc.
Es reproduïx generalment en colònies de densitat variable, arribant a diversos milers de parelles en molts punts de la seua àrea de reproducció. La posta és quasi sempre d’1 ou, que és covat durant un mes, aproximadament, en un niu amb forma de xicotet volcà.
Una altra dada curiosa d’este hivern i de l’hivern passat ha estat la presència de cignes a la Marjal. Els experts no tenen clar com van parar al parc natural, perquè, apunten, no tenien cap marca. El cert, però, és que es van poder veure nedant per les aigües de la marjal.
Recordar que el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva és zona d’Especial Protecció per a les Aus. En ell nidifiquen nou espècies d’aus aquàtiques, entre les que destaquen poblacions d’agró roig, fumarell carablanc, martinet comú i rosseta. Compta també amb una important localitat d’hivernada de moret comú i fotja moruna.