Gelibre denuncia una extracció d’àrids en Sòl No Urbanitzable no classificat per a eixe ús
La pedrera està situada en la partida de l’Atzaïla en terme de Pego i fa temps, segons l’associació per a la protecció mediambiental de l’Atzúbia, va fer una extracció sense llicència en el terme municipal de l’Atzúbia en Sòl No Urbanitzable en la muntanya la Moleta Vella que ha provocat un fort impacte en l’entorn més immediat del nucli urbà de l’Atzúbia.
Des de l’Atzúbia l’Associació per a la protecció mediambiental de l’Atzúbia – GELIBRE s’ha enviat un comunicat de premsa en el que informen que s’ han adreçat amb un escrit a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Territori per tal de denunciar “una extracció d’àrids en Sòl No Urbanitzable no classificat per a aquest ús.” Detallen des de l’associació ecologista que “la pedrera està situada en la partida de l’Atzaïla (polígon 1) del terme de Pego” i expliquen que “fa temps, va fer una extracció sense llicència en el terme municipal de l’Atzúbia en una zona de Sòl No Urbanitzable en la muntanya la Moleta Vella” aquest moviment de terres denuncien des de Gelibre “ha provocat un fort impacte en l’entorn més immediat del nucli urbà de l’Atzúbia.”
Anant més enllà Gelibre es remunta al 27 d’agost de 1963 dia i any en què es va realitzar la concessió de l’explotació “per a la zona que el PGOU de Pego classifica com a zona d’extracció d’àrids, però no per al polígon 1 del terme de l’Atzúbia”. En la nota de premsa s’explica que “tot i que és posterior a la concessió, el PORN de la Marjal de Pego prohibeix l’extracció d’àrids en tot l’Àmbit (Parc i zona d’esmorteïment d’impactes) i estableix criteris paisatgístics de protecció; la Llei 4/2004 de la Generalitat, d’Ordenació del territori i Protecció del Paisatge estableix també criteris de preservació, protecció i restauració paisatgística; i també en el mateix sentit la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.”
És per tot l’anteriorment esmentat i “sobretot pel fort impacte ambiental de l’extracció” afegeixen que Gelibre “sol•licita i exigeix, com ho fa la normativa aplicable, la RESTAURACIÓ com una mesura correctora de protecció ambiental d’una alteració i degradació del paisatge, d’acord amb l’art. 70 de la Llei Forestal de la CV” que resa: “La vulneració de les prescripcions contingudes en aquesta llei tindrà la consideració d’infracció administrativa i comportarà la imposició de sancions als responsables que tinguen, l’obligació del rescabalament de danys i d’indemnització dels perjudicis, i la restauració física dels béns danyats; tot això amb independència de les responsabilitats penals, civils o d’altre ordre en què podrien incórrer els infractors.”
Continua informant l’Associació de protecció mediambiental de l’Atzúbia que “anterior a l’extracció hi ha el Reial Decret 2994/1982, Restauració d’espais naturals afectats per activitats extractives, art 1.2 on s’especifica que es “procedirà a la restauració, sempre que se tracte dels aprofitaments a explotacions a cel obert”.
Anant més enllà Gelibre es remunta al 27 d’agost de 1963 dia i any en què es va realitzar la concessió de l’explotació “per a la zona que el PGOU de Pego classifica com a zona d’extracció d’àrids, però no per al polígon 1 del terme de l’Atzúbia”. En la nota de premsa s’explica que “tot i que és posterior a la concessió, el PORN de la Marjal de Pego prohibeix l’extracció d’àrids en tot l’Àmbit (Parc i zona d’esmorteïment d’impactes) i estableix criteris paisatgístics de protecció; la Llei 4/2004 de la Generalitat, d’Ordenació del territori i Protecció del Paisatge estableix també criteris de preservació, protecció i restauració paisatgística; i també en el mateix sentit la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.”
És per tot l’anteriorment esmentat i “sobretot pel fort impacte ambiental de l’extracció” afegeixen que Gelibre “sol•licita i exigeix, com ho fa la normativa aplicable, la RESTAURACIÓ com una mesura correctora de protecció ambiental d’una alteració i degradació del paisatge, d’acord amb l’art. 70 de la Llei Forestal de la CV” que resa: “La vulneració de les prescripcions contingudes en aquesta llei tindrà la consideració d’infracció administrativa i comportarà la imposició de sancions als responsables que tinguen, l’obligació del rescabalament de danys i d’indemnització dels perjudicis, i la restauració física dels béns danyats; tot això amb independència de les responsabilitats penals, civils o d’altre ordre en què podrien incórrer els infractors.”
Continua informant l’Associació de protecció mediambiental de l’Atzúbia que “anterior a l’extracció hi ha el Reial Decret 2994/1982, Restauració d’espais naturals afectats per activitats extractives, art 1.2 on s’especifica que es “procedirà a la restauració, sempre que se tracte dels aprofitaments a explotacions a cel obert”.