“Hi ha solucions i noves opcions” amb la ruralitat i el desenvolupament sostenible
Ho asseguren els joves que han preparat l’última jornada de les converses organitzades pel departament de Ciències Ambientals de l’Escola Politècnica Superior de Gandia (UPV) i Mas de Noguera. Eixos joves aposten pel consum local i de proximitat, per l’agricultura ecològica i els productes de temporada.
Hui acabem la sèrie sobre ruralitat i desenvolupament sostenible que vam encetar divendres passat arrel de les jornades que s’han dut a terme al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Un projecte finançat per l’Àrea de Gestió cultural del Vicerectorat d’Alumnat i Cultura a través de les ajudes concedides en la convocatòria de projectes culturals 2012/2013.
La jornada de hui dimecres, l’última de la sèrie de tres, que comença a les 16.30 i finalitzarà al voltant de les 19.30 hores, ha estat programada per un grup de 8 alumnes de 5é de la Llicenciatura de Ciències Ambientals (Alba Canet, Joan Pérez, David Navarro, Tamara Tortosa, Miguel Moreno, Mar Moscardó, Pablo Santonja i Ester Moreno), recolzats per Paloma Herrera, la promotora i coordinadora del projecte.
La seua proposta és:
– Ponència: ‘Horts urbans de Benimaclet. Associació de Veïns de Benimaclet’.
– Ponència: ‘Per l’horta. Defensem el territori’.
– Ponència: ‘Projectes sobre sobirania alimentària. Plataforma de Sobirania Alimentària del País Valencià’.
– Taula Rodona: ‘Solucions a l’actual crisi de l’agricultura’.
Sobre les solucions a proposar, avançaven que parlaran “de les diferents alternatives, de xicoteta escala […] intentant que cadascú entre en contacte amb esta xarxa que està, però que no es veu”, apuntava Alba Canet. El seu company David Navarro, incidia en el fet que “volem mostrar moltes opcions que s’estan donant, però que no es difonen pels grans mitjans”. Tamara Tortosa, apostava per “mantindre els camps de cultiu” a partir d’intercanvis en què una persona deixa el seu camp, fins aleshores erm, perquè algú el cultive i el mantinga net.
El futur que tenen al davant estos joves és de color negre, ells i elles mateix ho veuen així. No obstant això, no perden les ganes de trobar noves eixides a partir del que dóna la terra.
De fet, ja han posat en pràctica el cultiu de productes de temporada a l’hort d’un dels companys. Ara tenen plantades faves, creïlles, cebes, alls… Admeten que “poquet a poquet, en la nostra poqueta experiència i la nostra il·lusió estem traïent cosetes”, confessava Miguel Moreno.
Contraposant l’agricultura ecològica i la convencional, estos joves qüestionen per què l’agricultura convencional és tan barata. En contra del que suposa esta, “apostem per l’agroecologia, la permacultura i sempre consum local i de proximitat”, asseverava David Navarro.
Així mateix, tenen clar que s’han de “promoure els productes de temporada” i “la varietat de fruites i verdures” i “les llavors” d’eixes fruites, apuntava Tamara Tortosa.
Recorden que “de manera tradicional això sempre s’ha fet”, assegura Joan Pérez referint-se a la selecció de les llavors dels productes que es cultivaven a casa i es trien dels exemplars més bons. Es tracta de no permetre “la pèrdua de la biodiversitat” que eixa tradició suposa.
El missatge que llancen estos joves a punt de llicenciar-se en Ciències Ambientals és positiu. Per a ells i elles “hi ha solucions, hi ha noves opcions, però no ens hem de limitar al que ens diguen”. “Les coses es poden fer bé, sense danyar cap persona ni animal i no és una utopia”. “Un altre estil de vida és possible, un altre estil de consum. Però no hem d’esperar a que altres ho facen”. “Ens ho creiem tots i hi ha molts projectes que funcionen”. “Podem començar a pensar de manera diferent, eixint de guió que teníem marcat i començar a vore les coses d’una altra manera, des d’un altre punt de vista”.
Paloma Herrera, la coordinadora del projecte concloïa que “la gent jove és la que està espentant, és la ve i és la que pot decidir la manera de consum, de vida, de relacionar-se que vol”.
Hui acabem la sèrie sobre ruralitat i desenvolupament sostenible que vam encetar divendres passat arrel de les jornades que s’han dut a terme al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Un projecte finançat per l’Àrea de Gestió cultural del Vicerectorat d’Alumnat i Cultura a través de les ajudes concedides en la convocatòria de projectes culturals 2012/2013.
La jornada de hui dimecres, l’última de la sèrie de tres, que comença a les 16.30 i finalitzarà al voltant de les 19.30 hores, ha estat programada per un grup de 8 alumnes de 5é de la Llicenciatura de Ciències Ambientals (Alba Canet, Joan Pérez, David Navarro, Tamara Tortosa, Miguel Moreno, Mar Moscardó, Pablo Santonja i Ester Moreno), recolzats per Paloma Herrera, la promotora i coordinadora del projecte.
La seua proposta és:
– Ponència: ‘Horts urbans de Benimaclet. Associació de Veïns de Benimaclet’.
– Ponència: ‘Per l’horta. Defensem el territori’.
– Ponència: ‘Projectes sobre sobirania alimentària. Plataforma de Sobirania Alimentària del País Valencià’.
– Taula Rodona: ‘Solucions a l’actual crisi de l’agricultura’.
Sobre les solucions a proposar, avançaven que parlaran “de les diferents alternatives, de xicoteta escala […] intentant que cadascú entre en contacte amb esta xarxa que està, però que no es veu”, apuntava Alba Canet. El seu company David Navarro, incidia en el fet que “volem mostrar moltes opcions que s’estan donant, però que no es difonen pels grans mitjans”. Tamara Tortosa, apostava per “mantindre els camps de cultiu” a partir d’intercanvis en què una persona deixa el seu camp, fins aleshores erm, perquè algú el cultive i el mantinga net.
El futur que tenen al davant estos joves és de color negre, ells i elles mateix ho veuen així. No obstant això, no perden les ganes de trobar noves eixides a partir del que dóna la terra.
De fet, ja han posat en pràctica el cultiu de productes de temporada a l’hort d’un dels companys. Ara tenen plantades faves, creïlles, cebes, alls… Admeten que “poquet a poquet, en la nostra poqueta experiència i la nostra il·lusió estem traïent cosetes”, confessava Miguel Moreno.
Contraposant l’agricultura ecològica i la convencional, estos joves qüestionen per què l’agricultura convencional és tan barata. En contra del que suposa esta, “apostem per l’agroecologia, la permacultura i sempre consum local i de proximitat”, asseverava David Navarro.
Així mateix, tenen clar que s’han de “promoure els productes de temporada” i “la varietat de fruites i verdures” i “les llavors” d’eixes fruites, apuntava Tamara Tortosa.
Recorden que “de manera tradicional això sempre s’ha fet”, assegura Joan Pérez referint-se a la selecció de les llavors dels productes que es cultivaven a casa i es trien dels exemplars més bons. Es tracta de no permetre “la pèrdua de la biodiversitat” que eixa tradició suposa.
El missatge que llancen estos joves a punt de llicenciar-se en Ciències Ambientals és positiu. Per a ells i elles “hi ha solucions, hi ha noves opcions, però no ens hem de limitar al que ens diguen”. “Les coses es poden fer bé, sense danyar cap persona ni animal i no és una utopia”. “Un altre estil de vida és possible, un altre estil de consum. Però no hem d’esperar a que altres ho facen”. “Ens ho creiem tots i hi ha molts projectes que funcionen”. “Podem començar a pensar de manera diferent, eixint de guió que teníem marcat i començar a vore les coses d’una altra manera, des d’un altre punt de vista”.
Paloma Herrera, la coordinadora del projecte concloïa que “la gent jove és la que està espentant, és la ve i és la que pot decidir la manera de consum, de vida, de relacionar-se que vol”.