Homenatge als republicans i les republicanes al cementeri municipal de Pego
Un acte organitzat enguany per PSPV-PSOE, Esquerra Pego, Compromís per Pego i Dones Cabal. A ell va assistir Carlos Cardona Cots, un dels fundadors d’Esquerra Republicana a Pego, conserva el carnet de militant amb el nº5, el document data de 1936. Cardona, de 94 anys, va ser empresonat fins els 26 anys d’edat.
Un dia abans de l’aniversari de la proclamació de la II República, ahir diumenge, Pego retia homenatge als 110 republicans i republicanes que van deixar la vida pels ideals de llibertat i democràcia en què creien.
Entre els i les assistents a l’acte d’homenatge que en este 2014 van organitzar Esquerra Pego, PSP-PSOE, Compromís per Pego i Cabal, va sorprendre la claredat amb què Carlos Cardona Cots afirmava que “ací ja no en queda cap només que jo”. Carlos assistix a este homenatge des de 2006 (primera vegada que es va realitzar a Pego). Té 94 anys i compta en el seu haver amb el carnet de militant nº5 d’Esquerra Republicana. Va ser un dels seus fundadors. El document data de 1936.
Amb un silenci sepulcral, tota l’audiència estava expectant pel que anava a explicar, Carlos Cardona Cots comentava que és l’únic que queda perquè “era el més jove d’ací Pego. Quan a mi em van tancar encara no tenia ni 20 anys i vaig eixir als 26”. En preguntar-li si va ser dur, comentava que “després del camp de concentració ja no isquerem d’Alacant, ens varen jutjar de seguida i, prompte, prompte ens van enviar a Elx i allí vam acabar la condemna”.
En el torn polític, l’alcalde i secretari local del PSPV, Enrique Moll va ser el primer en agafar la paraula. Recordava que “ara fa 83 anys els nostres iaios o els nostres pares van construir una república concebuda en llibertat i en el principi que totes les persones som iguals. Estem ací reunits en el record d’aquelles persones que donaren les seues vides en un exemple d’entrega, de sacrifici i de dignitat. Que encara hui sorprenen al món”. També informava Moll que “de Pego van ser afusellades 17 persones, una en el cementeri de Dénia i altres a Alacant, després de passar pels camps de concentració”.
Saül Ortolà, portaveu d’Esquerra Pego, celebrava el nombre d’assistents a l’acte i manifestava que el moment actual li recordava al principi dels anys 30 amb un “sistema cadut, corromput on, amb una aparença de democràcia, ens estan retallant tots els drets socials guanyats durant molts anys”. I ressaltava que “és ara quan ens hem d’empoderar del nostre futur. Hem de decidir quin estat volem, quins drets ens pertoquen i defensar-los”. Manifestava que l’homenatge és a “aquells que han defensat la llibertat”.
El secretari local de Compromís per Pego, Àngel Oltra, comentava que l’homenatge és per a persones com Carlos Cardona i també per a persones que no estan sota la làpida que hi ha al cementeri, sinó que “estan reballades en cunetes, en cementeris oblidats, en foses i que, segons diuen, traure-les d’allí suposa obrir ferides, que no s’han tancant mai i no es tancaran fins que totes les persones que tinguen familiars desapareguts puguen plorar-les en llocs com el cementeri”. Comparava el tractament que han rebut les víctimes del franquisme i els ‘nacionals’ i declarava que “s’ha d’exigir que les institucions done i rendisca l’homenatge que els toca a eixes persones que van arriscar la seua vida o la van perdre per defensar les llibertats, la major producció científica, la major producció cultural. Tot això s’ha de reivindicar”, afirmava Oltra. “Eixe esperit de canvi és el que hem d’impulsar”, concloïa el secretari local de Compromís per Pego.
L’homenatge als republicans i les republicanes va finalitzar, a l’interior del cementeri, amb la Muixeranga.
A continuació un bon gruix dels i de les assistents es van desplaçar a l’Avinguda d’Aquilino Barrachina on van tenir un dinar de germanor.
Un dia abans de l’aniversari de la proclamació de la II República, ahir diumenge, Pego retia homenatge als 110 republicans i republicanes que van deixar la vida pels ideals de llibertat i democràcia en què creien.
Entre els i les assistents a l’acte d’homenatge que en este 2014 van organitzar Esquerra Pego, PSP-PSOE, Compromís per Pego i Cabal, va sorprendre la claredat amb què Carlos Cardona Cots afirmava que “ací ja no en queda cap només que jo”. Carlos assistix a este homenatge des de 2006 (primera vegada que es va realitzar a Pego). Té 94 anys i compta en el seu haver amb el carnet de militant nº5 d’Esquerra Republicana. Va ser un dels seus fundadors. El document data de 1936.
Amb un silenci sepulcral, tota l’audiència estava expectant pel que anava a explicar, Carlos Cardona Cots comentava que és l’únic que queda perquè “era el més jove d’ací Pego. Quan a mi em van tancar encara no tenia ni 20 anys i vaig eixir als 26”. En preguntar-li si va ser dur, comentava que “després del camp de concentració ja no isquerem d’Alacant, ens varen jutjar de seguida i, prompte, prompte ens van enviar a Elx i allí vam acabar la condemna”.
En el torn polític, l’alcalde i secretari local del PSPV, Enrique Moll va ser el primer en agafar la paraula. Recordava que “ara fa 83 anys els nostres iaios o els nostres pares van construir una república concebuda en llibertat i en el principi que totes les persones som iguals. Estem ací reunits en el record d’aquelles persones que donaren les seues vides en un exemple d’entrega, de sacrifici i de dignitat. Que encara hui sorprenen al món”. També informava Moll que “de Pego van ser afusellades 17 persones, una en el cementeri de Dénia i altres a Alacant, després de passar pels camps de concentració”.
Saül Ortolà, portaveu d’Esquerra Pego, celebrava el nombre d’assistents a l’acte i manifestava que el moment actual li recordava al principi dels anys 30 amb un “sistema cadut, corromput on, amb una aparença de democràcia, ens estan retallant tots els drets socials guanyats durant molts anys”. I ressaltava que “és ara quan ens hem d’empoderar del nostre futur. Hem de decidir quin estat volem, quins drets ens pertoquen i defensar-los”. Manifestava que l’homenatge és a “aquells que han defensat la llibertat”.
El secretari local de Compromís per Pego, Àngel Oltra, comentava que l’homenatge és per a persones com Carlos Cardona i també per a persones que no estan sota la làpida que hi ha al cementeri, sinó que “estan reballades en cunetes, en cementeris oblidats, en foses i que, segons diuen, traure-les d’allí suposa obrir ferides, que no s’han tancant mai i no es tancaran fins que totes les persones que tinguen familiars desapareguts puguen plorar-les en llocs com el cementeri”. Comparava el tractament que han rebut les víctimes del franquisme i els ‘nacionals’ i declarava que “s’ha d’exigir que les institucions done i rendisca l’homenatge que els toca a eixes persones que van arriscar la seua vida o la van perdre per defensar les llibertats, la major producció científica, la major producció cultural. Tot això s’ha de reivindicar”, afirmava Oltra. “Eixe esperit de canvi és el que hem d’impulsar”, concloïa el secretari local de Compromís per Pego.
L’homenatge als republicans i les republicanes va finalitzar, a l’interior del cementeri, amb la Muixeranga.
A continuació un bon gruix dels i de les assistents es van desplaçar a l’Avinguda d’Aquilino Barrachina on van tenir un dinar de germanor.