Intimitat absoluta en l’estudi antropomètric
Les pegolines que passen per la cabina làser de l’estudi antropomètric, poden estar segures del seu anonimat. Tot passa al darrere d’unes cortines que s’han instal•lat en una de les parts de la seu de les mestresses de casa, allí, d’una banda et canvies i d’altra et mesuren a través d’un sistema làser i d’altres utensilis.
Des dels 12 i fins els 70 anys. Tot aquest espectre d’edat està contemplat en l’estudi antropomètric que està duent a terme el Ministeri de Sanitat i Consum, a través de l’Institut Nacional del Consum. 10.415 seran les dones que passen per les cabines preparades especialment per a mesurar el cos femení. L’estudi té un any de durada i està executant-se per tot l’Estat Espanyol. Fins a 59 pobles i ciutats recorrerà el projecte, tots ells triats aleatòriament, com les dones seleccionades. Pego és un d’eixos pobles elegits per a completar les dades que s’utlitzaran per a conèixer la realitat del cos de la dona i poder unificar talles; un projecte pioner a tota Europa.
La gran disparitat de talles en la roba va dur al Govern Espanyol a emprendre aquesta “aventura”. Moltes dones s’hauran trobat en la situació de provar-se dos pantalons en un mateixa tenda i haver de demanar dos o tres talles diferents perquè cada fabricant utilitza uns patrons diferents de costura. Davant aquesta problemàtica generalitzada, es va decidir saber les mesures reals de les dones espanyoles i unificar així les mesures de les talles de les peces de roba.
Es pretén, amb aquesta iniciativa, que les consumidores puguen saber per avançat la seua talla. En l’etiqueta s’inclouran per a la seua millor informació les mesures que corresponen a cada una de les talles. La realització d’aquest estudi és fruit d’un acord firmat amb pràcticament el 90 per cent del sector tèxtil i segons el qual aquest adoptarà un codi d’autorregulació per a homogeneïtzar les talles dels seus articles basant-se en les mesures corporals reals de les dones espanyoles. El major problema amb què ens trobarem les dones, és que el compromís firmat amb el sector ha establit que l’homogeneïtzació de talles s’implantarà a Espanya en un temps màxim de cinc anys a partir de la finalització de l’estudi, encara que s’anirà implantant progressivament en el mercat espanyol segons les disponibilitats de la indústria.
L’acord inclou, a més, la promoció d’una imatge saludable de la dona per a contrarestar els dictats de la moda que imposa pautes de massa corporal poc saludables, amb els consegüents trastorns psicològics i nutricionals que afecten especialment les adolescents.
Així, s’ha acordat amb el sector (dissenyadors, fabricants i distribuïdors) que els maniquins de plàstic que s’exhibeixen en els aparadors i en les exposicions hauran de tenir una talla 38, com a mínim, i que la talla 46, fins ara considerada com a talla especial, passe a ser normal i s’incloga en tots els processos de fabricació.
Per tant, els resultats de l’estudi, que conclourà a finals de gener de l’any que ve, serviran per a definir patrons estàndard a partir de les mesures antropomètriques; desenvolupar un maniquí físic o virtual per a disseny i avaluació d’agarres que tinga en compte les mesures de la població nacional; redefinir i normalitzar el tallaje i establir mesures per al patronaje per talles, grups d’edat, etc.
Sis d’estes cabines, propietat de l’Institut de Biomecànica de València, que és l’organisme guanyador del concurs públic per a realitzar l’estudi, estan recorrent Espanya simultàniament seguint altres tantes rutes que uneixen les localitats seleccionades en el programa, entre les que es troba Pego. La realització de la prova, que té un temps mitjà de 20 minuts, preserva totalment la intimitat de les participants, durant i després de la prova.
La gran disparitat de talles en la roba va dur al Govern Espanyol a emprendre aquesta “aventura”. Moltes dones s’hauran trobat en la situació de provar-se dos pantalons en un mateixa tenda i haver de demanar dos o tres talles diferents perquè cada fabricant utilitza uns patrons diferents de costura. Davant aquesta problemàtica generalitzada, es va decidir saber les mesures reals de les dones espanyoles i unificar així les mesures de les talles de les peces de roba.
Es pretén, amb aquesta iniciativa, que les consumidores puguen saber per avançat la seua talla. En l’etiqueta s’inclouran per a la seua millor informació les mesures que corresponen a cada una de les talles. La realització d’aquest estudi és fruit d’un acord firmat amb pràcticament el 90 per cent del sector tèxtil i segons el qual aquest adoptarà un codi d’autorregulació per a homogeneïtzar les talles dels seus articles basant-se en les mesures corporals reals de les dones espanyoles. El major problema amb què ens trobarem les dones, és que el compromís firmat amb el sector ha establit que l’homogeneïtzació de talles s’implantarà a Espanya en un temps màxim de cinc anys a partir de la finalització de l’estudi, encara que s’anirà implantant progressivament en el mercat espanyol segons les disponibilitats de la indústria.
L’acord inclou, a més, la promoció d’una imatge saludable de la dona per a contrarestar els dictats de la moda que imposa pautes de massa corporal poc saludables, amb els consegüents trastorns psicològics i nutricionals que afecten especialment les adolescents.
Així, s’ha acordat amb el sector (dissenyadors, fabricants i distribuïdors) que els maniquins de plàstic que s’exhibeixen en els aparadors i en les exposicions hauran de tenir una talla 38, com a mínim, i que la talla 46, fins ara considerada com a talla especial, passe a ser normal i s’incloga en tots els processos de fabricació.
Per tant, els resultats de l’estudi, que conclourà a finals de gener de l’any que ve, serviran per a definir patrons estàndard a partir de les mesures antropomètriques; desenvolupar un maniquí físic o virtual per a disseny i avaluació d’agarres que tinga en compte les mesures de la població nacional; redefinir i normalitzar el tallaje i establir mesures per al patronaje per talles, grups d’edat, etc.
Sis d’estes cabines, propietat de l’Institut de Biomecànica de València, que és l’organisme guanyador del concurs públic per a realitzar l’estudi, estan recorrent Espanya simultàniament seguint altres tantes rutes que uneixen les localitats seleccionades en el programa, entre les que es troba Pego. La realització de la prova, que té un temps mitjà de 20 minuts, preserva totalment la intimitat de les participants, durant i després de la prova.