Inversions al parc natural de la Marjal Pego-Oliva
El blau de carapatar va ser l’escenari escollit durant el dia d’ahir perquè el conseller de Territori, Rafael Blasco, i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Juan José Moragues presentaren la nova actuació prevista al parc natural de la marjal Pego-Oliva.
El projecte contempla una àrea de reserva i anidament d’aus que servirà de «abric» a la fauna protegida i en la que es crearan dos llacunes i illes artificials que comportaran l’excavació de 25.000 metres cúbics en una superfícies d’1 ‘7 hectàrees.
El projecte suposa crear infrastructures que combinen l’ús públic del parc natural amb la recuperació ambiental mitjançant de la regeneració d’una important àrea d’anidament d’espècies de fauna protegides. Així mateix, també es consolidarà com un recurs per a l’educació ambiental i la investigació.
La zona dedicada a l’ús públic, que serà de 2,8 hectàrees, comptarà amb un itinerari de 350 metres amb passarel·les de fusta, dos observatoris i una càmera de vídeo telecomandada per a veure la Marjal en temps real. També es contempla un centre de recepció. L’actuació té un pressupost aproximat de 300.000 € provinents del fons Feder i es realitzarà en una parcel·la de 7 hectàrees en la zona de màxima protecció del parc, al terme d’Oliva.
Els tècnics de la conselleria assenyalaven la complexitat de l’execució de les obres per a les que es preveu una duració màxima de 8 mesos que en temps real serà molt major doncs les tasques s’aturaran durant el període de nidificació entre març i setembre.
En l’acte de presentació van estar presents els alcaldes de Pego i Oliva, Carmelo Ortolà i Salvador Fuster, què van aprofitar la presència de Blasco i Moragues per demanar més inversions en projectes per al parc natural.
Per al seva banda, l’alcalde d’Oliva anunciava l’inici d’una nova etapa al parc natural en la que es pretén apropar la gent a la marjal de manera que s’afavoreixca el turisme en les dues poblacions:
Les actuacions estan finançades tant per conselleria com per la mateixa confederació hidrogràfica del Xúquer, depenent del ministeri de medi ambient. Així, el seu president Juan José Moragues va voler assenyalar que esta suma d’esforços té com objectiu combinar la conservació amb el gaudí, de manera que el parc i la nova zona es converteixen en una referència medioambiental per als científics.
El conseller de Territori va assegurar que el projecte «no serà un punt i a part» i va demanar la implicació de la iniciativa privada i la societat civil per a preservar els espais naturals. Blasco va recordar que «hi ha dos ajuntaments que tenen el privilegi de comptar amb la Marjal».
Ja en declaracions a la premsa i qüestionat per les veus que posen en dubte la inversió que realitza el consell a la marjal, Blasco va assegurar que les inversions en el parc continuaran realitzant-se tal i com es descriu en la memòria anual. A més va assenyalar que els fruits de els despeses realitzades es poden traduir en una millor ambiental amb la recuperació d’aus “de prestigi internacional”.
L’acte de presentació d’estes noves instal·lacions del parc va acabar amb la introducció de 2.000 exemplars de «punxoset» a les aigües del Bullent, un peix endèmic valencià que es troba en perill d’extinció i que ara torna a nadar amb més força que mai per les aigües del marjal.
El projecte suposa crear infrastructures que combinen l’ús públic del parc natural amb la recuperació ambiental mitjançant de la regeneració d’una important àrea d’anidament d’espècies de fauna protegides. Així mateix, també es consolidarà com un recurs per a l’educació ambiental i la investigació.
La zona dedicada a l’ús públic, que serà de 2,8 hectàrees, comptarà amb un itinerari de 350 metres amb passarel·les de fusta, dos observatoris i una càmera de vídeo telecomandada per a veure la Marjal en temps real. També es contempla un centre de recepció. L’actuació té un pressupost aproximat de 300.000 € provinents del fons Feder i es realitzarà en una parcel·la de 7 hectàrees en la zona de màxima protecció del parc, al terme d’Oliva.
Els tècnics de la conselleria assenyalaven la complexitat de l’execució de les obres per a les que es preveu una duració màxima de 8 mesos que en temps real serà molt major doncs les tasques s’aturaran durant el període de nidificació entre març i setembre.
En l’acte de presentació van estar presents els alcaldes de Pego i Oliva, Carmelo Ortolà i Salvador Fuster, què van aprofitar la presència de Blasco i Moragues per demanar més inversions en projectes per al parc natural.
Per al seva banda, l’alcalde d’Oliva anunciava l’inici d’una nova etapa al parc natural en la que es pretén apropar la gent a la marjal de manera que s’afavoreixca el turisme en les dues poblacions:
Les actuacions estan finançades tant per conselleria com per la mateixa confederació hidrogràfica del Xúquer, depenent del ministeri de medi ambient. Així, el seu president Juan José Moragues va voler assenyalar que esta suma d’esforços té com objectiu combinar la conservació amb el gaudí, de manera que el parc i la nova zona es converteixen en una referència medioambiental per als científics.
El conseller de Territori va assegurar que el projecte «no serà un punt i a part» i va demanar la implicació de la iniciativa privada i la societat civil per a preservar els espais naturals. Blasco va recordar que «hi ha dos ajuntaments que tenen el privilegi de comptar amb la Marjal».
Ja en declaracions a la premsa i qüestionat per les veus que posen en dubte la inversió que realitza el consell a la marjal, Blasco va assegurar que les inversions en el parc continuaran realitzant-se tal i com es descriu en la memòria anual. A més va assenyalar que els fruits de els despeses realitzades es poden traduir en una millor ambiental amb la recuperació d’aus “de prestigi internacional”.
L’acte de presentació d’estes noves instal·lacions del parc va acabar amb la introducció de 2.000 exemplars de «punxoset» a les aigües del Bullent, un peix endèmic valencià que es troba en perill d’extinció i que ara torna a nadar amb més força que mai per les aigües del marjal.