Investigació a fons de la mort de Fra Pascual Nadal Oltra
Nascut a Pego el 1884 aquest franciscà va fundar a La Xina una leproseria i allí mateix, exercit de missioner va ser interrogat pel mateix Mao Tse Tung i posteriorment, decapitat el 1935. Actualment s´està duent a terme una investigació a fons sobre la seua mort per tal de trobar documents escrits que recolzen els testimonis orals per tal d´impulsar la seua canonització.
Fra Pascual Nadal Oltra, més conegut com a “Fra Pascualet”, diminutiu que denota l´estima de tothom que el coneixia per la seua persona, té una estàtua que li rendeix homenatge al claustre del Convent dels franciscans de Pego. En ella se´l representa abraçat a sa mare, i d´aquesta manera el conjunt escultòric conta un poc la història d´aquest home marcat per la malaltia de la lepra.
Fra Pascual Nadal Oltra va nàixer a Pego en 1884 i, després d’estudiar Belles Arts a València, va ingressar en l’orde franciscana a Gilet, als 21 anys. Després d’atendre a sa mare, malalta de lepra, en el sanatori de Fontilles, fins al seu defunció, fra Pascual, «sensibilitzat per aquella malaltia», va demanar als seus superiors anar a La Xina per a formar part de la primera comunitat de la nova leproseria que l’orde franciscana tenia previst obrir en Mosimién. «Fra Pascualet» va arribar en 1930 a la leproseria, on atenia a 125 malalts, junt amb altres religiosos. Així mateix, esculpia imatges religioses, igual que va fer en els convents de Gilet i Pego.
Al maig de 1935, una columna de l’exèrcit comunista de Mao Tse Tung fugia de l’exèrcit regular dels nacionalistes de Chiang Kai-Shek-Kai-Shek cap al nord-oest de La Xina. Davant de l’arribada de les tropes de Mao, el superior de la leproseria va donar permís per a abandonar-la, però quatre franciscans i tres religioses es van quedar, entre ells fra Pascual, per a atendre els leprosos. El religiós de Pego, com van testificar els malalts que cuidava, va afirmar: «Si els comunistes són els meus germans, per què he de fugir d’ells? Jo també els estime i, de matar-me, em rendirien el major dels serveis. Seré màrtir i volaré al cel», segons relata el franciscà valencià José Miguel Barrachina Lapiedra, autor del llibre «Fra Pascual Nadal i Oltra. Apòstol dels leprosos, màrtir de Xina».
Els soldats van entrar en la residència, «la van saquejar, van detindre els religiosos i molts dels leprosos van tractar de defendre’ls, però van disparar contra els propis malalts». A continuació, els franciscans van ser portats davant de Mao Tse Tung, qui els va interrogar, va deixar presoners a dos d’ells, fra Pascual i el frare italià Epifanio Pegoraro, i va alliberar a la resta. Dies després, el 4 de desembre de 1935 un oficial es va dirigir a l’aldea de Leang Ho Kow, on estaven capturats els dos franciscans, i els «va decapitar amb una espasa». Diversos veïns van ser «testimonis des de les seues cases» de l’execució i un d’ells va soterrar els cossos, segons afirma Barrachina en els seus escrits.
Actualment, la vicepostulació de les Causes dels Sants dels franciscans a València investiga en el martiri de Fra Pascualet amb l’objectiu d’impulsar l’obertura del seu procés de canonització. Els franciscans mantenen oberta la investigació sobre la seua mort tot i les «grans dificultats per a accedir a nous testimonis orals i escrits en Xina, per les traves que posen les autoritats del país», segons ha explicat Benjamí Agulló, vicepostulador franciscà.
Fra Pascual Nadal Oltra, més conegut com a “Fra Pascualet”, diminutiu que denota l´estima de tothom que el coneixia per la seua persona, té una estàtua que li rendeix homenatge al claustre del Convent dels franciscans de Pego. En ella se´l representa abraçat a sa mare, i d´aquesta manera el conjunt escultòric conta un poc la història d´aquest home marcat per la malaltia de la lepra.
Fra Pascual Nadal Oltra va nàixer a Pego en 1884 i, després d’estudiar Belles Arts a València, va ingressar en l’orde franciscana a Gilet, als 21 anys. Després d’atendre a sa mare, malalta de lepra, en el sanatori de Fontilles, fins al seu defunció, fra Pascual, «sensibilitzat per aquella malaltia», va demanar als seus superiors anar a La Xina per a formar part de la primera comunitat de la nova leproseria que l’orde franciscana tenia previst obrir en Mosimién. «Fra Pascualet» va arribar en 1930 a la leproseria, on atenia a 125 malalts, junt amb altres religiosos. Així mateix, esculpia imatges religioses, igual que va fer en els convents de Gilet i Pego.
Al maig de 1935, una columna de l’exèrcit comunista de Mao Tse Tung fugia de l’exèrcit regular dels nacionalistes de Chiang Kai-Shek-Kai-Shek cap al nord-oest de La Xina. Davant de l’arribada de les tropes de Mao, el superior de la leproseria va donar permís per a abandonar-la, però quatre franciscans i tres religioses es van quedar, entre ells fra Pascual, per a atendre els leprosos. El religiós de Pego, com van testificar els malalts que cuidava, va afirmar: «Si els comunistes són els meus germans, per què he de fugir d’ells? Jo també els estime i, de matar-me, em rendirien el major dels serveis. Seré màrtir i volaré al cel», segons relata el franciscà valencià José Miguel Barrachina Lapiedra, autor del llibre «Fra Pascual Nadal i Oltra. Apòstol dels leprosos, màrtir de Xina».
Els soldats van entrar en la residència, «la van saquejar, van detindre els religiosos i molts dels leprosos van tractar de defendre’ls, però van disparar contra els propis malalts». A continuació, els franciscans van ser portats davant de Mao Tse Tung, qui els va interrogar, va deixar presoners a dos d’ells, fra Pascual i el frare italià Epifanio Pegoraro, i va alliberar a la resta. Dies després, el 4 de desembre de 1935 un oficial es va dirigir a l’aldea de Leang Ho Kow, on estaven capturats els dos franciscans, i els «va decapitar amb una espasa». Diversos veïns van ser «testimonis des de les seues cases» de l’execució i un d’ells va soterrar els cossos, segons afirma Barrachina en els seus escrits.
Actualment, la vicepostulació de les Causes dels Sants dels franciscans a València investiga en el martiri de Fra Pascualet amb l’objectiu d’impulsar l’obertura del seu procés de canonització. Els franciscans mantenen oberta la investigació sobre la seua mort tot i les «grans dificultats per a accedir a nous testimonis orals i escrits en Xina, per les traves que posen les autoritats del país», segons ha explicat Benjamí Agulló, vicepostulador franciscà.