Invitació a visitar cases rurals valencianes, íntimes, acollidores i amables
A través de la guia ‘Casas rurales de la Comunitat Valenciana. Íntimas, acogedoras y amables’ escrita per Paco Tortosa i Sara Garcia, editada per Carena Editors i recolzada pel moviment Slow Food València. Un llibre que ofereix 117 cases rurals escollides entre les al voltant de 800 oficials al territori valencià.
Avui divendres, a les 7’30 de la vesprada es presenta a la Casa de Cultura de Pego la guia “Casas rurales de la Comunitat Valenciana. Íntimas, acogedoras y amables’, tres adjectius aquests que defineixen el que la gent trobarà si elegeix alguna de les cases que els autors, Paco Tortosa i Sara Garcia, ofereixen al seu interior. Si parlem de la intimitat s’ha de pensar amb el silenci del lloc que acull cada casa, amb la intimitat afegida dels paratges que les rodegen i l’intimisme de les estances internes. Si es passa a l’acolliment dels establiments, aquest ve definit per la seua confortabilitat sense luxes. I l’amabilitat té relació amb el tracte dels propietaris i propietàries, té connexió amb la delicadesa dels petits detalls de cada establiment, amb la gentilesa que es puga respirar a través de cada porus de la pell de la casa que ens acull, la major part d’elles centenàries.
El llibre que edita Carena Editors i que recolza el moviment Slow Food València, destaca en el mercat de les guies de cases rurals valencianes “per la seua novetat en l’enfocament de les cases, la seua originalitat i la seua ficada en escena”, com expressava un dels seus autors, Paco Tortosa. En l’interior del llibre cada casa rural té dedicades dos pàgines, una que conta amb un text amb trets més bé literaris, cada projecte personal per a dedicar-se al món del turisme d’interior. En l’altra dominen les fotografies i la informació pràctica, que afegeix com accedir amb transport públic, a peu i/o en bicicleta.
Aquesta guia de cases rurals del país valencià, íntimes, acollidores i amables, aporta alhora un text descriptiu de cada comarca que ens descobreix la realitat cultural i ambientalista de cada racó de les terres valencianes. Perquè l’obra és, per damunt de tot, un obra que permet als seus lectors i lectores, viatjar i conèixer indrets màgics a l’interior del territori valencià un tant desconeguts per l’eclipsi de la costa mediterrània. Aquesta guia és en paraules de Tortosa, “divertida d’usar, que es pot llegir encara que un no vaja mai a una casa rural”.
Alguns dels criteris de selecció per a escollir les 117 cases rurals que hi ha al llibre sobre les al voltant de 800 oficials al País Valencià, són la bellesa estètica i l’harmonia de l’entorn rural, amb especial atenció a la bona conservació dels paisatges agrícoles tradicionals. El silenci. La conservació de l’arquitectura tradicional i el gust i la delicadesa en la seua restauració. L’atenció i l’amabilitat dels propietaris, així com el seu caràcter o la confortabilitat, que no el luxe, entre d’altres. Així mateix, s’ha descartat, amb alguna excepció, els edificis construïts amb posterioritat a 1960.
Per últim caldria preguntar-nos “què pinta una guia en paper hui en dia en el món de la informàtica?” Laura Ballester, periodista, justificava el fet de la publicació perquè la guia és un projecte personal a través d’una editorial privada que proposa “les cases rurals més encantadores, més subjugadores i les que es troben en paratges màgics i que damunt respecten el medi rural, la natura i l’arquitectura tradicional i tenen un estil de vida molt definit”.
Aquesta guia de cases rurals, explicava l’editor, Marc Zacarés pretén “que siga un poc la guia Michelin de les cases rurals valencianes, una guia viva, que si potser cada any o cada dos anys pugen i baixen les cases”.
El llibre que edita Carena Editors i que recolza el moviment Slow Food València, destaca en el mercat de les guies de cases rurals valencianes “per la seua novetat en l’enfocament de les cases, la seua originalitat i la seua ficada en escena”, com expressava un dels seus autors, Paco Tortosa. En l’interior del llibre cada casa rural té dedicades dos pàgines, una que conta amb un text amb trets més bé literaris, cada projecte personal per a dedicar-se al món del turisme d’interior. En l’altra dominen les fotografies i la informació pràctica, que afegeix com accedir amb transport públic, a peu i/o en bicicleta.
Aquesta guia de cases rurals del país valencià, íntimes, acollidores i amables, aporta alhora un text descriptiu de cada comarca que ens descobreix la realitat cultural i ambientalista de cada racó de les terres valencianes. Perquè l’obra és, per damunt de tot, un obra que permet als seus lectors i lectores, viatjar i conèixer indrets màgics a l’interior del territori valencià un tant desconeguts per l’eclipsi de la costa mediterrània. Aquesta guia és en paraules de Tortosa, “divertida d’usar, que es pot llegir encara que un no vaja mai a una casa rural”.
Alguns dels criteris de selecció per a escollir les 117 cases rurals que hi ha al llibre sobre les al voltant de 800 oficials al País Valencià, són la bellesa estètica i l’harmonia de l’entorn rural, amb especial atenció a la bona conservació dels paisatges agrícoles tradicionals. El silenci. La conservació de l’arquitectura tradicional i el gust i la delicadesa en la seua restauració. L’atenció i l’amabilitat dels propietaris, així com el seu caràcter o la confortabilitat, que no el luxe, entre d’altres. Així mateix, s’ha descartat, amb alguna excepció, els edificis construïts amb posterioritat a 1960.
Per últim caldria preguntar-nos “què pinta una guia en paper hui en dia en el món de la informàtica?” Laura Ballester, periodista, justificava el fet de la publicació perquè la guia és un projecte personal a través d’una editorial privada que proposa “les cases rurals més encantadores, més subjugadores i les que es troben en paratges màgics i que damunt respecten el medi rural, la natura i l’arquitectura tradicional i tenen un estil de vida molt definit”.
Aquesta guia de cases rurals, explicava l’editor, Marc Zacarés pretén “que siga un poc la guia Michelin de les cases rurals valencianes, una guia viva, que si potser cada any o cada dos anys pugen i baixen les cases”.