La batalla entre Moros i Cristians deixa beneficis col•laterals al poble de Pego
Dissabte, amb una puntualitat quasi desconeguda, s’iniciava l’entrada cristiana, que deixava per a la reraguarda el boato de la filà capitana 2010, Almogàvers, on Pere Ortolà i la seua família lluiren des de la seua carrossa. Diumenge, la pluja feu acte de presència cinc minuts abans de l’entrada mora. No obstant, deixà desfilar sense problemes i el capità moro de 2010, Salva Trotonda saludà a l’abundant públic assistent, des de les altures de la seua carrossa, escoltat per una enorme gamba fumadora de puros.
Pego ha viscut quatre dies intensos de festes de Moros i Cristians, unes festes, que per primera vegada s’han celebrat sota la denominació de Festa d’Interès Provincial. Dimecres, nit de l’olleta a la filà capitana cristiana, Almogàvers amb més de 150 comensals. Dijous obertura de kàbiles i ball de la filà capitana mora, Al-Hagamba-Muza, amb gran èxit d’assistència de públic. Divendres, desfilada infantil i ambaixada-parlament amb un Pla de la Font ple de gom a gom. La il•luminació i la màgia de l’espai emblemàtic que és el Pla de la Font, van recordar l’esplendor de les antigues ambaixades. Recordem, que la presidenta de la Junta Central, Fani Vicens, ja intuïa que “anava a quedar bé”. Una opinió que refrendava el capità cristià almogàver, Pere Ortolà, que ja pronosticava que al Pla de la Font no només veurien l’ambaixada parlament els moros i cristians, sinó moltíssima gent del poble, com així fou.
Amb l’entrada de les tropes cristianes i mores, el poble de Pego fa un viatge en el temps per a situar-se en l’any 1276, a les faldes del Castell d’Ambra. El narrador de l’ambaixada parlament ens contextualitza el moment present: estem a punt de viure com va ser la visita de l’emissari de Jaume I, demanant la pau, tot i que sense massa esforços. Són temps difícils on el pacte del Pou d’Alcalà s’ha fet fum i el la guerra és imminent.
En escoltar les paraules creuades entre l’emissari d’En Jaume I i el portaveu d’Al-Azdraq, no queda dubte que entre els dos bàndols hi haurà guerra i les tropes d’ambdós religions, que expectants observen els esdeveniments, contesten encoratjades a la crida dels seus respectius capitans per a acudir a la guerra santa.
Després d’aquest decisiu episodi… Dissabte les tropes cristianes entraven al poble de Pego per l’Atzúvia i deixaven a la reraguarda tot el seu poderiu, la seua filà capitana, Almogàvers. Al crit de ‘Desperta Ferro’ una de les companyies més antigues del període cristià, considerada una de les millors infanteries de la seua època, uns nòmades, cediren explicar al poble de Pego la seua història en el boato de 2010. Els Almogàvers pegolins reprenien la seua història des del moment en què va ser assassinat Roger de Flor, representat pel cavall sense cavaller sota un pal•lio en record de Roger de Flor i d’En Carlos Tamarit, un dels històrics membres almogàvers pegolins que faltà l’any passat. I seguint aquest homenatge, els espectadors van poder veure el castells conquerit al sarraïns i les esquadres de dones i homes.
Per sobre de tot això, destacava la presència del capità cristià 2010, l’Almogàver Pere Ortolà, que, acompanyat de la seua muller i la filla petita, avançava victoriós i ple de veterania, ja que és un dels membres més antics de la filà Almogàvers que, amb aquesta, ja compta amb cinc capitanies a la seua esquena. Doncs Pere Ortolà desfilava valerós pels carrers de Pego saludant a dret i a tort a tots els súbdits que l’admiraven al passar, amb els caps elevats per poder apreciar la seua figura, desplaçada en una carrossa a l’altura del seu rang.
Diumenge passat, la pluja va fer acte de presència des de primera hora intermitentment. La seua inoportuna presència va arribar, de nou, per última vegada, cinc minuts abans de l’hora en què, oficialment, començava l’entrada mora, que es va retardar uns 25 minuts en començar.
Amb músiques que transportaven al continent africà, coreografia per a animar a les tropes a lluitar, vestits guerrers i balls arrelats a la natura més salvatge, Al-Hagamba-Muza obria l’entrada mora 2010 i obria pas al seu capità moro, a Salvador Trotonda, que amb 29 anys d’edat, es convertia diumenge passat en el primer capità moro de la història amb Síndrome de Down, un honor que li regalava, per unanimitat, la seua filà de tota la vida, Al-Hagamba-Muza, amb 41 anys d’història en les festa Festa de Moros i Cristians de Pego. Salva, en conèixer la decisió se sentia molt content. Els seus companys de filà exposaven que “Salva proporcionalment, anys viscuts, anys de fester, potser que siga dels que proporcionalment més anys ha passat dins esta filà”. Per la seua banda, el seu germà Pep Trotonda, explicava que “Salva entra ací i en un punt tot el món ja està fent-li la broma o saludant-lo”. També destacava que la família “no ens esperàvem que la filà ens diguera que Salva fora capità i una volta que ho comenten, estem molt contents per Salva”. El Tito, manifestava que “les persones com Salva –que té sindrome de Down- la majoria de voltes no tenen aquestes oportunitats” i assenyalava que el gest de Al-Hagamba-Muza és “una manera de trencar barreres”.
Salva Trotonda apareixia, quasi al final del boato moro elevat en una carrossa inconfusible, i és que el capità moro de 2010 era custodiat, no només per les veteranes tropes gamberes, sinó per la mateixa Al HaGamba Muza, que no deixa el puro a casa ni per a entrar en batalla. Saludant a tothom que l’observava des del carrer, Salva va saber, diumenge passat, ficar-se als espectadors i les espectadores a la butxaca amb el seu somriure i la seua salutació de capità moro.
La Festa de Moros i Cristians de 2010 ha comptat amb èxit de públic en tots els actes programats per la Junta Central de Moros i Cristians i per les diferents filades, sobretot, per les capitanes de 2010, Almogàvers i Al-Hagamba-Muza. Enguany el poble de Pego sembla que ha gaudit dels tres dies intensos dies en què transcorre la Festa de Moros i Cristians. Tres dies que han permès que les geladeries i els restaurants i bars de Pego s’hagen beneficiat de la festa on més pegolins i pegolines hi ha implicats. Una festa que recordem es fa per als propis mor@s i cristians/es, però també i, sobretot, per al poble de Pego en general, com ja indicaren la presidenta de la Junta Central i el capità cristià Pere Ortolà i alguns membres d’Al-Hagamba-Muza.
Pego ha viscut quatre dies intensos de festes de Moros i Cristians, unes festes, que per primera vegada s’han celebrat sota la denominació de Festa d’Interès Provincial. Dimecres, nit de l’olleta a la filà capitana cristiana, Almogàvers amb més de 150 comensals. Dijous obertura de kàbiles i ball de la filà capitana mora, Al-Hagamba-Muza, amb gran èxit d’assistència de públic. Divendres, desfilada infantil i ambaixada-parlament amb un Pla de la Font ple de gom a gom. La il•luminació i la màgia de l’espai emblemàtic que és el Pla de la Font, van recordar l’esplendor de les antigues ambaixades. Recordem, que la presidenta de la Junta Central, Fani Vicens, ja intuïa que “anava a quedar bé”. Una opinió que refrendava el capità cristià almogàver, Pere Ortolà, que ja pronosticava que al Pla de la Font no només veurien l’ambaixada parlament els moros i cristians, sinó moltíssima gent del poble, com així fou.
Amb l’entrada de les tropes cristianes i mores, el poble de Pego fa un viatge en el temps per a situar-se en l’any 1276, a les faldes del Castell d’Ambra. El narrador de l’ambaixada parlament ens contextualitza el moment present: estem a punt de viure com va ser la visita de l’emissari de Jaume I, demanant la pau, tot i que sense massa esforços. Són temps difícils on el pacte del Pou d’Alcalà s’ha fet fum i el la guerra és imminent.
En escoltar les paraules creuades entre l’emissari d’En Jaume I i el portaveu d’Al-Azdraq, no queda dubte que entre els dos bàndols hi haurà guerra i les tropes d’ambdós religions, que expectants observen els esdeveniments, contesten encoratjades a la crida dels seus respectius capitans per a acudir a la guerra santa.
Després d’aquest decisiu episodi… Dissabte les tropes cristianes entraven al poble de Pego per l’Atzúvia i deixaven a la reraguarda tot el seu poderiu, la seua filà capitana, Almogàvers. Al crit de ‘Desperta Ferro’ una de les companyies més antigues del període cristià, considerada una de les millors infanteries de la seua època, uns nòmades, cediren explicar al poble de Pego la seua història en el boato de 2010. Els Almogàvers pegolins reprenien la seua història des del moment en què va ser assassinat Roger de Flor, representat pel cavall sense cavaller sota un pal•lio en record de Roger de Flor i d’En Carlos Tamarit, un dels històrics membres almogàvers pegolins que faltà l’any passat. I seguint aquest homenatge, els espectadors van poder veure el castells conquerit al sarraïns i les esquadres de dones i homes.
Per sobre de tot això, destacava la presència del capità cristià 2010, l’Almogàver Pere Ortolà, que, acompanyat de la seua muller i la filla petita, avançava victoriós i ple de veterania, ja que és un dels membres més antics de la filà Almogàvers que, amb aquesta, ja compta amb cinc capitanies a la seua esquena. Doncs Pere Ortolà desfilava valerós pels carrers de Pego saludant a dret i a tort a tots els súbdits que l’admiraven al passar, amb els caps elevats per poder apreciar la seua figura, desplaçada en una carrossa a l’altura del seu rang.
Diumenge passat, la pluja va fer acte de presència des de primera hora intermitentment. La seua inoportuna presència va arribar, de nou, per última vegada, cinc minuts abans de l’hora en què, oficialment, començava l’entrada mora, que es va retardar uns 25 minuts en començar.
Amb músiques que transportaven al continent africà, coreografia per a animar a les tropes a lluitar, vestits guerrers i balls arrelats a la natura més salvatge, Al-Hagamba-Muza obria l’entrada mora 2010 i obria pas al seu capità moro, a Salvador Trotonda, que amb 29 anys d’edat, es convertia diumenge passat en el primer capità moro de la història amb Síndrome de Down, un honor que li regalava, per unanimitat, la seua filà de tota la vida, Al-Hagamba-Muza, amb 41 anys d’història en les festa Festa de Moros i Cristians de Pego. Salva, en conèixer la decisió se sentia molt content. Els seus companys de filà exposaven que “Salva proporcionalment, anys viscuts, anys de fester, potser que siga dels que proporcionalment més anys ha passat dins esta filà”. Per la seua banda, el seu germà Pep Trotonda, explicava que “Salva entra ací i en un punt tot el món ja està fent-li la broma o saludant-lo”. També destacava que la família “no ens esperàvem que la filà ens diguera que Salva fora capità i una volta que ho comenten, estem molt contents per Salva”. El Tito, manifestava que “les persones com Salva –que té sindrome de Down- la majoria de voltes no tenen aquestes oportunitats” i assenyalava que el gest de Al-Hagamba-Muza és “una manera de trencar barreres”.
Salva Trotonda apareixia, quasi al final del boato moro elevat en una carrossa inconfusible, i és que el capità moro de 2010 era custodiat, no només per les veteranes tropes gamberes, sinó per la mateixa Al HaGamba Muza, que no deixa el puro a casa ni per a entrar en batalla. Saludant a tothom que l’observava des del carrer, Salva va saber, diumenge passat, ficar-se als espectadors i les espectadores a la butxaca amb el seu somriure i la seua salutació de capità moro.
La Festa de Moros i Cristians de 2010 ha comptat amb èxit de públic en tots els actes programats per la Junta Central de Moros i Cristians i per les diferents filades, sobretot, per les capitanes de 2010, Almogàvers i Al-Hagamba-Muza. Enguany el poble de Pego sembla que ha gaudit dels tres dies intensos dies en què transcorre la Festa de Moros i Cristians. Tres dies que han permès que les geladeries i els restaurants i bars de Pego s’hagen beneficiat de la festa on més pegolins i pegolines hi ha implicats. Una festa que recordem es fa per als propis mor@s i cristians/es, però també i, sobretot, per al poble de Pego en general, com ja indicaren la presidenta de la Junta Central i el capità cristià Pere Ortolà i alguns membres d’Al-Hagamba-Muza.