“La biografia de Michel s’ha escrit quasi, quasi a soles”, declarava l’autor, Joan Miquel Almela
Degut a l’abundant documentació que hi ha sobre el cantant pegolí. El llibre publicat per Abisal Edicions i editat per l’Ajuntament de Pego s’ha dut a terme perquè el consistori té com a objectiu ressaltar els pegolins i pegolines importants en la història del poble. El fill major de Michel va agrair el recolzament de l’Ajuntament de Pego des què faltà son pare per la tasca de record i homenatge que se li està retent a la figura de Michel.
Divendres de vesprada al saló d’actes de la Casa de Cultura no cabia ni una agulla. La presentació de la biografia de Michel va congregar a moltíssima gent de Pego que volia recordar-lo i recolzar la iniciativa municipal de publicar un llibre amb la història del cantant pegolí que ha viatjat més lluny amb la seua veu duent el nom de Pego per mig món amb ell.
El primer en prendre la paraula en la presentació de ‘Michel. La voz que desgarró el telón de acero’ va ser Miguel Samper Bellot, fill del cantant pegolí. En la seua intervenció va voler agrair al públic la seua presència a l’acte. Així mateix, va agrair a l’Ajuntament de Pego “tot el recolzament mostrat des del mateix moment en què va faltar mon pare. Des d’aleshores va posar en marxa diversos projectes que tenen com a objectius recordar i homenatjar la figura de mon pare, Michel.” Miguel Samper Bellot, en nom de la família va felicitar l’autor del llibre, Joan Miquel Almela , “que ha mostrat un gran interès, esforç i dedicació que des del seu respecte i admiració cap a Michel ha aconseguit un treball totalment documentat que sinó s’hagués perdut amb el pas dels anys”.
L’alcalde de la localitat, en la seua intervenció va explicar per què l’Ajuntament de Pego, a través de la Regidoria de Cultura, va posar en marxa el projecte de la biografia de Michel, assegurant que “qualsevol persona que lliga el llibre vorà tot el que ha fet esta persona, el seu currículum. Davant d’això l’Ajuntament es veu en el deure de fer un homenatge a una figura com aquesta”. Ortolà relacionava aquesta iniciativa en l’encetada fa dos anys des del llibre de festes, d’incorporar una separata contant la història de diferents personatges de Pego que han influït, d’una manera directa, en l’esdevenir del poble de Pego. Sobre aquesta qüestió, declarava el primer edil que l’Ajuntament “s’ha implicant i pense en el futur s’implicarà en donar continuïtat per a què la història d’este poble puga saber i veure quins són els personatges que ha tingut Pego”.
Carmelo Ortolà, també argumentava perquè la biografia de Michel no la regala l’Ajuntament de Pego sinó que s’ha comprar. Destacava sobre el llibre que “es mereix una certa categoria perquè està fet en una qualitat que faça història, perquè es guarde, perquè la gent tinga gust de tocar-lo i de llegir-lo i això val diners i la situació no ens permet regalar llibres bons”. Junt a la biografia ‘Michel. La voz que desgarró el telón de acero’ l’Ajuntament de Pego ha editat un cd amb grans èxits del cantant com ‘Granada’, ‘Valencia’, ‘Kallinka’ o ‘Bésame mucho’.
Desmentia l’alcalde de Pego el rumor que ha existit sempre al voltant d’una qüestió tan simple com és la procedència del cantant. I és que hi ha gent que assegura que Michel deia que era de Dénia i no de Pego quan donava alguna entrevista o donava les seues referències. Carmelo Ortolà va desmentir el fet amb rotunditat amb dos exemples. D’una banda, fent referència a la biografia on s’escriu que “a l’arribar a les aigües deixava de ser Michel per de nou ser Fulleraca”. De l’altra, la versió de la cançó ‘Soy un hombre senzillo’ de Ricardo Cerato feta per Michel que deia “soy un buen pegolino com los demás…”
Per últim, Carmelo Ortolà va ressaltar el fet que Michel “és fill predilecte de Pego en tots els honors haja passat el que haja passat”. I és que Ortolà va intentar posar-se en la pell de Michel el dia que se li va concedir el títol de fill predilecte del municipi de Pego per a disculpar, en certa manera, la seua actitud que va poder ser malinterpretada per una part de la ciutadania de Pego. Per a fer-ho va afirmar que “aquell acte va resultar polèmic, no per culpa d’ell –referint-se a Michel-, sinó perquè al poble de Pego es vivia una crispació social molt forta”. Una crispació que va fer, confessava Ortolà, que es decidira a entrar en la política municipal.
L’autor de la biografia, ‘Michel. La voz que desgarró el telón de acero’, Joan Miquel Almela, va ressaltar el pròleg del llibre escrit per Mariano Labanda, guanyador d’un Premi Onda i un Premi Antena de Oro, a més de ser un entès de la música del 60 que destaca en el seu escrit que Michel està “en el fons de tantes grans veus, en la recambra de tants grans músics valencians” com són Nino Bravo, Francisco o Camilo Sexto.
Confessava Almela que “la biografia s’ha escrit quasi, quasi sola de tanta documentació que hi ha sobre Michel”. Alhora també assegurava que el gruix de documentació disponible fa que el llibre siga “el resum del resum del resum” de la vida del cantant pegolí. Sobre el subtítol, l’autor, explicava que l’agafa d’un reportatge a doble pàgina que li va dedicar el Levante-EMV el diumenge posterior a la seua mort, un reportatge escrit pel periodista Voro Contreras.
Per últim, Joan Miquel Almela, argumentava les raons que el duien a escriure el llibre en castellà. D’una banda, la internacionalitat de Michel. De l’altra, el fet que la generació del cantant tot i que parlen valencià, s’han educat llegint en castellà.
Divendres de vesprada al saló d’actes de la Casa de Cultura no cabia ni una agulla. La presentació de la biografia de Michel va congregar a moltíssima gent de Pego que volia recordar-lo i recolzar la iniciativa municipal de publicar un llibre amb la història del cantant pegolí que ha viatjat més lluny amb la seua veu duent el nom de Pego per mig món amb ell.
El primer en prendre la paraula en la presentació de ‘Michel. La voz que desgarró el telón de acero’ va ser Miguel Samper Bellot, fill del cantant pegolí. En la seua intervenció va voler agrair al públic la seua presència a l’acte. Així mateix, va agrair a l’Ajuntament de Pego “tot el recolzament mostrat des del mateix moment en què va faltar mon pare. Des d’aleshores va posar en marxa diversos projectes que tenen com a objectius recordar i homenatjar la figura de mon pare, Michel.” Miguel Samper Bellot, en nom de la família va felicitar l’autor del llibre, Joan Miquel Almela , “que ha mostrat un gran interès, esforç i dedicació que des del seu respecte i admiració cap a Michel ha aconseguit un treball totalment documentat que sinó s’hagués perdut amb el pas dels anys”.
L’alcalde de la localitat, en la seua intervenció va explicar per què l’Ajuntament de Pego, a través de la Regidoria de Cultura, va posar en marxa el projecte de la biografia de Michel, assegurant que “qualsevol persona que lliga el llibre vorà tot el que ha fet esta persona, el seu currículum. Davant d’això l’Ajuntament es veu en el deure de fer un homenatge a una figura com aquesta”. Ortolà relacionava aquesta iniciativa en l’encetada fa dos anys des del llibre de festes, d’incorporar una separata contant la història de diferents personatges de Pego que han influït, d’una manera directa, en l’esdevenir del poble de Pego. Sobre aquesta qüestió, declarava el primer edil que l’Ajuntament “s’ha implicant i pense en el futur s’implicarà en donar continuïtat per a què la història d’este poble puga saber i veure quins són els personatges que ha tingut Pego”.
Carmelo Ortolà, també argumentava perquè la biografia de Michel no la regala l’Ajuntament de Pego sinó que s’ha comprar. Destacava sobre el llibre que “es mereix una certa categoria perquè està fet en una qualitat que faça història, perquè es guarde, perquè la gent tinga gust de tocar-lo i de llegir-lo i això val diners i la situació no ens permet regalar llibres bons”. Junt a la biografia ‘Michel. La voz que desgarró el telón de acero’ l’Ajuntament de Pego ha editat un cd amb grans èxits del cantant com ‘Granada’, ‘Valencia’, ‘Kallinka’ o ‘Bésame mucho’.
Desmentia l’alcalde de Pego el rumor que ha existit sempre al voltant d’una qüestió tan simple com és la procedència del cantant. I és que hi ha gent que assegura que Michel deia que era de Dénia i no de Pego quan donava alguna entrevista o donava les seues referències. Carmelo Ortolà va desmentir el fet amb rotunditat amb dos exemples. D’una banda, fent referència a la biografia on s’escriu que “a l’arribar a les aigües deixava de ser Michel per de nou ser Fulleraca”. De l’altra, la versió de la cançó ‘Soy un hombre senzillo’ de Ricardo Cerato feta per Michel que deia “soy un buen pegolino com los demás…”
Per últim, Carmelo Ortolà va ressaltar el fet que Michel “és fill predilecte de Pego en tots els honors haja passat el que haja passat”. I és que Ortolà va intentar posar-se en la pell de Michel el dia que se li va concedir el títol de fill predilecte del municipi de Pego per a disculpar, en certa manera, la seua actitud que va poder ser malinterpretada per una part de la ciutadania de Pego. Per a fer-ho va afirmar que “aquell acte va resultar polèmic, no per culpa d’ell –referint-se a Michel-, sinó perquè al poble de Pego es vivia una crispació social molt forta”. Una crispació que va fer, confessava Ortolà, que es decidira a entrar en la política municipal.
L’autor de la biografia, ‘Michel. La voz que desgarró el telón de acero’, Joan Miquel Almela, va ressaltar el pròleg del llibre escrit per Mariano Labanda, guanyador d’un Premi Onda i un Premi Antena de Oro, a més de ser un entès de la música del 60 que destaca en el seu escrit que Michel està “en el fons de tantes grans veus, en la recambra de tants grans músics valencians” com són Nino Bravo, Francisco o Camilo Sexto.
Confessava Almela que “la biografia s’ha escrit quasi, quasi sola de tanta documentació que hi ha sobre Michel”. Alhora també assegurava que el gruix de documentació disponible fa que el llibre siga “el resum del resum del resum” de la vida del cantant pegolí. Sobre el subtítol, l’autor, explicava que l’agafa d’un reportatge a doble pàgina que li va dedicar el Levante-EMV el diumenge posterior a la seua mort, un reportatge escrit pel periodista Voro Contreras.
Per últim, Joan Miquel Almela, argumentava les raons que el duien a escriure el llibre en castellà. D’una banda, la internacionalitat de Michel. De l’altra, el fet que la generació del cantant tot i que parlen valencià, s’han educat llegint en castellà.