La campanya turística dóna un respir a l’ocupació en La Marina Alta, però posa el fre a Pego
Al nostre municipi en esta ocasió el mes de març ha suposat una pujada de l’atur, en 30 persones. De nou se supera la barrera dels 900 desocupats, sent estos 903.
La coincidència de la Setmana Santa en el mes de març ha afavorit un repunt de l’ocupació a la Marina Alta que deixa el seu nombre de persones en situació de desocupació en 16.748. Això suposa que 344 persones s’han incorporat al món laboral durant el mes passat. Des del sindicat CCOO asseguren que “estes xifres serien una bona notícia si no estigueren lligades al monocultiu del sector serveis, la contractació temporal i al fet conjuntural de coincidir la campanya turística de Setmana Santa en este mes”.
El sector més beneficiat per la baixada de la desocupació ha sigut el sector serveis (-349), també guanyen, tímidament, llocs de treball la construcció (-34) i el col·lectiu sense ocupació anterior (-10). Agricultura té el signe contrari al guanyar 7 persones en desocupació i, és especialment preocupant, l’augment de la desocupació en el sector industrial (+42). Interpreta CC.OO que “estes dades assenyalen en la direcció que es prolonga la destrucció del teixit industrial tradicional d’esta zona i se substituïx per una ocupació precària en serveis”. Afirmen que “no és este el camí per a la transformació del patró productiu comarcal. És fonamental que es reforcen les polítiques que posen fora de perill la indústria i desestacionalitzen el turisme. L’únic desenvolupament econòmic possible passa per enfortir una indústria sostenible i basada en energies alternatives. La pèrdua d’ocupació industrial és una especial mala notícia en un mercat laboral molt castigat per la ineficàcia de les administracions públiques i per l’abandó que l’activitat financera fa sobre PIMES i famílies”, analitza el sindicat.
Per localitats, Xàbia és la que més desocupació perd (-110), seguida de Calp i Dénia. Són zones turístiques que solen eixir beneficiades en estes situacions. Cal assenyalar que la contractació seguix la pauta habitual. S’han signat 515 contractes més que el mes passat, dels què la gran majoria han sigut temporals. La contractació indefinida seguix encallada en l’entorn del 10%, la qual cosa assenyala que l’ocupació creada hi ha sigut, bàsicament, temporal i que, per tant depén de la durada de la campanya turística.
Una de les notes més negatives de les dades de l’ocupació la trobem a Pego que, durant el mes de març, ha incrementat la llista de l’atur, després de molts mesos baixant-la. Suma 30 persones que s’han quedat sense feina. Una xifra que provoca que el nombre de persones registrades a l’atur pegolí siguen 903.
Des de CC.OO declaren que “la solució continua passant per la devolució del finançament a l’economia de PIMES i famílies i al canvi de polítiques econòmiques i laborals per part dels governs central, autonòmic i local. Les administracions han de ser dinamitzadores del mercat laboral, i eixe paper no s’està realitzant, al contrari, les administracions perjudiquen l’ocupació amb la seua morositat i amb mesures com la reforma laboral el fracàs palmari se manifesta de la qual en la destrucció d’ocupació i en la imposició de la precarietat”.
La coincidència de la Setmana Santa en el mes de març ha afavorit un repunt de l’ocupació a la Marina Alta que deixa el seu nombre de persones en situació de desocupació en 16.748. Això suposa que 344 persones s’han incorporat al món laboral durant el mes passat. Des del sindicat CCOO asseguren que “estes xifres serien una bona notícia si no estigueren lligades al monocultiu del sector serveis, la contractació temporal i al fet conjuntural de coincidir la campanya turística de Setmana Santa en este mes”.
El sector més beneficiat per la baixada de la desocupació ha sigut el sector serveis (-349), també guanyen, tímidament, llocs de treball la construcció (-34) i el col·lectiu sense ocupació anterior (-10). Agricultura té el signe contrari al guanyar 7 persones en desocupació i, és especialment preocupant, l’augment de la desocupació en el sector industrial (+42). Interpreta CC.OO que “estes dades assenyalen en la direcció que es prolonga la destrucció del teixit industrial tradicional d’esta zona i se substituïx per una ocupació precària en serveis”. Afirmen que “no és este el camí per a la transformació del patró productiu comarcal. És fonamental que es reforcen les polítiques que posen fora de perill la indústria i desestacionalitzen el turisme. L’únic desenvolupament econòmic possible passa per enfortir una indústria sostenible i basada en energies alternatives. La pèrdua d’ocupació industrial és una especial mala notícia en un mercat laboral molt castigat per la ineficàcia de les administracions públiques i per l’abandó que l’activitat financera fa sobre PIMES i famílies”, analitza el sindicat.
Per localitats, Xàbia és la que més desocupació perd (-110), seguida de Calp i Dénia. Són zones turístiques que solen eixir beneficiades en estes situacions. Cal assenyalar que la contractació seguix la pauta habitual. S’han signat 515 contractes més que el mes passat, dels què la gran majoria han sigut temporals. La contractació indefinida seguix encallada en l’entorn del 10%, la qual cosa assenyala que l’ocupació creada hi ha sigut, bàsicament, temporal i que, per tant depén de la durada de la campanya turística.
Una de les notes més negatives de les dades de l’ocupació la trobem a Pego que, durant el mes de març, ha incrementat la llista de l’atur, després de molts mesos baixant-la. Suma 30 persones que s’han quedat sense feina. Una xifra que provoca que el nombre de persones registrades a l’atur pegolí siguen 903.
Des de CC.OO declaren que “la solució continua passant per la devolució del finançament a l’economia de PIMES i famílies i al canvi de polítiques econòmiques i laborals per part dels governs central, autonòmic i local. Les administracions han de ser dinamitzadores del mercat laboral, i eixe paper no s’està realitzant, al contrari, les administracions perjudiquen l’ocupació amb la seua morositat i amb mesures com la reforma laboral el fracàs palmari se manifesta de la qual en la destrucció d’ocupació i en la imposició de la precarietat”.