La conselleria d’Infraestructures assenyala l’Ajuntament de Pego com a responsable patrimonial de la remodelació de les 5 places
És el que es desprèn de la contestació de la consellera, Isabel Bonig, a una pregunta del diputat d’Esquerra Unida, Lluís Torró, sobre un aspecte molt concret d’aquelles obres, més concretament es pregunta “quin va ser el criteri tècnic seguit per no dotar les infraestructures d’un sistema de doble canalitzat”. Tot apunta a que esta pregunta té relació amb una sol·licitud formulada a l’ Ajuntament de Pego el passat mes de juliol de 2014.
Esta setmana en el focus informatiu de la Marina Alta, Pego hi ha estat present. Tot, arrel d’una pregunta del diputat d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Lluís Torró, dirigida a la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig. Torró inquiria sobre “quin va ser el criteri tècnic seguit [per la Conselleria] per no dotar les infraestructures [de les cinc places i diversos carrers del nucli urbà que es van remodelar] de doble canalitzat que fos respectuós amb el medi ambient, evitant d’aquesta manera la contaminació d’aigües?”.
La contestació per part de la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig ha estat utilitzar una de les estratègies polítiques més efectives, tirar-li la culpa a l’altre. Així, Bonig ha contestat que l’Ajuntament de Pego, com a “administració promotora, [assumeix] la responsabilitat patrimonial que poguera derivar-se de l’execució de les obres”, ja que explica que, «prèviament a l’execució de les obres, a l’octubre de 2005, el ple de l’Ajuntament de Pego va aprovar l’objecte de les actuacions i la realització de les obres». La consellera també assenyala que «una vegada executades i objecte de les corresponents Actes de Comprovació, les obres van ser cedides a l’Ajuntament de Pego per mitjà d’Actes de Cessió de data 20 de maig i 11 de novembre de 2008, a les quals va concórrer l’Alcalde en representació de l’Ajuntament».
Esta actuació va ser projectada per la Conselleria, qui la va finançar, la va adjudicar i la va cedir a l’Ajuntament de Pego el 20 de maig i l’11 de novembre de 2008. Les obres van ser adjudicades a l’empresa COMSA S.A. per valor de 2.621.105 euros. Aquesta xifra va ser inferior al pressupost inicial previst per a l´actuació, que es valorava en 3.298.233 euros. Les actuacions es van produir en les places Convent, Quintana, Jaume I, Ajuntament i carrer Vallet, Ecce-Homo i el seu carrer, abraçant una superfície total de 16.270 m2.
L’alcalde en aquell moment, Carmelo Ortolà, explicava a Ràdio Pego que «efectivament, l’any 2005 es va convocar un concurs per part de la Conselleria d’Infraestructures i Transports, en el qual es van licitar unes obres. Unes obres consensuades perquè és un projecte que plantejava l’Ajuntament de Pego». De fet, apunta Ortolà que «l’Ajuntament de Pego va formar part, a través del que aleshores era regidor d’Urbanisme, del grup de treball que va escollir un projecte». No obstant això, també recordava que el projecte «està redactat per ordre de la Conselleria, pagat per la Conselleria, executat per la Conselleria i, una volta estan tots els treballs fets, entregat a l’Ajuntament de Pego». A banda d’això, Ortolà posava l’accent en el fet que es tractava d’un «projecte de remodelació de cinc places».
La pregunta del diputat d’EUPV a les Corts sobre la doble canalització de les aigües deriva d ‘una sol·licitud d’ informació formulada, amb data 7 de juliol de 2014, per registre d’entrada, per un veí de Pego. Este sol·licitava informació referent a les obres de remodelació de les 5 places, sobretot informació referida a l’informe d’impacte ambiental. També demanava l’obertura d’una investigació d’ofici sobre la possible contaminació de la marjal a causa de l’absència de doble canalitzat d’aigües al casc urbà del municipi.
El 22 de juliol, uns quinze dies després de la sol·licitud, l’Ajuntament contestava este veí de Pego i alhora a la Conselleria. A esta última, el consistori li demanava informació sobre el projecte de remodelació de les 5 places que, a hores d’ara, encara no ha rebut. En la documentació que remet l’Ajuntament, este advertix, en la primera línia, que ho fa «sense perjudici de les mesures que puga complir este ajuntament».
La Fiscalia Provincial d’Alacant també ha sol·licitat informació a l’ Ajuntament de Pego. Davant el requeriment de documentació de la fiscalia, l’Ajuntament de Pego ha remés un dossier complet amb tota la documentació sobre canalitzacions al municipi i al seu terme.
La sol·licitud d’ informació del veí de Pego incidix en el fet que, durant les obres de remodelació de les cinc places no es va instal·lar una doble canalització d’aigües -negres i pluvials-, el que provoca que, quan plou molt la força amb la que baixa l’aigua rebenta la trapa que hi ha junt al barranc de Benituba i vessa les aigües barrejades sobre el llit del barranc. Estes van a parar al parc natural de la Marjal el que provoca un focus de contaminació «discontínua però sostinguda en el temps», segons el peticionari.
Des de l’Ajuntament de Pego s’apunta que el projecte de remodelació urbanística, emmarcat dins el pla del Consell ‘La ciutat és per a tu’, comportava justament això, una remodelació de la part exterior de les cinc places i diversos carrers inclosos. De fet, l’exalcalde Carmelo Ortolà declarava que «este projecte no va contemplar un doble circuit d’aigües pluvials i fecals perquè el projecte en sí no tenia eixa finalitat. El projecte en sí tenia com a finalitat, canviar tot l’asfalt i posar un sistema nou. Al mateix temps que fèiem açò vam creure convenient canviar tota la xarxa de clavegueram perquè la majoria de canonades de desaigües eren de lloses de pedra, velles, que tenien moltíssimes filtracions i generaven moltes humitats a les cases i també es va canviar tot el que és la xarxa d’aigua potable». Assenyalava Ortolà que, per les característiques del projecte, no era necessari demanar l’informe d’impacte ambiental», una qüestió demanada pel sol·licitant.
El nucli urbà de Pego, com la majoria de pobles valencians, no disposa de xarxa separativa. De fet, a Pego el projecte de col·lector d’aigües residuals, dut a terme per la Conselleria, data de 1991. Este va permetre que les aigües negres es canalitzaren cap a la depuradora. Ho fan per dos vies, per la zona de Benitubes i per la zona oest, per l’avinguda Fernando Alemany. Anteriorment al 1991 no hi havia depuradora i totes les aigües corrien lliures pel barranc. Des del consistori reconeixen que la solució actual no és la millor, tot i que apunten que és molt millor que l’anterior al 1991.
Assenyalava Ortolà que, «potser el sol·licitant no sàpiga que, en moments anteriors a l’execució d’estes obres, els claveguerams de Pego, en trombes fortes d’aigua, també rebentaven», és per això que reflexionava el regidor pegolí «si aleshores no es contaminava la marjal». Indicava Ortolà que l’únic PAI que compta amb una xarxa separativa és el de Penya Roja.
Es fa observar que el problema de desbordament de la canalització d’aigües negres es produïx de manera excepcional. Ocorre quan, com en octubre de 2007, plou amb molta intensitat i la canalització no pot absorbir tot el cabal que li arriba, el que provoca que el punt d’unió de la canonada que està junt al barranc de Benituba es desborde i vesse part del seu contingut al barranc. Informava Carmelo Ortolà que, «el punt pou de registre del que es denuncien els fets […] està tancat en formigó i en varetes de ferro».
Apuntava Ortolà que, quan plou amb molta intensitat hi ha altres punts del poble amb el mateix problema. Assegurava que és «una situació de difícil prevenció» que, per a solucionar-la s’hauria de fer, «per baix del poble, unes caves de l’altura d’una persona per a quan hi ha, una volta cada any i mig o dos anys, unes pluges torrencials, no rebenten tres o quatre trapes».
Incidia Carmelo Ortolà, com a portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Pego que «no s’ha fet cap projecte nou d’urbanització, sinó que s’ha fet un projecte de remodelació, per tant un projecte de renovació del que hi ha». D’altra banda, assenyalava que no tindria sentit projectar una xarxa separativa d’aigües en una part del poble que després desembocara en una única. Declarava que «s’hauria de fer tot el poble a la vegada» i reconeixia que això «és una quantitat de diners i un procés que és impossible d’assumir». Aprofitava per a destacar Ortolà que, quan es va realitzar la remodelació de les cinc places, «no es van canalitzar totes les canaleres als desaigües per a no carregar tant la xarxa de clavegueram i que l’aigua de pluja circulara més lliure».
No descartava Ortolà que la doble xarxa separativa d’aigües siga un projecte de futur. El «plantejar un sobrecost en tots els projectes nous quan s’alce un carrer i posar una canonada que, en un principi es quedaria morta o drenaria directament al clavegueram, és una possibilitat». No obstant això, considerava Ortolà que «plantejar que el mal de tots els mals que passe o puga passar a la marjal, siga una trapa del camí de Benitubes, em pareix una situació un poc rocambolesca», concloïa l’exalcalde.
Esta setmana en el focus informatiu de la Marina Alta, Pego hi ha estat present. Tot, arrel d’una pregunta del diputat d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Lluís Torró, dirigida a la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig. Torró inquiria sobre “quin va ser el criteri tècnic seguit [per la Conselleria] per no dotar les infraestructures [de les cinc places i diversos carrers del nucli urbà que es van remodelar] de doble canalitzat que fos respectuós amb el medi ambient, evitant d’aquesta manera la contaminació d’aigües?”.
La contestació per part de la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig ha estat utilitzar una de les estratègies polítiques més efectives, tirar-li la culpa a l’altre. Així, Bonig ha contestat que l’Ajuntament de Pego, com a “administració promotora, [assumeix] la responsabilitat patrimonial que poguera derivar-se de l’execució de les obres”, ja que explica que, «prèviament a l’execució de les obres, a l’octubre de 2005, el ple de l’Ajuntament de Pego va aprovar l’objecte de les actuacions i la realització de les obres». La consellera també assenyala que «una vegada executades i objecte de les corresponents Actes de Comprovació, les obres van ser cedides a l’Ajuntament de Pego per mitjà d’Actes de Cessió de data 20 de maig i 11 de novembre de 2008, a les quals va concórrer l’Alcalde en representació de l’Ajuntament».
Esta actuació va ser projectada per la Conselleria, qui la va finançar, la va adjudicar i la va cedir a l’Ajuntament de Pego el 20 de maig i l’11 de novembre de 2008. Les obres van ser adjudicades a l’empresa COMSA S.A. per valor de 2.621.105 euros. Aquesta xifra va ser inferior al pressupost inicial previst per a l´actuació, que es valorava en 3.298.233 euros. Les actuacions es van produir en les places Convent, Quintana, Jaume I, Ajuntament i carrer Vallet, Ecce-Homo i el seu carrer, abraçant una superfície total de 16.270 m2.
L’alcalde en aquell moment, Carmelo Ortolà, explicava a Ràdio Pego que «efectivament, l’any 2005 es va convocar un concurs per part de la Conselleria d’Infraestructures i Transports, en el qual es van licitar unes obres. Unes obres consensuades perquè és un projecte que plantejava l’Ajuntament de Pego». De fet, apunta Ortolà que «l’Ajuntament de Pego va formar part, a través del que aleshores era regidor d’Urbanisme, del grup de treball que va escollir un projecte». No obstant això, també recordava que el projecte «està redactat per ordre de la Conselleria, pagat per la Conselleria, executat per la Conselleria i, una volta estan tots els treballs fets, entregat a l’Ajuntament de Pego». A banda d’això, Ortolà posava l’accent en el fet que es tractava d’un «projecte de remodelació de cinc places».
La pregunta del diputat d’EUPV a les Corts sobre la doble canalització de les aigües deriva d ‘una sol·licitud d’ informació formulada, amb data 7 de juliol de 2014, per registre d’entrada, per un veí de Pego. Este sol·licitava informació referent a les obres de remodelació de les 5 places, sobretot informació referida a l’informe d’impacte ambiental. També demanava l’obertura d’una investigació d’ofici sobre la possible contaminació de la marjal a causa de l’absència de doble canalitzat d’aigües al casc urbà del municipi.
El 22 de juliol, uns quinze dies després de la sol·licitud, l’Ajuntament contestava este veí de Pego i alhora a la Conselleria. A esta última, el consistori li demanava informació sobre el projecte de remodelació de les 5 places que, a hores d’ara, encara no ha rebut. En la documentació que remet l’Ajuntament, este advertix, en la primera línia, que ho fa «sense perjudici de les mesures que puga complir este ajuntament».
La Fiscalia Provincial d’Alacant també ha sol·licitat informació a l’ Ajuntament de Pego. Davant el requeriment de documentació de la fiscalia, l’Ajuntament de Pego ha remés un dossier complet amb tota la documentació sobre canalitzacions al municipi i al seu terme.
La sol·licitud d’ informació del veí de Pego incidix en el fet que, durant les obres de remodelació de les cinc places no es va instal·lar una doble canalització d’aigües -negres i pluvials-, el que provoca que, quan plou molt la força amb la que baixa l’aigua rebenta la trapa que hi ha junt al barranc de Benituba i vessa les aigües barrejades sobre el llit del barranc. Estes van a parar al parc natural de la Marjal el que provoca un focus de contaminació «discontínua però sostinguda en el temps», segons el peticionari.
Des de l’Ajuntament de Pego s’apunta que el projecte de remodelació urbanística, emmarcat dins el pla del Consell ‘La ciutat és per a tu’, comportava justament això, una remodelació de la part exterior de les cinc places i diversos carrers inclosos. De fet, l’exalcalde Carmelo Ortolà declarava que «este projecte no va contemplar un doble circuit d’aigües pluvials i fecals perquè el projecte en sí no tenia eixa finalitat. El projecte en sí tenia com a finalitat, canviar tot l’asfalt i posar un sistema nou. Al mateix temps que fèiem açò vam creure convenient canviar tota la xarxa de clavegueram perquè la majoria de canonades de desaigües eren de lloses de pedra, velles, que tenien moltíssimes filtracions i generaven moltes humitats a les cases i també es va canviar tot el que és la xarxa d’aigua potable». Assenyalava Ortolà que, per les característiques del projecte, no era necessari demanar l’informe d’impacte ambiental», una qüestió demanada pel sol·licitant.
El nucli urbà de Pego, com la majoria de pobles valencians, no disposa de xarxa separativa. De fet, a Pego el projecte de col·lector d’aigües residuals, dut a terme per la Conselleria, data de 1991. Este va permetre que les aigües negres es canalitzaren cap a la depuradora. Ho fan per dos vies, per la zona de Benitubes i per la zona oest, per l’avinguda Fernando Alemany. Anteriorment al 1991 no hi havia depuradora i totes les aigües corrien lliures pel barranc. Des del consistori reconeixen que la solució actual no és la millor, tot i que apunten que és molt millor que l’anterior al 1991.
Assenyalava Ortolà que, «potser el sol·licitant no sàpiga que, en moments anteriors a l’execució d’estes obres, els claveguerams de Pego, en trombes fortes d’aigua, també rebentaven», és per això que reflexionava el regidor pegolí «si aleshores no es contaminava la marjal». Indicava Ortolà que l’únic PAI que compta amb una xarxa separativa és el de Penya Roja.
Es fa observar que el problema de desbordament de la canalització d’aigües negres es produïx de manera excepcional. Ocorre quan, com en octubre de 2007, plou amb molta intensitat i la canalització no pot absorbir tot el cabal que li arriba, el que provoca que el punt d’unió de la canonada que està junt al barranc de Benituba es desborde i vesse part del seu contingut al barranc. Informava Carmelo Ortolà que, «el punt pou de registre del que es denuncien els fets […] està tancat en formigó i en varetes de ferro».
Apuntava Ortolà que, quan plou amb molta intensitat hi ha altres punts del poble amb el mateix problema. Assegurava que és «una situació de difícil prevenció» que, per a solucionar-la s’hauria de fer, «per baix del poble, unes caves de l’altura d’una persona per a quan hi ha, una volta cada any i mig o dos anys, unes pluges torrencials, no rebenten tres o quatre trapes».
Incidia Carmelo Ortolà, com a portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Pego que «no s’ha fet cap projecte nou d’urbanització, sinó que s’ha fet un projecte de remodelació, per tant un projecte de renovació del que hi ha». D’altra banda, assenyalava que no tindria sentit projectar una xarxa separativa d’aigües en una part del poble que després desembocara en una única. Declarava que «s’hauria de fer tot el poble a la vegada» i reconeixia que això «és una quantitat de diners i un procés que és impossible d’assumir». Aprofitava per a destacar Ortolà que, quan es va realitzar la remodelació de les cinc places, «no es van canalitzar totes les canaleres als desaigües per a no carregar tant la xarxa de clavegueram i que l’aigua de pluja circulara més lliure».
No descartava Ortolà que la doble xarxa separativa d’aigües siga un projecte de futur. El «plantejar un sobrecost en tots els projectes nous quan s’alce un carrer i posar una canonada que, en un principi es quedaria morta o drenaria directament al clavegueram, és una possibilitat». No obstant això, considerava Ortolà que «plantejar que el mal de tots els mals que passe o puga passar a la marjal, siga una trapa del camí de Benitubes, em pareix una situació un poc rocambolesca», concloïa l’exalcalde.