La corporació municipal decideix, per unanimitat, personar-se davant el TS en el recurs de cassació presentat per Cadastre
Altres punts aprovats són l’adhesió al ‘Pacte dels alcaldes. Per una energia local sostenible’; el conveni de col•laboració entre el Síndic de Greuges i l’Ajuntament de Pego per a millorar la protecció dels drets i llibertats de les persones i la moció presentada pel Bloc que demana l’alliberament de l’AP-7 en tot el territori valencià per a millorar el transport i eliminar el greuge comparatiu amb d’altres territoris de l’estat.
Durant el plenari ordinari d’ahir va haver molts punts que es van aprovar per unanimitat, extrem que no va evitar moments de molta tensió entre membres de l’equip de govern i de l’oposició. Fins i tot es va produir, cap al final de la sessió, l’expulsió del popular Fernando Gil per insults a la persona de l’alcalde. En aquest informatiu, però, ens centrarem en allò constructiu de la sessió plenària d’aquest mes d’abril.
Abans de començar disculpem la possible mala qualitat del so d’algunes intervencions, però és una qüestió que no està a les nostres mans.
El primer punt en aprovar-se, per unanimitat, va estar l’adhesió del municipi de Pego al ‘Pacte dels Alcaldes. Per una energia sostenible local’. Aquesta és una iniciativa que arriba des de la Unió Europea, qui està liderant la lluita global contra el canvi climàtic i l’ha feta la seua màxima prioritat. La proposta europea per als municipis ‘Energia per a un Món en Transformació’ es fixa com a objectiu reduir les emissions de CO2 en un 20% per a l’any 2020, amb el resultat d’augmentar en un 20% l’eficiència energètica i cobrir un 20% de la demanda energètica amb energies renovables. Un compromís que es podria qualificar de molt ambiciós.
L’alcalde de la localitat, l’independent Carmelo Ortolà, qui va estar present a la reunió on es va donar a conèixer el ‘Pacte dels Alcaldes. Per una energia sostenible local’, va precisar que es tracta d’una iniciativa “dels municipis de la província d’Alacant perquè és un projecte que ve capitanejat directament per la pròpia Diputació d’Alacant”. Així, els municipis que d’adherisquen aquest pacte es comprometen a “fer tot el possible per a què les ciutats de la UE […] en un termini de 10 anys reduir el 20% les emissions de gasos contaminants i fer el possible també per a què el 20% de l’energia que s’obtinga siga energia provinent de fonts d’energia renovable i per tant, no contaminants”.
Des del Bloc, Marian Tamarit, va manifestar que “es tracta d’un bon compromís” i va desitjar que “tan de bo tothom adoptara la mateixa mesura”.
El socialista Andreu Dominguis matisava que “Espanya és evident que és un dels països capdavanters en els sistemes d’energia renovable però creiem també que si des del poble més menut que puga haver es fa alguna cosa s’aconseguirà reduir totes les emissions necessàries i tindre una sostenibilitat dins el mediambient més compartida”.
El PP confirmava la seua adhesió al pacte sense més argumentació.
El següent punt portava l’economia a la sessió plenària, ja que es tractava d’un reconeixement de crèdits, l’1/2010 per a poder pagar factures de d’exercicis anteriors durant el present. Eixe reconeixement de crèdit ascendeix a 226.536’44 euros.
El primer edil i regidor d’Hisenda explicava que aquesta operació és bastant habitual “al començament de qualsevol exercici” ja que “normalment totes aquelles factures que s’han presentat fora de termini i que corresponen a despeses de l’exercici anterior han de passar per un reconeixement de plenari per a poder-se fer efectives”.
La nacionalista Marian Tamarit reiterava com d’habitual és aquest tràmit i afegia que eixes factures també podrien no haver-se pagat en l’exercici anterior “per falta de consignació pressupostària o perquè les han presentades a última hora”. Així, manifestava Tamarit que “clar que ens pareix bé que s’aproven i que es paguen”.
Des del PSPV Andreu Dominguis explicava que “evidentment hi ha empreses que no arriben a portar les factures en el seu moment i com és habitual i s’ha de pagar, i és per això que hem de passar per estos processos”.
Des del PP, Fernando Gil, expressava la seua estranyesa pel fet que “tota esta quantitat de factures s’hagen presentat fora de termini”. Però el popular anava més enllà en la seua argumentació per a acabar acusant l’equip de govern de què “considerem que estes factures es van presentar en el seu moment però no s’han pagat i per això ara ho heu de dur-ho a aprovació en este plenari”.
L’alcalde expressava també la seua estranyesa, però en este cas, envers les paraules de Fernando Gil “perquè es nota que té poca experiència en el que és l’economia municipal”. Posava com a exemple que “en el plenari que es fa, de forma extraordinària, el dia 24 de març de 2000, s’acorda sobre reconeixement de crèdit nº1per valor de 34 milions de pessetes […] i el 2001 un per valor de 63 milions de pessetes”. D’altra banda, li donava la raó al regidor Gil en el fet que en les factures del reconeixement de crèdit a aprovar “apareixen algunes factures d’anys anteriors; de l’any 200, de l’any 2002, de l’any 2008 i són factures que estan quedant-se ahí i que d’una forma o d’altra van pagant-se a poc a poc. Però les puc comptar amb els dits d’una mà les queden en aquest reconeixement de crèdit concretament. La majoria són de factures que corresponen a l’exercici 2009”.
El punt s’aprovava per 8 vots a favor, els de l’equip de govern (CdP, PSPV i BNV) i 6 vots en contra, els de l’oposició (PP).
Per unanimitat s’aprovava la Personació davant el Tribunal Suprem en el recurs de cassació preparat per l’advocacia de l’Estat, en representació de la Direcció General de Cadastre, contra la sentència 162/2010 dictada per la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que anul•lava la Ponència de Valors del Cadastre pegolí.
Carmelo Ortolà explicava que amb aquesta aprovació el que fa el plenari és acordar “que es personen els lletrats Juan Martín Queralt i Juan Martín Guerra, en els poders que tenen, a defensar els interessos dels pegolins front al Tribunal Suprem”.
En aquest punt, el regidor i lletrat popular Fernando Gil, exposava un dubte al secretari: “És necessari l’aprovació d’un plenari per a personar-se en el TS després d’haver votat un recurs?” Al que el secretari responia que no i Gil continuava preguntant retòricament si aquest punt “es tracta d’una espècie de publicitat que l’Ajuntament vol donar o què?” argumentant que “no es preceptiu que es porte un punt d’aquest tipus a un plenari”.
Ortolà contestava que la personació es portava a plenari seguint “unes instruccions de la direcció lletrada que em recomana que siga així”.
Des del Bloc, la seua portaveu, afirmava que li pareix justa “la sentència de la sala del contenciós del TSJCV, que va anul•lar la Ponència de Valors, estem d’acord com s’ha recorregut, presentem escrit d’oposició i que li donem el tràmit oportú en el plenari per a donar-li els poders o la representació a Martín Queralt”. En arribar a aquest punt, el popular Gil va acusar a Tamarit d’estar dient una barbaritat al que li contestava la nacionalista que “quan una matèria és competència del plenari s’ha de passar per ací la seua aprovació”.
Des del PSPV afirmava Andreu Dominguis “sentir-se contents per haver presentat el recurs en el seu dia que va eixir favorable al que opinàvem i evidentment quan vam prendre aquella decisió era fins al final” amb tot el que això implica.
En el seu torn de paraula com a portaveu del PP, Fernando Gil, reiterava la idea de considerar “innecessari el tràmit este”. D’altra banda, també reiterava Gil “que estem en la situació que estem precisament perquè vostès no em van fer cas en el mateix moment en què es va portar la Ponència de Valors per a aprovació”.
L’alcalde de la localitat i regidor d’Hisenda, explicava que “la Ponència Cadastral l’aprova la Direcció General de Cadastre. El plenari el que fa és demanar-li que la faça.” El que fa l’Ajuntament és aprovar “els tipus que s’han de posar a una Ponència que ve aprovada per la Direcció General de Cadastre”.
Després de l’acalorada discussió prenia la paraula el secretari municipal per a contestar la pregunta inicialment feta pel regidor popular Fernando Gil sobre si “És necessari l’aprovació d’un plenari per a personar-se en el TS després d’haver votat un recurs”. El secretari explicava que “la interposició del recurs va estar aprovada pel plenari i la Llei de Bases sí que diu que és competència del plenari l’exercici d’accions judicials i administratives en aquelles matèries competència del plenari. Entenem que està ben residenciat en el plenari en tant en quant la interposició del recurs.”
El següent punt aprovat, també per unanimitat, ja s’havia anunciat; es tracta del Conveni de Col•laboració entre el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i l’Ajuntament de Pego per a millorar la protecció dels drets i llibertats de les persones. El seu objectiu, “facilitar totes les possibles reclamacions que puguen sorgir dels ciutadans, en matèria de protecció dels seus drets i llibertats, perquè hi haja una relació més fluida entre el Síndic de Greuges i l’Ajuntament de Pego”, explicava el mateix Ortolà.
La nacionalista Marian Tamarit argumentava que “si això contribueix a millorar la col•laboració amb el Síndic de Greuges i a què es millore la defensa dels drets dels tots els pegolins, votarem que sí”.
Des del PSPV també s’estava a favor “de tot el que siga per a bé”.
La portaveu del PP, Maite Ferrándiz, recordava que es tracta “d’un conveni que proposa el Síndic de Greuges a tots els ajuntaments”.
Afegia l’independent Carmelo Ortolà que “amb les noves tecnologies i en l’aplicació de l’administració electrònica, agilitzarà bastant els tràmits administratius”.
També s’aprovava per unanimitat tant la modificació de la composició del Consell Escolar Municipal de Pego com el seu reglament de règim intern.
El vuité punt de l’ordre del dia donava compte i ratificava la resolució d’Alcaldia sobre la sol•licitud d’ajudes Ruralter-Paisatge referent al projecte de senyalització turística de la ruta senderista i cicloturista Pego–La Font del Baladrar. El projecte contempla la instal•lació d’una caseta de fusta i 12 fletxes i indicadors turístics per un valor de 1.177’40 euros. El punt s’aprovava per 8 vots a favor de Ciutadans de Pego, PSPV i BNV i 6 abstencions, del PP.
En els assumptes d’urgència es presentaven dues mocions. La primera la presentava el PP. Maite Ferrándiz exposava sobre la mateixa que “és un tema que no només els mitjans de comunicació, sinó que tots els partits polítics estan fa molt de temps manifestant la seua postura i els seus punts de vista respecte al tema de l’aigua. La moció el que ve a dir no sols és l’últim que s’està parlant, el tema del Tajo-Segura, sinó que encara el tema de l’aigua com a un conjunt de totes les conques dels rius. El que diu és que ha de ser una cosa no només d’autonomies i de poblacions sinó que han d’entrar totes les comunitats autònomes i siga l’Estat Espanyol el que es responsabilitze de fer alguna cosa conjunta per a tots”.
La moció no es debatia perquè els vots a favor d’incloure-la en l’ordre del dia no representaven la majoria absoluta del plenari.
L’altra moció la presentava el BNV i també havia estat anunciada la seua presentació al plenari. Es tracta de la moció referent a la demanda d’alliberament de l’AP-7 al seu pas pel territori valencià. Aquesta moció sí que era inclosa en l’ordre del dia, per unanimitat. La regidora del Bloc, Marian Tamarit era l’encarregada de la lectura de la moció que es reprodueix a continuació:
“La recuperació de l’AP-7 per a un ús lliure de peatges ha estat una antiga reivindicació de municipis, entitats veïnals i empresarials, que han vist com esta infraestructura viària condicionava les seues activitats i el seu desenvolupament sense rebre a canvi els beneficis que compensaren els desavantatges que suposa la seua existència. Des de fa dècades, aquest greuge comparatiu amb altres territoris de l’Estat ha estat un autèntic llast per a l’economia valenciana i un factor negatiu pel que fa a la mobilitat al llarg del territori valencià i, també, pel que fa a les comunicacions cap al nord. Per tant, la recuperació d’aquesta important infraestructura constitueix una reivindicació històrica que, malgrat tot, no ha estat estimada pels successius governs autonòmics i estatals.
El BLOC, mitjançant el seu grup parlamentari Compromís, ha presentat, recentment, a les Corts Valencianes una Proposició de Llei pel rescat parcial de la concessió en els trams de peatge de la infraestructura viaria AP-7 que transcorre per sòl valencià. L’objecte de la Llei és la recuperació lliure de peatges i càrregues de l’AP-7 per al seu aprofitament eficient, així com per al rescat selectiu dels trams qualificats com a estratègics per la mobilitat interior del territori valencià. Aquesta Llei també proposa la creació d’un Fons per a la recuperació de la infraestructura viària AP-7 que es nodriria de forma acumulativa dels recursos que provenen de l’afectació del producte d’impostos estatals i autonòmics generats per les societats concessionàries d’autopistes de peatge; De les donacions anuals establides pels pressupostos estatal i autonòmic i dels recursos provinents de les societats concessionàries d’autopistes.
És per tot açò que l’Ajuntament de Pego, i a proposta del BLOC, acorda:
Donar suport a les Corts Valencianes en l’aprovació i tramitació d’una Proposició de Llei per la qual s’allibere de peatge la totalitat del tram de l’AP-7 que transcorre pel territori valencià.”
El PSPV es mostrava favorable a la proposta. El seu portaveu recordava que “ja fa molts anys que està pagant-se peatge i ja s’hauria d’haver alliberat fa anys, però es va perllongar –la concessió- però crec que ja seria hora de què es llevara el peatge”.
Des del PP, Maite Ferrándiz, confirmava el vot afirmatiu del seu grup a la proposta perquè “com a mínim ací a Pego no tenim un altre mitjà per a comunicar-nos en les capitals més pròximes, com a mínim per a ser ràpid i viable i està perjudicant-nos molt”. Afegia la popular, que “tan important puga ser açò com, és més important la moció que ha presentat el PP i la vostra forma de llevar-se el mort de damunt és no portant a debat un tema que no només implica als valencians, sinó que implica a tots els espanyols”.
L’independent Carmelo Ortolà contestava a la portaveu popular del perquè la seua abstenció en la inclusió de la moció popular. El motiu és que “són problemes supramunicipals, inclús diria jo supraautonòmics, uns problemes a nivell estatal a on estan implicats dos grans partits, el Partit Socialista i el Partit Popular i en este cas concretament entrar a debatre ací un tema com el de l’aigua que fa molts anys que està en l’agenda política, no vull debatre-ho perquè crec que és un tema que a nosaltres no ens implica directament”.
El socialista Andreu Dominguis esgrimia que tot i que “és evident que volem que l’aigua siga per a tots i tot això”, però recordava que “nosaltres tenim una història i que vullguem potser en estos moments anar al que un dia vam dir que no quan ens afectava particularment a què d’altres comunitats diguen que sí, no trobes que és un tema massa farragòs com per agafar-lo i en dos minuts debatre’l?” Insistia Dominguis que “podem pensar en el que un dia ens va passar a nosaltres quan ens volien estirar i a partir d’ahí meditar cadascú el que crega”.
En precs i preguntes, la popular Paqui Orihuel preguntava si per al proper rebut de l’IBI ens em “d’esperar una pujada com les dels dos últims anys?”
L’alcalde i regidor d’Hisenda, l’independent Carmelo Ortolà contestava que tot depèn del que decidisca el TS; “si hi ha un recurs de cassació i el TS l’accepta a tràmit, queda en suspens la sentència –del TSJCV que anul•la la Ponència de Valors”. Així que explicava Ortolà, “hui nosaltres no podem demanar aplicació de sentència perquè la Direcció General de Cadastre ha recorregut eixa sentència en cassació. Si el TS no accepta a tràmit el recurs que ha fet la Direcció General de Cadastre este Ajuntament demanarà l’execució de la sentència i l’execució de la sentència suposa el suspendre totalment els valors cadastrals”.
La popular Orihuel també preguntava per les remodelacions en jardineria que s’estan fent en algunes actuacions de les Places recentment remodelades.
El regidor de parcs i jardins contestava que el que s’ha fet és millorar unes deficiències que s’havien detectat en les obres recentment acabades. A més, s’havia fet amb els mínims costos possibles utilitzant recursos propis de la Regidoria de Parcs i Jardins.
Durant el plenari ordinari d’ahir va haver molts punts que es van aprovar per unanimitat, extrem que no va evitar moments de molta tensió entre membres de l’equip de govern i de l’oposició. Fins i tot es va produir, cap al final de la sessió, l’expulsió del popular Fernando Gil per insults a la persona de l’alcalde. En aquest informatiu, però, ens centrarem en allò constructiu de la sessió plenària d’aquest mes d’abril.
Abans de començar disculpem la possible mala qualitat del so d’algunes intervencions, però és una qüestió que no està a les nostres mans.
El primer punt en aprovar-se, per unanimitat, va estar l’adhesió del municipi de Pego al ‘Pacte dels Alcaldes. Per una energia sostenible local’. Aquesta és una iniciativa que arriba des de la Unió Europea, qui està liderant la lluita global contra el canvi climàtic i l’ha feta la seua màxima prioritat. La proposta europea per als municipis ‘Energia per a un Món en Transformació’ es fixa com a objectiu reduir les emissions de CO2 en un 20% per a l’any 2020, amb el resultat d’augmentar en un 20% l’eficiència energètica i cobrir un 20% de la demanda energètica amb energies renovables. Un compromís que es podria qualificar de molt ambiciós.
L’alcalde de la localitat, l’independent Carmelo Ortolà, qui va estar present a la reunió on es va donar a conèixer el ‘Pacte dels Alcaldes. Per una energia sostenible local’, va precisar que es tracta d’una iniciativa “dels municipis de la província d’Alacant perquè és un projecte que ve capitanejat directament per la pròpia Diputació d’Alacant”. Així, els municipis que d’adherisquen aquest pacte es comprometen a “fer tot el possible per a què les ciutats de la UE […] en un termini de 10 anys reduir el 20% les emissions de gasos contaminants i fer el possible també per a què el 20% de l’energia que s’obtinga siga energia provinent de fonts d’energia renovable i per tant, no contaminants”.
Des del Bloc, Marian Tamarit, va manifestar que “es tracta d’un bon compromís” i va desitjar que “tan de bo tothom adoptara la mateixa mesura”.
El socialista Andreu Dominguis matisava que “Espanya és evident que és un dels països capdavanters en els sistemes d’energia renovable però creiem també que si des del poble més menut que puga haver es fa alguna cosa s’aconseguirà reduir totes les emissions necessàries i tindre una sostenibilitat dins el mediambient més compartida”.
El PP confirmava la seua adhesió al pacte sense més argumentació.
El següent punt portava l’economia a la sessió plenària, ja que es tractava d’un reconeixement de crèdits, l’1/2010 per a poder pagar factures de d’exercicis anteriors durant el present. Eixe reconeixement de crèdit ascendeix a 226.536’44 euros.
El primer edil i regidor d’Hisenda explicava que aquesta operació és bastant habitual “al començament de qualsevol exercici” ja que “normalment totes aquelles factures que s’han presentat fora de termini i que corresponen a despeses de l’exercici anterior han de passar per un reconeixement de plenari per a poder-se fer efectives”.
La nacionalista Marian Tamarit reiterava com d’habitual és aquest tràmit i afegia que eixes factures també podrien no haver-se pagat en l’exercici anterior “per falta de consignació pressupostària o perquè les han presentades a última hora”. Així, manifestava Tamarit que “clar que ens pareix bé que s’aproven i que es paguen”.
Des del PSPV Andreu Dominguis explicava que “evidentment hi ha empreses que no arriben a portar les factures en el seu moment i com és habitual i s’ha de pagar, i és per això que hem de passar per estos processos”.
Des del PP, Fernando Gil, expressava la seua estranyesa pel fet que “tota esta quantitat de factures s’hagen presentat fora de termini”. Però el popular anava més enllà en la seua argumentació per a acabar acusant l’equip de govern de què “considerem que estes factures es van presentar en el seu moment però no s’han pagat i per això ara ho heu de dur-ho a aprovació en este plenari”.
L’alcalde expressava també la seua estranyesa, però en este cas, envers les paraules de Fernando Gil “perquè es nota que té poca experiència en el que és l’economia municipal”. Posava com a exemple que “en el plenari que es fa, de forma extraordinària, el dia 24 de març de 2000, s’acorda sobre reconeixement de crèdit nº1per valor de 34 milions de pessetes […] i el 2001 un per valor de 63 milions de pessetes”. D’altra banda, li donava la raó al regidor Gil en el fet que en les factures del reconeixement de crèdit a aprovar “apareixen algunes factures d’anys anteriors; de l’any 200, de l’any 2002, de l’any 2008 i són factures que estan quedant-se ahí i que d’una forma o d’altra van pagant-se a poc a poc. Però les puc comptar amb els dits d’una mà les queden en aquest reconeixement de crèdit concretament. La majoria són de factures que corresponen a l’exercici 2009”.
El punt s’aprovava per 8 vots a favor, els de l’equip de govern (CdP, PSPV i BNV) i 6 vots en contra, els de l’oposició (PP).
Per unanimitat s’aprovava la Personació davant el Tribunal Suprem en el recurs de cassació preparat per l’advocacia de l’Estat, en representació de la Direcció General de Cadastre, contra la sentència 162/2010 dictada per la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que anul•lava la Ponència de Valors del Cadastre pegolí.
Carmelo Ortolà explicava que amb aquesta aprovació el que fa el plenari és acordar “que es personen els lletrats Juan Martín Queralt i Juan Martín Guerra, en els poders que tenen, a defensar els interessos dels pegolins front al Tribunal Suprem”.
En aquest punt, el regidor i lletrat popular Fernando Gil, exposava un dubte al secretari: “És necessari l’aprovació d’un plenari per a personar-se en el TS després d’haver votat un recurs?” Al que el secretari responia que no i Gil continuava preguntant retòricament si aquest punt “es tracta d’una espècie de publicitat que l’Ajuntament vol donar o què?” argumentant que “no es preceptiu que es porte un punt d’aquest tipus a un plenari”.
Ortolà contestava que la personació es portava a plenari seguint “unes instruccions de la direcció lletrada que em recomana que siga així”.
Des del Bloc, la seua portaveu, afirmava que li pareix justa “la sentència de la sala del contenciós del TSJCV, que va anul•lar la Ponència de Valors, estem d’acord com s’ha recorregut, presentem escrit d’oposició i que li donem el tràmit oportú en el plenari per a donar-li els poders o la representació a Martín Queralt”. En arribar a aquest punt, el popular Gil va acusar a Tamarit d’estar dient una barbaritat al que li contestava la nacionalista que “quan una matèria és competència del plenari s’ha de passar per ací la seua aprovació”.
Des del PSPV afirmava Andreu Dominguis “sentir-se contents per haver presentat el recurs en el seu dia que va eixir favorable al que opinàvem i evidentment quan vam prendre aquella decisió era fins al final” amb tot el que això implica.
En el seu torn de paraula com a portaveu del PP, Fernando Gil, reiterava la idea de considerar “innecessari el tràmit este”. D’altra banda, també reiterava Gil “que estem en la situació que estem precisament perquè vostès no em van fer cas en el mateix moment en què es va portar la Ponència de Valors per a aprovació”.
L’alcalde de la localitat i regidor d’Hisenda, explicava que “la Ponència Cadastral l’aprova la Direcció General de Cadastre. El plenari el que fa és demanar-li que la faça.” El que fa l’Ajuntament és aprovar “els tipus que s’han de posar a una Ponència que ve aprovada per la Direcció General de Cadastre”.
Després de l’acalorada discussió prenia la paraula el secretari municipal per a contestar la pregunta inicialment feta pel regidor popular Fernando Gil sobre si “És necessari l’aprovació d’un plenari per a personar-se en el TS després d’haver votat un recurs”. El secretari explicava que “la interposició del recurs va estar aprovada pel plenari i la Llei de Bases sí que diu que és competència del plenari l’exercici d’accions judicials i administratives en aquelles matèries competència del plenari. Entenem que està ben residenciat en el plenari en tant en quant la interposició del recurs.”
El següent punt aprovat, també per unanimitat, ja s’havia anunciat; es tracta del Conveni de Col•laboració entre el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i l’Ajuntament de Pego per a millorar la protecció dels drets i llibertats de les persones. El seu objectiu, “facilitar totes les possibles reclamacions que puguen sorgir dels ciutadans, en matèria de protecció dels seus drets i llibertats, perquè hi haja una relació més fluida entre el Síndic de Greuges i l’Ajuntament de Pego”, explicava el mateix Ortolà.
La nacionalista Marian Tamarit argumentava que “si això contribueix a millorar la col•laboració amb el Síndic de Greuges i a què es millore la defensa dels drets dels tots els pegolins, votarem que sí”.
Des del PSPV també s’estava a favor “de tot el que siga per a bé”.
La portaveu del PP, Maite Ferrándiz, recordava que es tracta “d’un conveni que proposa el Síndic de Greuges a tots els ajuntaments”.
Afegia l’independent Carmelo Ortolà que “amb les noves tecnologies i en l’aplicació de l’administració electrònica, agilitzarà bastant els tràmits administratius”.
També s’aprovava per unanimitat tant la modificació de la composició del Consell Escolar Municipal de Pego com el seu reglament de règim intern.
El vuité punt de l’ordre del dia donava compte i ratificava la resolució d’Alcaldia sobre la sol•licitud d’ajudes Ruralter-Paisatge referent al projecte de senyalització turística de la ruta senderista i cicloturista Pego–La Font del Baladrar. El projecte contempla la instal•lació d’una caseta de fusta i 12 fletxes i indicadors turístics per un valor de 1.177’40 euros. El punt s’aprovava per 8 vots a favor de Ciutadans de Pego, PSPV i BNV i 6 abstencions, del PP.
En els assumptes d’urgència es presentaven dues mocions. La primera la presentava el PP. Maite Ferrándiz exposava sobre la mateixa que “és un tema que no només els mitjans de comunicació, sinó que tots els partits polítics estan fa molt de temps manifestant la seua postura i els seus punts de vista respecte al tema de l’aigua. La moció el que ve a dir no sols és l’últim que s’està parlant, el tema del Tajo-Segura, sinó que encara el tema de l’aigua com a un conjunt de totes les conques dels rius. El que diu és que ha de ser una cosa no només d’autonomies i de poblacions sinó que han d’entrar totes les comunitats autònomes i siga l’Estat Espanyol el que es responsabilitze de fer alguna cosa conjunta per a tots”.
La moció no es debatia perquè els vots a favor d’incloure-la en l’ordre del dia no representaven la majoria absoluta del plenari.
L’altra moció la presentava el BNV i també havia estat anunciada la seua presentació al plenari. Es tracta de la moció referent a la demanda d’alliberament de l’AP-7 al seu pas pel territori valencià. Aquesta moció sí que era inclosa en l’ordre del dia, per unanimitat. La regidora del Bloc, Marian Tamarit era l’encarregada de la lectura de la moció que es reprodueix a continuació:
“La recuperació de l’AP-7 per a un ús lliure de peatges ha estat una antiga reivindicació de municipis, entitats veïnals i empresarials, que han vist com esta infraestructura viària condicionava les seues activitats i el seu desenvolupament sense rebre a canvi els beneficis que compensaren els desavantatges que suposa la seua existència. Des de fa dècades, aquest greuge comparatiu amb altres territoris de l’Estat ha estat un autèntic llast per a l’economia valenciana i un factor negatiu pel que fa a la mobilitat al llarg del territori valencià i, també, pel que fa a les comunicacions cap al nord. Per tant, la recuperació d’aquesta important infraestructura constitueix una reivindicació històrica que, malgrat tot, no ha estat estimada pels successius governs autonòmics i estatals.
El BLOC, mitjançant el seu grup parlamentari Compromís, ha presentat, recentment, a les Corts Valencianes una Proposició de Llei pel rescat parcial de la concessió en els trams de peatge de la infraestructura viaria AP-7 que transcorre per sòl valencià. L’objecte de la Llei és la recuperació lliure de peatges i càrregues de l’AP-7 per al seu aprofitament eficient, així com per al rescat selectiu dels trams qualificats com a estratègics per la mobilitat interior del territori valencià. Aquesta Llei també proposa la creació d’un Fons per a la recuperació de la infraestructura viària AP-7 que es nodriria de forma acumulativa dels recursos que provenen de l’afectació del producte d’impostos estatals i autonòmics generats per les societats concessionàries d’autopistes de peatge; De les donacions anuals establides pels pressupostos estatal i autonòmic i dels recursos provinents de les societats concessionàries d’autopistes.
És per tot açò que l’Ajuntament de Pego, i a proposta del BLOC, acorda:
Donar suport a les Corts Valencianes en l’aprovació i tramitació d’una Proposició de Llei per la qual s’allibere de peatge la totalitat del tram de l’AP-7 que transcorre pel territori valencià.”
El PSPV es mostrava favorable a la proposta. El seu portaveu recordava que “ja fa molts anys que està pagant-se peatge i ja s’hauria d’haver alliberat fa anys, però es va perllongar –la concessió- però crec que ja seria hora de què es llevara el peatge”.
Des del PP, Maite Ferrándiz, confirmava el vot afirmatiu del seu grup a la proposta perquè “com a mínim ací a Pego no tenim un altre mitjà per a comunicar-nos en les capitals més pròximes, com a mínim per a ser ràpid i viable i està perjudicant-nos molt”. Afegia la popular, que “tan important puga ser açò com, és més important la moció que ha presentat el PP i la vostra forma de llevar-se el mort de damunt és no portant a debat un tema que no només implica als valencians, sinó que implica a tots els espanyols”.
L’independent Carmelo Ortolà contestava a la portaveu popular del perquè la seua abstenció en la inclusió de la moció popular. El motiu és que “són problemes supramunicipals, inclús diria jo supraautonòmics, uns problemes a nivell estatal a on estan implicats dos grans partits, el Partit Socialista i el Partit Popular i en este cas concretament entrar a debatre ací un tema com el de l’aigua que fa molts anys que està en l’agenda política, no vull debatre-ho perquè crec que és un tema que a nosaltres no ens implica directament”.
El socialista Andreu Dominguis esgrimia que tot i que “és evident que volem que l’aigua siga per a tots i tot això”, però recordava que “nosaltres tenim una història i que vullguem potser en estos moments anar al que un dia vam dir que no quan ens afectava particularment a què d’altres comunitats diguen que sí, no trobes que és un tema massa farragòs com per agafar-lo i en dos minuts debatre’l?” Insistia Dominguis que “podem pensar en el que un dia ens va passar a nosaltres quan ens volien estirar i a partir d’ahí meditar cadascú el que crega”.
En precs i preguntes, la popular Paqui Orihuel preguntava si per al proper rebut de l’IBI ens em “d’esperar una pujada com les dels dos últims anys?”
L’alcalde i regidor d’Hisenda, l’independent Carmelo Ortolà contestava que tot depèn del que decidisca el TS; “si hi ha un recurs de cassació i el TS l’accepta a tràmit, queda en suspens la sentència –del TSJCV que anul•la la Ponència de Valors”. Així que explicava Ortolà, “hui nosaltres no podem demanar aplicació de sentència perquè la Direcció General de Cadastre ha recorregut eixa sentència en cassació. Si el TS no accepta a tràmit el recurs que ha fet la Direcció General de Cadastre este Ajuntament demanarà l’execució de la sentència i l’execució de la sentència suposa el suspendre totalment els valors cadastrals”.
La popular Orihuel també preguntava per les remodelacions en jardineria que s’estan fent en algunes actuacions de les Places recentment remodelades.
El regidor de parcs i jardins contestava que el que s’ha fet és millorar unes deficiències que s’havien detectat en les obres recentment acabades. A més, s’havia fet amb els mínims costos possibles utilitzant recursos propis de la Regidoria de Parcs i Jardins.